Conflictes greus

Els conflictes greus son aquelles conductes tipificades en l’article 37 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

1. Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents:

a) Les injúries (ofendre la dignitat o l’honor d’una persona), ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions (burla, escarni) o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, particularment aquelles que tinguin una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials i educatives. El deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L'alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes. d) La comissió reiterada d'actes contraris a les normes de convivència del centre.

2. Els actes o les conductes a què fa referència l'apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s'han de considerar especialment greus.

Els conflictes greus perjudiquen notablement la convivència del centre, perquè generen sentiments d’indefensió, inseguretat i angoixa. Poden afectar qualsevol membre de la comunitat educativa i es poden produir en el propi centre o en el seu entorn immediat.

A més de les conductes greus esmentades amb anterioritat, també cal considerar els casos protagonitzats per agents externs però relacionats d’alguna manera amb el centre, com són les lesiones i baralles amb armes blanques, les amenaces i agressions per part de grups juvenils violents, el tràfic de drogues, l’evidència de maltractaments físics i psicològics, l’abús sexual, el vandalisme i els robatoris importants.

Les normes d’organització i funcionament del centre, tal com indica l’article 24 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, han d’establir les mesures correctores i sancionadores que s’aplicaran davant les faltes o irregularitats comeses pels alumnes, que s’han d’inscriure en el marc de l’acció educativa i han de tenir com a finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu.

A les NOFC del centre dins del bloc de Convivència a la Secció 2 del Capitol 3 es descriuen les sancions imposables (art. 110)

Per tal de donar resposta a situacions greument contràries a la convivència com l’assetjament, el ciberassetjament, les conductes d’odi i discriminació, la radicalització extremista i els maltractaments i abusos sexuals en l’àmbit educatiu, el Departament d’Ensenyament ha elaborat protocols específics de prevenció, detecció i intervenció que ofereixen un circuit sistematitzat, orientacions i recursos per actuar de manera coordinada i eficaç, garantint la seguretat de tots els membres de la comunitat escolar. Cal destacar la importància de, a més de tenir en compte l’edat de l’alumnat, defugir de la improvisació per poder treballar coordinadament amb els professionals del centre i amb els agents educatius de l’entorn.

Aquests protocols recullen que davant d’un conflicte greu, a més de la sanció corresponent, cal tenir en compte la possibilitat d’utilitzar mesures de reparació o de reconciliació per tal de restablir la confiança entre les persones com, entre d’altres, la mediació escolar, o la realització d’activitats d’utilitat social per al centre educatiu o per a la comunitat, així com el disseny d’una intervenció educativa que doni suport a les parts implicades en el conflicte, les seves famílies i el grup classe.

D’acord amb la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la implementació del Projecte de convivència en els centres educatius dins el marc del Projecte educatiu de centre, els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya han d’incloure en el seu projecte de convivència la concreció dels protocols per a la millora de la convivència.

El centre disposa d'una tipificació de faltes classificades en quatre tipologies, segons la gravetat de les mateixes:

Amonestació

Falta lleu

Falta greu

Falta molt greu

https://agora.xtec.cat/ceip-mogent/wp-content/uploads/usu40/2019/10/PAT-tipificaci%C3%B3-de-faltes.pdf

http://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/conflictes-greus/documents/protocol-conflictes-greus.pdf

ACTUACIONS

CENTRE:

Recollir el grau de satisfacció dels diferents agents de la comunitat escolar sobre la resolució dels casos de conflictes greus.

Aportar les experiències al voltant de la resolució de casos de conflictes greus que es duen a terme en el centre als seminaris de traspàs primària-secundària, reunions amb altres centres de l’entorn.

Divulgar entre la comunitat escolar cursos de formació sobre situacions de risc (consum de drogues i alcohol, violència masclista, Internet segura, etc.).

Oferir, en el marc del Pla de formació de centre, formació al professorat i, si s’escau, a les famílies, al PAS i a l’alumnat, sobre la gestió i resolució dels conflictes.

Promoure, com a mesures correctores a les conductes contràries a les normes de convivència, pràctiques restauratives en benefici de la comunitat tant dins (manteniment, neteja, acompanyament, etc.) com fora del centre (llars d’infants, casals d’avis, etc.).

Analitzar el nombre i la tipologia de conflictes que es donen en l’àmbit escolar per dissenyar estratègies de prevenció, detecció i intervenció.

AULA:

Coordinar amb l’equip docent estratègies i actuacions (reorganitzar espais, seguiment de l’alumnat, etc. ) per dur a terme a l’aula.

Utilitzar diverses estratègies (assemblea de classe, ‘role-playing’, cercles restauratius, etc.) en la resolució dels conflictes greus esdevinguts a l’aula.

Implicar en la resolució de conflictes greus l’alumnat afectat (fitxes de reflexió, proposta de pràctiques reparadores i restauratives un cop aplicada la mesura correctora o sanció).

Fomentar la xarxa de suport entre iguals (tutoria entre iguals, alumnat mediador, etc.) com a element facilitador en la intervenció en casos de conflictes greus.

Incidir en les conseqüències negatives dels conflictes greus (pèrdua de confiança entre els membres del grup, sancions, sentiments d’impotència i frustració, etc.).

Treballar amb el grup classe, en casos de situacions o conductes greument perjudicials per a la convivència, les propostes d’actuació de suport al grup.

Treballar amb el grup-classe els elements personals, causals i contextuals dels conflictes i acordar propostes de millora.

Utilitzar les orientacions d’intervenció a l’aula, recollides en els diferents protocols per a la millora de la convivència elaborats pel Departament d’Educació.

Recollir en els continguts específics addicionals de la carta de compromís educatiu les mesures necessàries i els compromisos entre família, tutor del centre i alumne (a partir del primer curs de l’educació secundària obligatòria o si es veu oportú, cicle superior d’educació primària) en la resolució dels conflictes greus amb l’alumnat.

Contemplar mesures específiques en la reincorporació de l’alumnat a l’aula, ja sigui víctima o agressor, després d’algun conflicte greu.

RECURSOS

GRAU DE SATISFACCIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA EN RELACIÓ AMB LA CONVIVÈNCIA

http://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/documents/grau-satisfaccio.pdf

FULL DE TRASPÀS ALUMNAT PRIMÀRIA -SECUNDÀRIA

ANÀLISI TIPUS DE CONFLICTE

http://www.xtec.cat/~mjulia/alumnat/avalua/fullobservacioconflictes.pdf

MESURES REPARADORES I RESTAURATIVES

http://xtec.gencat.cat/web/.content/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/conflictes-greus/documents/12-mesures-reparadores-restauratives.pdf