c. Bonaventura Carles Aribau
Descripció seleccionada: Un carrer màgic
Al nostre grup, el carrer Aribau ens va cridar l'atenció i vam decidir triar-lo per majoria.
El primer que vam fer, va ser anar a visitar-lo per fer les fotos. La veritat és que ens va sorprendre bastant, era molt bonic i vam decidir quin seria el nostre lloc preferit.
Vam tornar a casa i vam començar a mirar les consignes, eren bastantes, però no va ser cap problema complir-les totes. N'hi havia una de subratllar els adjectius, però com que la Mar va dir que no feia falta no la vam fer. Després d'acabar el text i revisar les consignes, vam passar-ho pel corrector i, quan estava corregit, ho vam passar a paper.
Quan vam acabar de passar-ho vam fer el dibuix i ho vam acabar.
Sincerament l'experiència va ser molt bona, ens va agradar molt fer-ho.
Fitxa de metacognició
Exemple de reflexió sobre el procés d'aprenentatge de la 1a avaluació
Vídeo entrevista a Aribau
El guió el vam fer parlant, proposant idees, i escollint la millor, vam trigar uns quants dies.
El vídeo el vam fer seguint el guió pas a pas. El qui feia de literat es va posar una barba per caracteritzar -se com el personatge. Ens ho vam passar bastant bé quan vam anar a gravar, aquell dia ens vam trobar que el carrer estava (i hi segueix estant) en obres.
Selecció de textos... d'Aribau
El text ens el va donar la professora de català, la Mar.
El tríptic el vam fer a partir de les preguntes que ens va proposar la Mar, les vam contestar segons el que posava el text; només vam agafar un tros del text i vam buscar o preguntar les coses que no enteníem.
Quan ho vam tenir tot contestat en brut, vam fer el dibuix, el vam pintar, vam escriure el text, i ho vam passar tot a net i li vam donar el vistiplau.
Selecció de textos de.... Aribau
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
Dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
Per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
Com guarda vigilant cobert de boira e neu,
Guaites per un forat la tomba del Jueu,
E al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com conèixer pogués lo front de mos parents,
Coneixia també to so de tos torrents,
Com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
Ja no conec ni sent com en millors vegades;
Així d'arbre migrat a terres apartades,
Son gust perden los fruits e son perfum les flors.
Què val que m'haja tret una enganyosa sort
A veure de més prop les torres de Castella,
Si el cant del trobador no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
E veig del Llobregat la platja serpentina,
Que fora de cantar en llengua llemosina,
No em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Videolit
Ens vam posar d'acord en el fet que l'Esther i la Kèntia enviaven un àudio llegint el poema, després el vam passar al Nico, i el Nico el va editar conjuntament amb el Mikel i l'Ian.
El viatge al passat
El dia 25 de març, un grup d’amics que es diuen: Maria, cabell llis, moltes pigues, dos germans petits i molt bromista; Carla, cabell ondulat, filla única, molt alta; Lucas: cabell ros, baix, una germana petita, un gat i en Carles alt, cabell castany, ulleres. Van anar al museu
del Prado, a Madrid. Van anar-hi tot el dia, però van tenir mala sort ja que en Lucas, el més gran del grup, es va trencar la cama mentre estava dinant. Va venir un metge que era al museu i, de sobte, el metge va treure una clau que portava a una altra sala. En aquella sala hi havia una màquina del temps. El metge va haver de marxar, i va dir: - No toqueu la màquina, si us plau, no volem desgràcies.
Però el grup no va fer gaire cas i van anar a la màquina pensant que no funcionaria, però, sí que funcionava.
Quan van tornar al passat, la Maria es va adonar que hi havia molts famosos , com per exemple : Michael Jackson, Elvis Presley, etc. Però es van trobar en Bonaventura Carles Aribau. Aribau els va acompanyar a la sortida del museu i van estar parlant, però, en realitat, Carles Aribau era un dels criminals més buscats de tot el món. Ell estava a la presó, però es va escapar per raptar a gent i pagar la seva sortida, però Carles Aribau no esperava que els nens fossin espies. Van veure que en Carles estava robant, però no un parell de monedes, sinó 8 quilos d’or. De sobte, en Carles es girà i va veure un camió de policia, però la policia no era capaç d’agafar-los, el grup d’amics van ajudar la policia però es va escapar. El grup d’amics es va quedar per si tornava a agafar el que li faltava que era tot l’or, però no va tornar. Van registrar les empremtes dactilars i van veure el seu DNI que anava cap al carrer Bonaventura Carles Aribau i Ferriols, el seu carrer. Carles Aribau va mirar de reüll els policies i els nens i van sortir corrents, però el van agafar.
Ara aquesta història es conta en una biblioteca molt famosa de Premià de Mar.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.
Valoració de l'experiència
Ha estat molt bé aquest projecte i hem après moltes coses, també hem conegut més el nostre poble, però hem fet massa vídeos i podríem fer altres coses, perquè si no hem de quedar sempre per gravar. El nostre grup ha funcionat bastant bé i tothom ha col·laborat i ha participat en totes les activitats.
Nom dels membres del grup : Kèntia, Nico, Mikel, Ian i Esther