Per què la proposem en el context de La Xarxa?
L’observació entre iguals, entesa en un marc de col·laboració docent, de pràctica reflexiva i de reciprocitat, pot ser una eina per a la millora de les pràctiques docents i, alhora, un instrument per modelitzar el feedback o retroalimentació amb l'alumnat, un dels elements centrals de l’avaluació per a l’aprenentatge. És una estratègia que va un pas més enllà i reforça l’aprenentatge docent entre iguals (Duran, 2019), objectiu prioritari de la Xarxa Cb.
Es tracta, doncs, d’una pràctica reflexiva i situada en l’actuació concreta de l’aula, que ha de permetre que les parelles de docents indaguin o analitzin les seves pròpies pràctiques reals.
Tenim previst que aquesta pràctica es torni a realitzar durant els pròxims cursos de la Xarxa Cb amb la voluntat:
d’aprendre dels altres docents per a la millora professional,
i com a modelatge de com fer un bon feedback per facilitar l’aprenentatge de l'alumnat a través de l’avaluació formadora.
L’observació entre iguals és una oportunitat per aprendre a deixar actuar el company o companya; focalitzar l’atenció en la seva actuació docent, i oferir feedback, a partir de les evidències recollides. “Les i els docents coincideixen que (donar i rebre feedback) és el moment més difícil i més potent. La manca de tradició i la por a dir aquells aspectes observats de caire més negatiu a la persona observada, fa que esdevingui un dels punts més importants de la formació que reben les i els docents. És molt necessari el fet d’incidir que l’objectiu de l’observació i del feedback és la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge” (Conselleria d’Educació i Universitat, GOIB).
L’observació entre iguals és un escenari per oferir i rebre feedback constructiu, no pas per jutjar l’actuació docent del company. L’objectiu de les persones observadores no és qualificar la o el company, sinó estimular la reflexió a partir d’evidències i defugir de les interpretacions subjectives. No cal dir que l'observació entre iguals constitueix una forma bàsica de docència compartida i, per tant, és una bona manera d'introduir aquestes pràctiques i desenvolupar habilitats que són presents en totes les altres formes de docència compartida.
El curs 2019-20 es va iniciar aquesta pràctica en el si de la Xarxa de Cb. Malgrat els efectes de l’epidèmia, alguns centres de la xarxa van dur-la a terme i 44 docents van respondre el formulari de valoració de l’experiència, cosa que va permetre conèixer uns primers resultats, identificant potencialitats i també limitacions (Duran, Corcelles i Miquel, 2020). Les i els docents van superar preocupacions i neguits associats a l’observació entre iguals i assenyalen la potencialitat del procediment adoptat, així com les dificultats sorgides, especialment associades a la concreció dels objectius de millora docent, que més de la meitat plantegen; i identifiquen guanys tant personals com institucionals, de l’observació entre iguals. Però, a més, aquesta primera recerca, juntament amb els resultats obtinguts durant el curs 2020-21 sobre una mostra de 131 participants, han permès identificar alguns aspectes que cal millorar per fer més efectiva aquest pràctica, que s’inclouen a continuació.