La Mar, la nostra professora de català, ens va encarregar de fer una descripció del carrer del literat que vam escollir. Teníem unes consignes i les havíem de seguir. Vam anar a visitar el carrer, vam prendre notes i vam fer fotografies.

El carrer curt

A Premià de Mar hi ha molts carrers, però jo vinc a parlar-ne d'un en concret, el carrer Àngel Guimerà. És un carrer bastant curt, no gaire estret i antic, té una vorera a cada costat i la carretera és força ampla.

Si mirem cap a amunt podem veure molts cables d'electricitat creuant-se i uns llums amb forma d'esfera. Tot i que està a prop de la Riera de Premià de Mar, és un barri on no hi passa gaire gent ni tampoc cotxes. Les cases del carrer tenen diferents colors com el blau, el marró, el gris... Però el color que hi predomina més és el blanc. A més, les cases són una mica antigues, algunes d’elles he pogut deduir que són cases de pescadors perquè la porta la tenen molt gran i els pescadors necessitaven una porta espaiosa per poder entrar la barca. Ara no tot són cases, hi ha dos o tres pisos de quatre plantes aproximadament. Aquests tenen balcons decorats amb banderes, plantes, flors…

No hi ha gaire comerç, només un forn de pa que es diu Forn Lloveras. Aquest forn li dona una olor de pa molt agradable al carrer. Com que hi ha cases on hi viuen gossos, a vegades, se’ls sent bordar. No crec que sigui l'únic soroll que se sent, com que està a prop de la Riera és molt probable que se senti a molta gent o cotxes.

El meu racó preferit és un balcó on els propietaris han posat un gnom gegant. Aquest gnom va vestit amb una samarreta blanca, una armilla blava, uns pantalons grocs i un barret de color vermell. Està a la gatzoneta i envoltat de moltes plantes que estan en tests marrons i allargats. És el meu lloc preferit perquè opino que li dona un toc divertit al carrer i crec que és un tret que destaca molt.

Personalment crec que és un carrer molt agradable a la vista. M'agrada que sigui un lloc tranquil i relaxat, tot i que a vegades hi ha alguns sorolls, és bastant calmat. I, finalment, crec que deu ser molt pràctic per a la gent que li agrada la platja viure en el carrer Àngel Guimerà perquè està molt a prop del mar.

Era un dia normal i corrent en el qual l'Abril anava cap a casa seva cansada i, quan va passar pel carrer Àngel Guimerà, va ensopegar amb un llibre que li va cridar molt l'atenció, així que el va obrir. Just en el moment en què el llibre va ser obert ella va tancar els ulls i es va començar a marejar molt.

Després del que a l'Abril li va semblar una eternitat, es va despertar però en un altre lloc que no reconeixia. Tot i el mal de cap, va decidir caminar una mica esperant trobar-se amb algú que li pogués donar explicacions. A poc a poc, el cel es va anar enfosquint i un núvol va començar a baixar lentament. A sobre del núvol hi havia una bruixa molt enfadada que la va començar a a escridassar i semblava que la volia agredir, així que l'Abril va començar a córrer el més ràpid que va poder.

Va arribar a una urbanització i va picar la primera porta que va trobar. Li va obrir la porta un senyor amb unes ulleres molt peculiars que resultava ser Àngel Guimerà. Ell li va explicar que eren en el món de la literatura i que la bruixa buscava a algú altre.

L'Àngel la va ajudar a sortir d'aquell lloc i des d'aquell dia, l'Abril, no va tronar a agafar res que no fos de la seva incumbència.