La importància dels projectes 

Què entenem per projecte?

Per completar el pensament estadístic creiem interessant proposar als alumnes la realització de projectes. El projecte és un tipus de tasca diferent als típics problemes de classe de matemàtiques. Han de permetre realitzar tot el procés del treball estadístic que es descriu en aquests quatre passos:

1. Plantejar una pregunta d’interès pels alumnes, que els porti a investigar 

2. Recollir dades. S’ha de pensar quines necessito, com les obtinc i com les recullo.

3. Analitzar les dades. Decidir quines eines estadístiques es necessiten per analitzar les dades que tenim i respondre a la qüestió inicial que ens plantegem.

4. Interpretar els resultats en el context de la situació..

En comparació als problemes, els projectes es caracteritzen per:

• tenen una durada més llarga, 

• es realitzen en grup, 

• els protagonistes són els alumnes, 

• les situacions plantejades han de ser realistes, amb significat i d’interès pels alumnes.

Proposta de projecte. El projecte pot ser proposat pel professor però també es pot donar l’opció a que siguin els mateixos alumnes qui decideixin el tema del projecte. Al final, s’ha de presentar un dossier que reculli el treball realitzat.

Durada. Dependrà del projecte, però podríem dir que normalment al voltant de les 5 hores lectives i alguna més de treball fora de l’aula.

Treball en grup. És la manera que més s’acosta a com es treballa al món real: afavoreix que es donin discussions entre els alumnes i prenguin decisions. El nombre ideal del grup és de tres alumnes. 

Protagonisme de l’alumnat. Aquest és un aspecte essencial del projecte que depèn del professorat i no sempre és fàcil de respectar. L’alumne ha de tenir marge per a prendre les seves decisions i el professorat les ha de respectar tot i que no siguin les millors o fins i tot estiguin equivocades. El que s’ha d’evitar és que els alumnes actuïn depenent de l’opinió del professorat i que cada nova acció hagin de consultar-la al professor. Això té implicacions per a l’actuació del professorat a l’aula que exposem breument més endavant.

La pregunta inicial. Ha de ser una qüestió proposada pel professorat o bé plantejada pels mateixos alumnes. És essencial que sigui d’interès dels alumnes per a que s’hi impliquin.

Dossier. Al final han de presentar un dossier que reculli tot el procés que han realitzat. Aquest dossier ha d’estar estructurat i és convenient que per als primers treballs se’ls doni una guia que els orienti en la seva elaboració.

Gestió d’aula

Per les característiques que s’acaben de descriure de la tasca, s’han de tenir en compte alguns aspectes rellevants de la gestió de l’aula i de l’avaluació. Un dels principals reptes del professorat és la gestió de l’autonomia de l’alumnat en el seu treball. El rol del professorat ha de deixar de ser de director per a passar a ser col·laborador de l’alumnat. Més que dir com s’han de fer les coses, el que ha de fer és plantejar preguntes, demanar explicacions als alumnes de per què ho fan d’aquella manera. És fer de guia gaire bé sense que l’alumne se n'adoni que està sent guiat. 

El que es pretén és provocar discussions amb els alumnes per a que ells expressin amb les seves pròpies paraules com entenen i justifiquen el seu procés. Segurament veurem mancances en la seva manera d’expressar-se (en el rigor, en la precisió, en la terminologia o en la manera de raonar), però per això són alumnes nostres, per millorar en tots aquests aspectes. El que s’espera del professorat és un esforç per comprendre les idees dels alumnes, tot i que no estiguin completament elaborades ni completament raonades ni totalment ben formulades. Però és a través d’aquest diàleg professorat-alumnat que els ha de permetre avançar en la resolució del problema de manera autònoma.

En aquest diàleg hi ha un element important que és la gestió dels silencis. Quan el professor fa una pregunta, a continuació es genera un silenci esperant la resposta dels alumnes. Passats 4 o 5 segons, aquest silenci es fa insuportable i és quan el professor o bé contesta ell mateix la pregunta o en fa una altra. En qualsevol cas l’alumne no respon i, el que es pitjor, és que ràpidament aprèn que aquestes preguntes el professor les fa però no espera realment que l’alumnat respongui, per tant no és una invitació a la reflexió. A més a més, les preguntes que es poden respondre així de ràpid són aquelles o molt concretes o molt trivials, que en algun moment poden anar bé per a centrar les idees, però nosaltres estem buscant preguntes per a que l’alumne reflexioni amb profunditat sobre el que està fent i que, com a conseqüència, pugui resoldre els dubtes i prendre les decisions per a fer avançar el treball. Les preguntes s’han de fer i deixar temps per a què s’ho pensin, i reprendre el diàleg en aquest punt més endavant, ja sigui un quart d’hora, un dia o el temps que sigui necessari. L’objectiu és que l’alumnat pensi, s’impliqui en la cerca autònoma de les solucions. 

Avaluació 

El que hem dit de la gestió d’aula va lligat a l’avaluació formativa. Ara ens referim a l’avaluació sumativa o al final del projecte. L’avaluació del projecte ha de ser coherent amb la importància que volem donar al projecte en el conjunt de l’avaluació del curs. L’alumne ha de percebre que el Projecte és important i això vol dir que l’avaluació és global, de tot el procés.

Ha de ser una avaluació orientada a l’aprenentatge de l’alumnat. 

Per això, entenem que s’ha d’informar l’alumne sobre:

• les qualitats particulars del seu treball, 

• ressaltar allò que s’ha fet bé, allò que cal millorar, 

• descriure els nivells d’assoliment competencial, 

• fer conscient l’alumne de quins són els seus punt forts i quins els febles, donant-li consells sobre com podria millorar aspectes concrets. 

Donat que no és el nostre interès la comparació entre companys ni promoure cap rivalitat, tot aquest retorn ha d’estar orientat a millorar l’aprenentatge, promoure la predisposició a continuar aprenent, a augmentar l’autoestima i confiança de tot l’alumnat.