Què hi diu la recerca?

Fer de persona observadora, més enllà de desenvolupar les pròpies habilitats d’observació, necessàries per a la pràctica docent, és una oportunitat per veure altres gestions d’aula i metodologies en pràctica, i desenvolupar l’autoconfiança docent. Ser la persona observada, permet reflexionar sobre la pròpia pràctica, identificar fortaleses, desenvolupar l’autoconfiança i encoratjar a través de la indagació col·laborativa i el feedback constructiu processos propis de millora docent (Duran, Corcelles i Miquel, 2020). 

En tant que mecanisme de formació de professorat o de desenvolupament professional docent, l’observació entre iguals contribueix decisivament a construir una cultura col·laborativa de centre i a permetre que les i els docents també aprenguin en la seva pràctica quotidiana, promovent així escoles que aprenen o comunitats d’aprenentatge professional, capaces de respondre a les necessitats de millora contínua i de respostes als reptes educatius (Duran i Miquel, 2019).  

Però perquè l’observació entre iguals sigui beneficiosa, cal tenir en compte unes condicions (O’Leary i Savage, 2020):

• La confiança entre les i els docents i el feedback constructiu, no de judici, són claus per generar un clima de seguretat i de diàleg reflexiu. 

• La confidencialitat de les dades i la voluntarietat.

• Una formació prèvia o guies per a desenvolupar un feedback constructiu (indagador, basat en preguntes).

• L’observació s’ha de centrar en uns objectius clars i rellevants, prèviament consensuats per ambdós docents.

Per tant, l’èxit de l’observació entre iguals és producte d’una planificada i intencional discussió pedagògica, basada en evidències de la pràctica docent.