Presentació de les activitats de segon

Et presentem les activitats riques que el Grup Vilatzara proposa per al segon nivell de l’ESO. Totes elles han estat experimentades a l’aula, han estat observades i han donat bons resultats d’aprenentatge. 

Partim de la base que l’alumnat ha realitzat les activitats de primer d’ESO. Per això, proposem que la professora o el professor que no les conegui, doni una ullada a la introducció i  a les activitats que proposem per al nivell anterior. Evidentment, les propostes es poden adaptar a la programació vertical de cada centre, tenint en compte que la progressió en el desenvolupament del pensament estadístic de l’alumnat sigui coherent. 

La nostra seqüència comença treballant la descripció i interpretació d’un gràfic que, històricament, fou rellevant en el desenvolupament de la representació i ordenació de dades (Quants hi van anar? Quants hi van tornar?): el va realitzar Charles Joseph Minard (1781-1870). És un cartograma (mapa geogràfic en el que s’hi representen dades numèriques) sobre la invasió de Rússia en 1812/13 per les tropes de Napoleó, una campanya que comparem amb l’Operació Barbarroja de l’exèrcit alemany de 1941. La quantitat de variables representades en el gràfic de Minard és gran i ens ajuda a plantejar quina relació hi ha entre unes i altres (sense arribar a la correlació): per exemple, les temperatures i les baixes de l’exèrcit francès en retirada.

Seguidament abordem els diagrames de sectors (L’aigua al món), demanant novament la descripció i la interpretació, però en aquest cas el gràfic circular augmenta el nivell de dificultat, encara més degut a que uns gràfics despleguen a partir d’un sector circular d’uns altres: hi ha un canvi d’escala.

La tercera proposta és Vull una moto. Proposem un joc de rol entre filles i fills que volen una moto i mares i pares que no els fa cap gràcia haver-lis de comprar. El més important aquí és la preparació i exposició d’arguments a favor i en contra, sempre basats en la informació que hi ha en els gràfics que se’ls proporciona (dades reals de la ciutat de Barcelona). Interpretar, argumentar, exposar en públic, debatre… 

Seguim amb Quins països són els millors en els Jocs Olímpics? Podem considerar-la una situació d'aprenentatge en la que volem desenvolupar el pensament crític, reflexionant sobre els valors i les intencions associades a la presentació d’unes dades o d’unes altres. Treballem la interrelació entre variables, una vegada més sense arribar a la correlació: el nombre de medalles obtingudes per uns determinats països (gairebé sempre els mateixos) és un bon referent per establir l’excel·lència en les polítiques esportives? 

L’activitat Comparant i interpretant informacions demana la interpretació de gràfics que presenten un grau més de dificultat: les piràmides de població. Però anirem una mica més enllà, buscant en quina mena de dades es basen i on es poden trobar. A més, la representació es fa considerant dues variables, una d’elles el temps, i separant per gènere: cal plantejar-nos el per què d’aquestes opcions i debatre a l’aula per anar avançant en comprendre en què es basen les decisions que es prenen en Estadística. La connexió tan evident amb la societat i les seves diferències segons economia, religió, règim polític, etc. fa que, si es desitja, es pugui convertir fàcilment en un Projecte.

En la següent activitat que proposem és Hi ha hagut engany?, treballem els paràmetres de centralització mitjana aritmètica, mediana i mode a partir d’un conegut còmic de Martin Gardner. No ens interessa només el càlcul correcte de cadascun d’ells, volem que s’arribi a comprendre les limitacions que tenen i les condicions en les que un o l’altre és un bon representant del conjunt de dades. Podem debatre sobre les intencions de l’amo de l’empresa en triar un o altre paràmetre per representar el conjunt de sous de l’empresa.

Seguidament tenim El comerciant. Tornem a insistir en la possible incompatibilitat entre paràmetres, afegint-hi la mida de la mostra. Tant en l’activitat anterior com en aquesta volem reflexionar sobre els paràmetres relacionant-los entre ells en una situació concreta.

Finalment, proposem un possible Projecte: Preparant el concert, a partir de les dades recollides en tres taules de dades, i disposant d’un pressupost generós, l’alumnat ha de prendre decisions gens fàcils, perquè aquestes depenen del que cadascú prioritza: un cost baix? les preferències del públic potencial? la capacitat de convocatòria? A més, hi ha condicionants lligats a les decisions, com la disposició d’espais adients (i el seu cost). D’altra banda, serà un concert gratuït? cobrarem entrada? a quin preu? Per tot això, considerem que es tracta d’un Projecte, o també pot servir per preparar una Situació d’aprenentatge. Aquesta proposta no cal que es deixi per al final: un projecte demana de temps i treball d’equip i potser és millor posar-lo en marxa mentre es van realitzant les altres activitats.