Introducció al full de càlcul Mòdul 1 Libreoffice Calc
Pràctica 1
En aquesta pràctica us trobareu amb els conceptes bàsics del full de càlcul de LibreOffice Calc:
▪ Llibre
▪ Full de càlcul
▪ Cel·la
▪ Etiquetes d'un full
▪ Barra de fórmules
▪ Menús
▪ Barra d'eines
▪ Edició del contingut d'una cel·la
▪ Rang
▪ Accés a l'ajuda del LibreOffice Calc
Podreu cercar, a través de l'ajuda que ofereix el programa LibreOffice Calc, informació bàsica sobre aquests i d'altres conceptes i tenir una visió genèrica de la seva utilització i potencialitats.
Desenvolupament de la pràctica
▪ Accediu al programa LibreOffice Calc.
Us apareixerà una pantalla similar a la que es veu en la figura anterior. El que esteu veient és un llibre de treball que conté tres fulls de càlcul (Full1, Full2 i Full3). En la part superior del full visible hi ha unes lletres. Aquestes són els noms de les columnes. A l'esquerra teniu uns nombres que ens indiquen les diferents files. En el centre teniu la quadrícula del full de càlcul. Cada casella d'aquesta quadrícula s'anomena cel·la i queda determinada per la lletra que té a sobre i el nombre que té a l'esquerra. Així, la cel·la assenyalada en la figura anterior és la B4 (columna B i fila 4). Quan una cel·la està assenyalada d'aquesta manera direm que està activada o seleccionada.
Edició de cel·les
En aquestes cel·les podreu entrar tot tipus d'informació, numèrica o no. Per fer-ho només cal que situeu la fletxa del cursor en la cel·la corresponent, premeu el botó esquerre del ratolí (així la cel·la quedarà activada) i escriviu amb el teclat el que vulgueu. Sempre heu d'acabar prement la tecla RETORN (INTRO).
▪ Entreu el nombre 125 a la cel·la B4.
▪ Entreu el nombre 2 a la cel·la C4.
▪ Entreu la paraula Hola a la cel·la A2.
També podeu passar d'una cel·la a una altra fent servir les tecles amb fletxes que teniu a la part inferior dreta del vostre teclat o al teclat numèric. Proveu-ho.
Fórmules
A més de nombres i paraules, també es poden introduir fórmules en les cel·les. Aquestes fórmules representen operacions que es fan amb els continguts de les cel·les indicades i el resultat d'aquestes operacions queden escrites en la mateixa cel·la. Qualsevol fórmula sempre ha de començar amb el signe =. Posem un exemple:
▪ Suposem que en la cel·la B4 encara hi ha el nombre 125 i en la C4 hi ha el 2. Si no és així entreu-los.
▪ Entreu a la cel·la D4 la fórmula =B4+C4. Per fer-ho cal que activeu la cel·la D4 i que escriviu amb el teclat =B4+C4 (no us oblideu el signe =) i acabeu amb RETORN (INTRO).
Fixeu-vos com en la cel·la D4 teniu escrit el resultat de la suma del contingut de la cel·la B4 i de la cel·la C4. Si ara torneu a la cel·la D4 podreu observar com a la barra de fórmules (part superior de la pantalla) apareix la fórmula que heu introduït, mentre que en la cel·la surt el resultat de l'operació. Aquesta fórmula serveix per a tots els valors numèrics que entreu en les cel·les B4 i C4.
▪ Canvieu el contingut numèric de les cel·les B4 i C4. Per fer-ho activeu la cel·la B4 i entreu amb el teclat un nombre diferent al que hi havia, prement al final RETORN (INTRO). Com podeu veure, el nombre que heu acabat d'entrar substitueix l'anterior. Feu el mateix amb C4.
▪ Observeu com a la D4 s'actualitza automàticament el resultat fent la suma dels nombres nous que heu entrat a B4 i C4.
▪ Entreu, ara, la fórmula =B4*C4 a la cel·la C5. Aquesta fórmula calcula el producte entre el contingut de B4 i el de C4 (el símbol * és el símbol de multiplicar). Canvieu el valors de B4 i C4 i observeu com les fórmules calculen.
▪ Entreu a D5 la fórmula =B4/C4. Aquesta fórmula calcula la divisió entre B4 i C4. Si C4 és buida o hi ha un 0, la fórmula dóna un missatge d'error, ja que no es pot dividir per zero.
▪ Proveu d'entrar la fórmula B4-C4 (la resta) en una altra cel·la. Aneu canviant els valors de B4 i C4 i observeu com totes les fórmules van calculant amb els valors nous introduïts.
Rangs
Anomenem rang a un rectangle format per cel·les veïnes. Observeu la figura següent:
El rectangle format per totes les cel·les que van des de la C3 (vèrtex superior esquerre) fins a la F7 (vèrtex inferior dret) és un rang que anomenarem com C3:F7. En total, abarca un total de 20 cel·les veïnes. Per seleccionar un rang cal situar la fletxa del cursor sobre la cel·la que serà un dels vèrtexs, prémer el botó esquerre del ratolí, i, sense deixar-lo de prémer, ampliar el rectangle fins al vèrtex que es vulgui. Proveu de seleccionar diferents rangs:
▪ Seleccioneu el rang A1:C3.
▪ Seleccioneu ara el rang B3:F3. Com podeu veure, un rang pot ser simplement una part d'una fila o d'una columna.
▪ Seleccioneu el rang D2:D8.
Diferents fulls d'un llibre
El que heu entrat està en el full Full1.
▪ Seleccioneu el full Full2. Per fer-ho, moveu el ratolí fins que la fletxa del cursor quedi a sobre de l'etiqueta que porta el nom Full2 i premeu el botó esquerre del ratolí. Com podeu observar, el que teniu ara a la vista és un altre full diferent del primer però que es Desà junt amb als altres que formen el llibre. En definitiva, els diferents fulls són les diferents pàgines d'un mateix llibre. Torneu a Full1.
Desa l'arxiu amb el nom Pràctica1NomiCognom.ods
Barra de menús i d'eines
En la part superior de la pantalla trobareu la barra de menús i la barra (o les barres) d'eines amb les quals podreu accedir a les diferents accions i tractaments que us permetran dissenyar els vostres fulls de càlcul. A través de les pràctiques i exercicis d'aquest curs anireu coneixent els diversos continguts d'aquests menús i les accions de les eines.
L'ajuda del LibreOffice Calc
Una de les primeres eines que heu de conèixer és l'ajuda del LibreOffice Calc.
La informació que dóna el LibreOffice Calc en l'ajuda és prou acurada, completa i d'interès per poder fer una recerca d'informació bàsica sobre el full de càlcul i per tenir una visió genèrica de la seva utilització i potencialitats.
L'ajuda dóna informació mitjançant quatre modes:
Accedir a l'ajuda
La utilització de l’ajuda en la majoria de programes que treballen des de l’entorn Windows és una excel·lent manera d'obtenir informació sobre l’ús i les possibilitats del programa.El programa LibreOffice.org Calc proporciona diferents modalitats d’ajuda:
Ajudant:
L'ajudant s'inicia automàticament quan es realitza una tasca que pot precisar d'ajuda. L'ajudant apareix en una petita finestra situada en una cantonada del document. Per veure l'ajuda per a la tasca, cal fer clic en la finestra de l'ajudant. L'ajudant es tanca automàticament al cap d'una estona. Si s'omet l'ajudant cada cop que es realitza una tasca concreta, aquest deixarà d'aparèixer per a aquesta tasca.
Ajuda emergent:
Indica els noms dels botons i de les barres d'eines. Per mostrar una ajuda emergent, deixeu el punter del ratolí sobre un dels botons fins que aparegui el seu nom. Per exemple, col·loqueu el punter a sobre de la icona
, observeu que apareix el seu nom.
Ajuda ampliada (¿Qué es esto? Majús+F1):
Permet, des del menú Ayuda, habilitar la presentació automàtica d'una descripció breu dels menús i símbols, completant l'ajuda emergent.
Desplegueu el menú Ayuda i escolliu l'opció , i passeu el punter del ratolí per sobre de les icones de les barres d'eines.
Ajuda del LibreOffice.org (F1):
Presenta una llista de temes generals d’ajuda del LibreOffice Calc: des d’aquesta modalitat, l’opció Buscar permet accedir a blocs d’ajuda a partir d’un terme.
Premeu la tecla F1, premeu la pestanya Índice i escriviu, per exemple hojas.
Cerqueu informació sobre els conceptes bàsics següents utilitzant un o l'altre mode de cerca:
etiquetas, barra de fórmulas,...
Cerqueu informació sobre els conceptes bàsics següents utilitzant un o l'altre mode de recerca:
▪ Ajuda: com es fa servir
▪ Fulls del llibre
▪ Etiquetes
▪ Barra de fórmules
▪ Barra d'eines
▪ Edició del contingut d'una cel·la
▪ Rang
A tall d'exemple, cercarem informació d'un dels elements presentat en el llistat anterior. La resta es deixa per a l'alumnat perquè faci la recerca en un o altre mode, segons el seu bon criteri.
▪ Feu: Ajuda | Ajuda del LibreOffice i escriviu les paraules: Barra de Eines a la pestanya Cerca. Un dels temes que proposa el sistema és: Barres de Eines. Si obriu aquest tema obtindreu la informació buscada.
▪ Proveu les tres opcions de la finestra d'Ajuda:
□ Continguts
▪ Índex
▪ Cerca
En les properes pràctiques podeu fer servir l'ajuda sempre que ho creieu convenient. A més trobareu el símbol cada vegada que es faci referència a una recerca a l'ajuda.
Pràctica 2
En aquesta pràctica treballareu per primera vegada les accions següents:
▪ Anomenar fulls i llibres i desar-los.
▪ Entrar rètols, dades i fórmules.
▪ Ajustar la mida de les columnes.
▪ Copiar dades i fórmules.
▪ Intercalar files.
▪ Donar diferents formats a les cel·les.
El full que dissenyareu consistirà en elaborar una llista d'un material que farà servir el professorat d'un centre. El full haurà de calcular el cost total d'aquest material. El resultat podria ser semblant a:
Desenvolupament de la pràctica
▪ Obriu un llibre nou (si no està obert). Per fer-ho accediu al menú Fitxer | Nou | Full de càlcul. Canvieu el nom del primer full Full1 per Material. Per fer-ho:
▪ Fent servir el ratolí, porteu la fletxa del cursor sobre l'etiqueta del primer full.
▪ Premeu el botó dret del ratolí i trieu l'opció Reanomena el Full per tal de canviar el nom al full.
▪ Escriviu Material com a nom nou i premeu RETORN (INTRO).
▪ Deseu el llibre anomenant l'arxiu MODUL1NomiCognoms, especificant el directori i la unitat de disc on voleu desar el llibre. Per fer-ho:
□ Accediu a Fitxer | Anomena i desa| Nombre de Fitxer; especifiqueu MODUL1Nom i Cognoms.ods i indiqueu a la finestra el directori i la unitat de disc on voleu desar el llibre.
▪ Cal tenir triada l'opció "Full de càlcul en Format OpenDocument (.ods)". Aquesta extensió .ODS és diferent en Versions anteriors del LibreOffice Calc.
Es referirà a aquest procés quan amb el nom genèric es demani anomenar un llibre o un full de càlcul que és nou, o bé desar-lo amb un nom determinat. També se seguirà aquest procés quan es vulgui desar amb un altre nom un llibre ja existent.
▪ Entreu els rètols de la primera fila. Recordeu que l'entrada del contingut d'una cel·la sigui text, número o fórmula es valida amb la tecla RETORN (INTRO).
▪ Ajusteu l'amplada de les columnes segons convingui. En posar el cursor sobre la línia divisòria que hi ha al capçal de les columnes, aquest canvia per la icona:
Mantenint premut el botó esquerre del ratolí i arrossegant el cursor cap a la dreta o l'esquerra fareu que l'amplada de la columna augmenti o disminueixi. Aquest mateix efecte (variar l'amplada) es pot fer amb les files (variar l'alçada). La variació de l'alçada de la fila o l'amplada de la columna també es pot fer mitjançant el menú Format | Fila | Alçada... o Format | Columna | Amplada..., respectivament, fixant l'alçada o l'amplada numèricament. Recordeu que, per defecte, si el contingut de la cel·la és textual ocupa la part esquerra, mentre que si és un nombre ocupa la dreta.
▪ Entreu els rètols de les columnes A i B.
▪ Entreu els nombres del rang C2:D7 (reviseu la pràctica 1). Els preus encara no sortiran amb la unitat monetària incorporada. Això ho deixem per a més endavant.
Recordeu que un rang d'un full de càlcul és un rectangle de cel·les veïnes. En el nostre cas C2:D7 representa les cel·les contingudes en el rectangle que té per vèrtexs les cel·les C2 i D7.
▪ Entreu a la cel·la E2 la fórmula =C2*D2. No us oblideu de prémer RETORN (INTRO). Fixeu-vos com, si teniu seleccionada la cel·la E2, la fórmula apareix en la part superior de la pantalla. Aquesta zona s'anomena Barra de fórmules (o Línia d’entrada). En aquesta barra apareixeran les diferents fórmules seleccionant les diferents cel·les.
La fórmula =C2*D2 calcula el producte dels continguts de les cel·les C2 i D2, és a dir, el preu total dels 30 exemplars.
▪ Copieu aquesta fórmula a la resta de materials (al rang E3:E7). Per fer-ho teniu diferents possibilitats:(
▪ Seleccioneu la cel·la E2.
▪ Accediu al menú Edita | Copiar (o bé directament premeu Ctrl+C)
▪ Seleccioneu el rang on voleu fer la còpia (E3:E7).
▪ Accediu al menú Edita | Enganxa(o bé premeu Ctrl+V)
Si seleccioneu a continuació la cel·la E3 veureu que la fórmula que hi ha no és exactament la mateixa que la de la cel·la E2. En fer la còpia, la fórmula original s'ha adaptat a la fila corresponent. Per això surt =C3*D3. Fixeu-vos el que ha passat en la resta de cel·les d'aquesta columna.
La còpia anterior també l'haguéssiu pogut fer estirant, prement el botó esquerre del ratolí, el petit rectangle negre que apareix a la part inferior dreta de la cel·la inicial, quan aquesta està seleccionada. Aquest procediment és més còmode i senzill que l'anterior.
▪ Seleccioneu la cel·la E9.
▪ Introduïu el valor del cost total. Per fer-ho, premeu el botó de l'autosuma , estant la cel·la E9 activada.
▪ Aquest important botó el trobareu al costat de la barra de fórmules:
▪ Apareixerà la fórmula =SUMA(E2:E8) a la cel·la activa i una vora mòbil en el rang E2:E8. Observeu que l'autosuma s'aplica sobre el rang E2:E8, quan els valors estan en el rang E2:E7.
□ Heu de modificar la fórmula donada per l'autosuma, directament sobre el número 8 i substituint-lo per 7.
▪ També podíeu redefinir el rang, quan apareix inicialment la vora del rang de color blau, fent servir el petit punt quadrat a sota a la dreta per canviar el rang.
▪ El rang també es pot moure situant el cursor a sobre (apareix una mà) i desplaçant-lo.
▪ Aquesta fórmula, que suma els continguts de les cel·les del rang corresponent, també es pot introduir directament escrivint amb el teclat =SUMA(E2:E7), estant la cel·la E9 seleccionada.
▪ Seleccioneu el rang A1:E1. Accediu al menú Format | Cel·les | Tipus de lletra i trieu l'opció Negreta de la finestreta Estil. D'aquesta manera feu que els rètols de la fila 1 tinguin el format de negreta. També ho podeu aconseguir prement el botó de la barra d'eines (part superior de la pantalla) en què surt la lletra N.
▪ Seleccioneu A9 i E9 i feu el mateix que a l'apartat anterior.
▪ Seleccioneu el rang A1:B7 i accediu al menú Format | Cel·les | Alineació i trieu l'opció Centrat en el desplegable que està a l'apartat Horitzontal. Així aconseguiu que les paraules que hi ha en aquestes cel·les quedin centrades respecte cada cel·la. També es pot fer el mateix amb la icona corresponent de la barra d'eines. Proveu-ho.
▪ Seleccioneu el rang D2:E9 i accediu al menú Format | Cel·les | Números. A partir d'aquest menú fareu que surti el símbol monetari. Ho podeu fer triant l'opció Moneda amb dos decimals (Decimals).
▪ Deseu el llibre amb Fitxer | Desa o bé prement Ctrl+G.
▪ Proveu de canviar diferents nombres en les columnes C i D i observeu com es calculen els preus nous.
▪ Si voleu intercalar nous materials, cal seleccionar la fila que voleu que quedi per sota de la nova fila, seleccionant amb el ratolí el número corresponent, i accedir al menú Insereix | Files. Observeu com les files posteriors corren cap a la part inferior deixant lloc a la nova fila. La fórmula de la suma (SUMA) s'adapta a la nova situació. Per Suprimir una fila cal seleccionar-la tota sencera prement a l'esquerra el número de la fila corresponent i accedir al menú Edita | Suprimir Cel·les.
Les accions que heu practicat fins ara són accessibles també seleccionant les cel·les afectades i prement el botó dret del ratolí. Si ho feu veureu com apareix un menú on podeu triar l'acció desitjada.
▪ Intercaleu noves files, feu còpies i doneu formats a cel·les fent servir el procediment descrit en aquest últim paràgraf (botó dret del ratolí).
Desa el fitxer Modul1NomiCognoms.ods.
Pràctica 3
En aquesta pràctica treballareu algunes novetats i repetireu algunes qüestions tractades anteriorment:
▪ Càlcul de percentatges
▪ Donar format a cel·les i rangs: negreta, símbols de milers, percentatges, etc.
▪ Centrar rètols en un rang seleccionat.
▪ Còpies de fórmules.
Desenvolupament de la pràctica
▪ Trieu el Full2 del llibre MODUL1NomiCognom.ods i anomeneu-lo ESO. Deseu el llibre. Aquest procediment ja l'heu fet a la pràctica 2.
▪ Entreu els rètols de la fila 3 i de la primera columna i ajusteu l'amplada de cada columna segons necessitats (per fer-ho podeu consultar la pràctica 2 d'aquest mòdul).
▪ Entreu a la cel·la A1 el rètol ESO a Catalunya (2000-2001).
▪ Seleccioneu el rang A1:F1 i accediu a Format |Fusionar Cel·les i mireu com s'han juntat les cel·les de tot aquest rang. El que voleu ara aconseguir és que el rètol quedi centrat en les cel·les ja Fusionades. Cal triar l'opció corresponent al menú Format o més ràpidament, fer servir la icona de Alinea al centre Horitzontalment de la barra d'eines. Fixeu-vos ara com ha quedat el rètol entrat en la cel·la A1.
▪ Entreu el rètol Alumnes en la cel·la B2. Seleccioneu el rang B2:D2 i repetiu el procediment descrit anteriorment.
▪ Repetiu el mateix procediment per al rètol Alumnes %, entrant-lo a E2 i centrant-lo en el rang E2:F2.
▪ Doneu format de negreta als rètols que ho necessitin, així com ho heu fet en la pràctica 2 .
▪ Entreu les dades del rang B4:C10. El punt de separació de milers no s'ha d'escriure i no sortirà de moment fins que no li donem el format corresponent.
▪ Entreu a la cel·la D4 la fórmula =B4+C4. Així calculeu el total d'alumnes matriculats a Barcelona ciutat. Copieu aquesta fórmula al rang D5:D10 (a la pràctica 2 ja ho heu fet). Fixeu-vos com s'ha adaptat la fórmula a les diferents cel·les.
▪ Entreu a la cel·la B12 la fórmula =SUMA(B4:B10). Ho podeu fer entrant la fórmula amb el teclat o bé fent servir el botó autosuma (vegeu la pràctica 2).
▪ Copieu la fórmula de la cel·la B12 al rang C12:D12. Observeu com les fórmules s'han adaptat a cada cel·la.
▪ Seleccioneu el rang B4:D12. Volem que tots els nombres d'aquest rang tinguin el format que es veu a la figura. Accediu al menú Format | Cel·les | Números. A continuació trieu la categoria Número i seleccioneu un format amb cap decimal però amb el separador de milers. Premeu D’acord i observeu el resultat.
▪ A les columnes E i F calculareu percentatges. És convenient que prèviament doneu format de percentatge a les cel·les afectades. Seleccioneu el rang E4:F12. Accediu al menú Format | Cel·les | Números. A continuació trieu la categoria Percentatge i seleccioneu un format amb dos decimals. Premeu D’acord, però tingueu en compte que el resultat no es veurà fins al moment d'escriure els valors a les cel·les.
▪ Entreu a la cel·la E4 la fórmula =B4/D4. D'aquesta manera es calcula el tant per u d'alumnes del sector públic respecte del total. Com que la cel·la ja està formatada com a percentatge, ja no cal multiplicar per 100, com es faria habitualment per calcular el percentatge.
▪ Entreu a la cel·la F4 la fórmula =1-E4. Així es calcula el percentatge del sector privat respecte al total.
▪ Ara copiareu aquestes dues fórmules a la resta de columnes. Seleccioneu el rang E4:F4. Accediu a Edita | Copiar (o Ctrl+C). Seleccioneu el rang E5:F10. Accediu a Edita | Enganxa(o Ctrl+V). També hem de copiar les fórmules a la fila 12. Seleccioneu E12:F12 i torneu a fer Edita | Enganxa(o Ctrl+V). Observeu el resultat.
▪ Deseu el llibre com heu fet en la pràctica 2.
Pràctica 4
Una de les possibilitats del full de càlcul del LibreOffice és poder generar diversos tipus de successions o sèries numèriques, sèries cronològiques per dies de la setmana, per dies laborables, per dies mensuals, per mesos, per anys i sèries textuals. Per fer-ho haureu de conèixer:
▪ Ordenació de llistes (Menú Eines | Opcions LibreOffice Calc | Ordena les llistes)
Ara us proposem fer un full que serveixi per investigar sobre aquestes diverses sèries que genera LibreOffice Calc.
Desenvolupament de la pràctica
▪ Afegiu un full nou i canvieu-li el nom per Successions.
▪ Entreu el rètol Successions en la cel·la A1. Ajusteu l'amplada de les columnes aproximadament com està en la figura (està fet en la pràctica 2). Fixeu-vos com el rètol de la cel·la A1 pot envair la cel·la B1, sempre que aquesta estigui buida.
▪ Entreu els rètols de la fila 3 i doneu-los format segons la figura (ja ho heu fet a la pràctica 2).
El contingut previst de les deu columnes és el següent:
A la columna A, una successió numèrica en què el primer terme és 1 i cada nombre s'obté sumant 3 a l'anterior.
Per a fer-ho procediu de la manera següent:
▪ Activeu la cel·la que serà el primer element de la successió. Escriviu l'element inicial.
▪ Seleccioneu, amb el primer element de la successió inclòs, el conjunt de cel·les que compondran els diferents elements de la successió.
▪ Trieu l'opció Full | Emplena les cel·les | Sèries. A continuació trieu el tipus de successió (sèrie) de la finestra de diàleg. Determineu si la successió és de fila o columna (en el nostre cas totes són de columnes, i seleccionareu doncs Avall).
▪ A continuació heu de triar el tipus de successió que voleu omplir:
Per a les lineals (columna A ) trieu l'opció Lineal i Augment 3.
A la columna B, una successió numèrica en què el primer terme és 1 i cada nombre s'obté multiplicant per 3 l'anterior.
Per a les geomètriques (columna B) trieu l'opció Geomètrica i Augment 3.
A la columna C, sèrie cronològica de dies de la setmana. Data inicial Divendres.
Per a la successió de mesos i de dies de la setmana (columnes C i D) accepteu l'opció Emplenament automàtic amb Augment 1. En aquest cas, és molt possible que el resultat no sigui el previst en la il·lustració inicial. Això dependrà de la configuració del LibreOffice Calc en aquest aspecte, és a dir, dependrà de si la llista que voleu està ja definida o no.
A la columna D, sèrie cronològica dels mesos. Mes inicial Setembre.
A la columna E, sèrie cronològica de dies amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.
Per a les cronològiques (columnes E, F, G i H) trieu l'opció Data, Unitat de temps: Dia, Dia de la setmana, Mes, Any, respectivament, amb Augment 1 per a totes elles.
A la columna F, sèrie cronològica de dies laborables amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.
A la columna G, sèrie cronològica de mesos amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.
A la columna H, sèrie cronològica d'anys amb data inicial 28/12/00 i d'increment 1.
A la columna I, sèrie textual amb terminació numèrica amb primer element Carme, 10 i d'increment 1.
Per a la successió textual Carme, 10 (columna I) trieu l'opció Emplenament automàtic amb Augment 1.
Per veure les vostres llistes i modificar-les aneu a Eines | Opcions | LibreOffice Calc | Ordena les llistes.
Si voleu introduir una nova llista personalitzada, una vegada que heu accedit a aquest menú:
▪ Premeu l'opció Nou.
▪ Entreu en la finestreta Entrades una nova llista de paraules que voleu que formin una successió (per exemple, els dies de la setmana en català o en anglès). Cal que entre paraula i paraula premeu la tecla RETORN (INTRO).
▪ Premeu el botó Afegeix. En aquest moment la nova llista entrada ja s'ha incorporat a les llistes personalitzades.
▪ Si voleu prescindir d'alguna llista, cal seleccionar la llista corresponent i prémer el botó Suprimir.
▪ Premeu D’acord i tornareu al full de càlcul.
▪ S'ha de tenir present que les llistes personalitzades fan la distinció entre lletres majúscules i minúscules. És per això que sembla convenient desactivar l'opció Eines | Correcció Automàtica | Opcions | Converteix en majúscula la primer lletra de cada frase per evitar aquest problema amb les llistes, opció que per altra banda no té massa sentit en un entorn de full de càlcul.
▪ Observeu com s'han anat generant cada successió. Aquestes successions són estàtiques o dinàmiques? És a dir, en variar el primer element d'una successió s'actualitza la resta dels elements de la successió?
Ha de quedar semblant a la següent imatge, amb 10 files plenes.
▪ Deseu el llibre.
Pràctica 5
En aquest pràctica es presenta la necessitat que les fórmules no sempre s'actualitzin completament en fer una còpia. Entre d'altres coses, treballareu:
▪ Aplicació de sèries cronològiques per anys.
▪ Càlcul de l’integrés simple.
▪ Fórmules amb referències absolutes.
El full de càlcul que servirà d'exemple descriurà l'evolució d'un capital invertit a interès simple durant 10 anys.
Consideracions prèvies
Cal recordar que, quan escrivim un text en una cel·la determinada, "envairà" la cel·la del costat si és buida, encara que el text pertanyi a la cel·la inicial. Així doncs, el rètol INVERSIÓ A 10 ANYS: INTERÈS SIMPLE pertany a la cel·la A1 tot i que ha envaït les cel·les B1 i C1.
Desenvolupament de la pràctica
▪ Si ja no teniu fulls lliures en el llibre de treball, podeu crear-ne un altre. Seleccioneu l'últim full del llibre i accediu al menú Insereix | Full de càlcul :
□ Feu servir l'opció Després del Full actual i el nou full es crearà a la dreta de tots els anteriors.
▪ Si alguna vegada teniu un full en una posició que no és la que voleu, per portar-lo -per exemple- al final de la llista de fulls del llibre, col·loqueu la fletxa del cursor en l'etiqueta del full que voleu moure i premeu el botó dret del ratolí. A continuació trieu l'opció Mou/Copia Full i Mou a la posició final. A la mateixa finestra trobareu també l'opció Insereix abans de que permet desplaçar el full a qualsevol posició.
▪ El nou full creat segurament portarà el nom de Full4. Canvieu aquest nom de Full4 per Simple.
▪ Introduïu el rètol en negreta de la fila 1.
▪ Poseu a la cel·la A3 el rètol "Capital inicial:" i a la cel·la C3 la quantitat que s’invertirà (per exemple 1000). El símbol de l'euro i dels milers sortiran més endavant.
▪ Poseu a la cel·la A4 el rètol "Tipus d'interès:" i a la cel·la C4 el tipus previst (per exemple 4).
▪ En pràctiques anteriors s'ha vist que l'amplada de les columnes s'ajustava als rètols, sense una mida concreta, amb l'única condició que els rètols hi cabessin. Per ajustar a una mida determinada es pot procedir de la manera següent:
Se seleccionen les columnes que es volen modificar, totes elles a una mateixa amplada, es tria l'opció de la barra de menú Format | Columna | Amplada, es tecleja el valor de l'amplada i es valida amb el botó D’acord.
▪ Introduïu-hi els rètols de la fila 6 i ajusteu l'amplada de les columnes B, C i D a 2,8 cm.
▪ Es vol aconseguir que els rètols de la fila 6 quedin alineats a la dreta de cada cel·la. Seleccioneu el rang A6:D6, accediu a Format | Cel·les | Alineació i trieu l'opció Dreta del desplegable Horitzontal. Premeu D’acord.
▪ Entreu la referència de 10 anys des del 2002 fins al 2011, introduint el primer any i la resta com a sèrie lineal (aritmètica) amb augment 1 (recordeu la pràctica 4 d'aquest mòdul).
▪ Introduïu a la cel·la B7 la fórmula =C3 que correspon al capital inicial.
▪ Introduïu a la cel·la C7 la fórmula =B7*C4/100, que calcula els interessos anuals del capital disponible.
▪ Introduïu a la cel·la D7 la fórmula =B7+C7, que calcula el total disponible en acabar l'any.
▪ A continuació, l'acció esperada seria copiar les fórmules de les cel·les B7 i C7 sobre B8 i C8 respectivament. Això no obstant, us portaria cap a un resultat erroni. Per comprovar-ho feu aquest procés d'aquesta manera incorrecta i després el corregireu.
▪ Esbrinem el motiu de l'error. Analitzeu el contingut de les fórmules de les cel·les B8 i C8. A la cel·la B8 trobareu la fórmula =C4, quan hauria de ser =C3 (el capital inicial). A la cel·la C8 trobareu la fórmula =B8*C5/100, quan hauria de ser =B8*C4/100. Fixeu-vos que C5 és una cel·la buida. Això significa que, tant la referència a C3 (capital inicial) com a C4 (tipus d'interès) han de romandre fixes.
Si voleu que en copiar una fórmula algunes referències es mantinguin fixes, aquestes han de fer-se "absolutes" mitjançant el signe $. L'esmentat signe precedirà la referència a la fila o la columna (o a ambdues) que ha de romandre fixa. A continuació es descriu el procés per corregir l'error.
▪ Modifiqueu la fórmula de la cel·la B7 per tal que sigui =C$3 (el 3 serà fix). Modifiqueu la fórmula de la cel·la C7 per tal que sigui =B7*C$4/100. Per fer aquestes modificacions caldrà que porteu el cursor a la cel·la B7 (i després a la C7). Apareixerà la fórmula incorrecta a la barra de fórmules. Corregiu la fórmula i valideu la modificació amb RETORN. Si haguéssiu volgut que fos la columna que hagués quedat fixa hauríeu d’haver situat el $ davant la lletra.
▪ Copieu el contingut de les cel·les B7 i C7 (ja corregides) al rang B8:C16, així com ho heu fet en pràctiques anteriors.
▪ Introduïu en D8 la fórmula =D7+C8. El capital, en acabar el 2003, serà l'obtingut al final de 2002 més els interessos de 2003.
▪ Copieu el resultat obtingut per al 2003 a la resta dels anys. Observeu com ara els resultats de la còpia del rang B8:C16 són correctes.
El valor situat a la cel·la D16 serà el capital obtingut al final del període.
▪ Escriviu el rètol "Capital final:" a la cel·la A18 i a la cel·la C18 la fórmula =D16, ambdues en negreta.
▪ Seleccioneu la cel·la C3 i accediu a Format | Cel·les | Números. A continuació, seleccioneu la categoria Moneda, activeu el quadret Separador de milers, seleccioneu dos decimals, i premeu D’acord. D'aquesta manera heu fet que la quantitat entrada en la cel·la C3 tingui un punt que separa els milers i el símbol de l'euro. Feu el mateix seleccionant al rang B7:D18, com havíeu fet en la pràctica 2.
▪ Varieu les dades de capital i tipus d'interès i observeu els resultats.
▪ Deseu el llibre.
L'objectiu d'aquesta pràctica és modificar el full de càlcul anterior perquè descrigui l'evolució d'un capital invertit a interès compost durant 10 anys. Per fer-ho treballareu:
§ Còpia i modificació d'un full fet anteriorment
§ Treure la quadrícula per a una presentació diferent
Com podeu observar, en aquest cas, la columna del capital inicial no és constant, ja que cada any s'incrementa amb el capital final de l'any anterior. Això implica que haureu de modificar algunes fórmules.
Desenvolupament de la pràctica
Obre el fitxer de treball Modul1NomiCognoms.ods
Creeu un full nou i anomeneu-lo Compost.
Seleccioneu tot el full Simple i copieu-lo a Compost. Per fer-ho, activeu el full Simple i feu clic al botó que físicament és la intersecció de la numeració de les files amb el capçal de les columnes. Observareu que tot el full passa a vídeo invers( colors invertits). Accediu seguidament a Edita | Copiar o Ctrl+C. A continuació trieu el full Compost, seleccioneu la cel·la A1 fent seguidament Edita | Enganxa o Ctrl+V.
§ Ajusteu l'amplada de les columnes B, C i D a 2,8 cm com heu fet a la pràctica 5.
§ Modifiqueu el rètol de la fila 1 canviant "SIMPLE" per "COMPOST". Situeu el cursor a la cel·la A1. Modifiqueu a la barra de fórmules el rètol i valideu l'entrada amb RETORN.
La situació del primer any (2002) és la mateixa que en el cas anterior. Les modificacions s'hauran de realitzar a partir de 2003. El capital inicial del segon any serà el capital final del primer any. És a dir, el capital inicial de cada any correspondrà al capital final de l'any anterior.
§ Feu que la cel·la B8 tingui el valor obtingut de la D7. Per fer-ho introduïu la fórmula =D7 a la cel·la B8. La rendibilitat i el capital final s'obtenen de manera idèntica, per la qual cosa no cal realitzar modificacions.
§ Modifiqueu el capital inicial per a la resta d'anys. Així doncs, copieu el contingut de la cel·la B8 sobre el rang B9:B16.
Els fulls es poden visualitzar amb o sense engraellat. Per defecte sempre està activat l'engraellat, que pot ser més còmode per entrar les dades i fórmules. Estèticament, millora la presentació del full de càlcul sense l'engraellat. Per a mostrar o ocultar l'engraellat cal accedir a Eines | Opcions | OpenOffice Calc, trieu la pestanya Visualització i feu clic al requadre que està al costat de Línies de la graella. Quan contingui una creu l'opció està activada, és a dir, hi ha engraellat, en cas contrari, no n'hi ha.
§ Desactiveu i activeu la visió de la quadrícula.
§ Seleccioneu el rang B7:D18 i premeu els botons de la barra d'eines
per ajustar el nombre de decimals visibles. Aquesta és una altra manera de fixar un format numèric.
§ Compareu els resultats obtinguts en el cas d'interès simple i compost. Canvieu el tipus d'interès en ambdós fulls i observeu-ne els resultats.
§ Deseu el llibre.
En aquesta pràctica treballareu força novetats:
§ Presentar rètols en Vertical
§ Fer servir un format condicional per remarcar determinades dades
§ Validar dades per evitar entrades incorrectes
§ Ús de les funcions MITJANA, MAX, MIN i COMPTASI
§ Assistent de funcions
§ Donar color al fons del full
§ Millorar la presentació amb vores i quadrícules
L'exemple que desenvolupareu serà un full que presenta unes notes de Batxillerat, calculant mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre d'assignatures suspeses.
Desenvolupament de la pràctica
§ Obre el fitxer de treball Modul1NomiCognoms.ods
· Creeu un nou full i anomeneu-lo Notes (veure pràctica 5).
§ Modifiqueu les mides de les columnes i les files, aproximadament com surt a la figura.
§ Entreu a C2 el rètol que fa de títol.
§ Centreu aquest rètol en la selecció del rang B2:Q2 com heu fet en la pràctica 3.
§ Entreu els rètols de la columna C.
§ Seleccioneu el rang D4:P4 per donar el format de text Vertical. Accediu a Format | Cel·les | Alineació i entreu 90 graus en l'apartat direcció d’escriptura. Comproveu que si s'activa l'opció Disposició Vertical el resultat no és exactament el mateix.
§ Entreu els rètols de la fila 4. Observeu com es van situant Verticalment.
§ Entreu les notes o d'altres similars en el rang D5:M15.
Formatatge condicional
A continuació fareu servir l'anomenat Format condicional que us permetrà que determinades notes, les suspeses en el nostre cas, surtin amb un color diferent.
§ En primer lloc heu de crear un Estil de cel·la nou, que us servirà per destacar les notes suspeses:
o Obriu la finestra Format | Estil i Formatació (o premeu F11).
§ Amb el botó dret seleccioneu Nou.
§ A la pestanya organitzador escriviu el Nom Font Vermella.
§ A la pestanya Efecte de lletra seleccioneu el Color Vermell.
§ Premeu D’acord i mireu com el nou estil de cel·la ja surt al llistat d'estils existents a la finestra. Tanqueu-la (F11).
§ Per aplicar el Formatació condicional:
o Seleccioneu el rang D5:M15 i accediu a Format | Format condicional | Condició
§ Trieu menor que del desplegable central superior i entreu un 5 en la finestreta de la dreta.
§ Seleccioneu a Estil de la cel·la l'estil Font Vermella que heu definit abans.
§ Premeu D’acord i observeu com les notes menors de 5 surten de color Vermell.
Càlcul de mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre d'assignatures suspeses
El pas següent consisteix en calcular mitjanes, notes màximes i mínimes i nombre d'assignatures suspeses.
§ Entreu a la cel·la O5 la fórmula =MITJANA(D5:M5). Aquesta fórmula fa servir la funció MITJANA( ) que calcula la mitjana entre els valors del rang situat dintre del parèntesi. En el nostre cas és D5:M5. Si no poguéssim fer servir aquesta funció, hauríem d’haver escrit =SUMA(D5:M5)/10. Observeu el resultat que surt. Aquesta seria la mitjana del primer alumne.
§ Copieu la fórmula de O5 al rang O6:O15. Ja teniu les mitjanes de tots els alumnes.
§ Entreu la fórmula =MITJANA(D5:D15) a la cel·la D17. Amb això haureu calculat la mitjana de les notes de català per aquests alumnes.
§ Copieu la fórmula anterior al rang E17:M17. Copieu-la també sobre la cel·la O17. D'aquesta manera teniu les mitjanes de les assignatures i la mitjana de les mitjanes dels alumnes.
§ Entreu a la cel·la P5 la fórmula =COMPTASI(D5:M5;"<5"). Aquesta fórmula fa servir la funció COMPTASI( ; ) que compta el nombre de valors que compleixen la condició situada després dels; en el rang detallat. En el nostre cas, calcula el nombre d'assignatures suspeses (nombres inferiors a 5) en el rang D5:M5, és a dir, el nombre d'assignatures suspeses de l'alumne primer de la llista.
§ Copieu la fórmula anterior al rang P6:P15.
§ Entreu en la cel·la D18 la fórmula =MAX(D5:D15), que calcula la nota màxima de l'assignatura de català.
§ Copieu la fórmula anterior al rang E18:M18. Ja teniu les notes màximes de les diferents assignatures. Copieu-la també sobre la cel·la O18. Aquí teniu la mitjana màxima.
§ Entreu a la cel·la D19 la fórmula =MIN(D5:D15), que calcula la nota mínima de català.
§ Copieu la fórmula anterior al rang E19:M19. Ja teniu les notes mínimes de les diferents assignatures. Copieu-la també sobre la cel·la O19. Aquí teniu la mitjana mínima.
§ Doneu format de dos decimals a totes les mitjanes.
Assistent de funcions
L'escriptura de les funcions a OpenOffice Calc es pot veure molt simplificada si es fa servir l'assistent de funcions que té incorporat. Per tal d'activar-lo tenim dues possibilitats:
§ Accediu a Insereix | Funció i s'obre l'assistent de funcions. Només cal seguir les instruccions sobre cada funció, una vegada triada aquesta.
§ Alternativament, teniu una icona que obre directament aquest assistent de funcions, situada al costat del símbol de suma, a la barra de fórmules.
Aquesta manera de treballar té l'avantatge de no haver de memoritzar exactament les particularitats de totes les funcions, especialment les que menys fem servir. Es podria repetir ara la introducció d'alguna de les fórmules anteriors fent servir l'assistent.
Validació de dades
Com ja sabreu, les notes de batxillerat han de ser nombres enters situats entre l'1 i el 10. Per evitar errors en l'entrada de notes es pot fer servir un procediment anomenat Validació de dades, que tot seguit introduireu en el full.
§ Seleccioneu el rang D5:M15.
§ Accediu a Dades | Validesa. Trieu, a continuació, la pestanya Criteri i al desplegable Permet seleccioneu Nombres complets. A continuació, al desplegable permet seleccioneu Números clompets, interval vàlid i escriviu un Mínim d'1 i un Màxim de 10. D'aquesta manera només permetrà dades que compleixin la condició que heu seleccionat.
§ Trieu l'apartat Avís d’error , seleccioneu l'Acció Atura i entreu com a títol Nota incorrecta i com a missatge Heu d'entrar un nombre enter de l'1 al 10. Premeu D’acord.
§ Proveu a entrar dades incorrectes en la zona de notes i observeu el que passa.
Acabats del full
Tot seguit donareu els últims acabats estètics d'aquest full.
§ Traieu la quadrícula del full com heu fet en la pràctica 6 .
§ Seleccioneu el rang B2:Q20.
§ Accediu a Format | Cel·les, pestanya Vores i a l'apartat Disposició de línies
seleccioneu el contorn exterior, segona icona predeterminada. Accediu també a la pestanya Fondo del mateix menú i trieu un color Groc 10 pàl·lid com a fons. Premeu D’acord. Observeu com ha quedat.
§ Seleccioneu el rang C4:M15 i accediu a Format | Cel·les, pestanya Vores i a l'apartat Arranjament de línies seleccioneu la quadrícula interior amb contorn exterior, quarta icona predeterminada.
§ Feu el mateix amb la resta de cel·les, tal com es veu a la figura. Seleccionant d'un en un els rangs a modificar, proveu a fer servir l'opció Edita | Repeteix:.
§ Aquests últims efectes els podeu aconseguir fent servir els botons desplegables de la barra d'eines a la part superior de la pantalla:
Obriu-los i proveu de fer canvis. I tingueu sempre present l'opció Edita | Desfés.
§ Doneu el format de negreta a les cel·les indicades per la figura.
§ No oblideu desar el llibre. En realitat, és convenient desar de tant en tant la feina feta, sense esperar-se al final, amb l'opció Fitxer | Desa, abreujadament CTRL+S.
Pràctica 8
La novetat més important d'aquesta pràctica és l'aparició, per primera vegada, de la funció condicional SI( ; ; ), que permet que surtin determinats resultats només quan es compleix una determinada condició. Veureu, doncs:
§ El condicional SI(condició ;acció 1 ;acció 2 )
§ Presentació final sense encapçalament de files i columnes.
El full que dissenyareu serveix per controlar un determinat pressupost de fotocòpies per als diferents departaments d'un institut.
Desenvolupament de la pràctica
§ Obre el fitxer de treball Modul1NomiCognoms.ods
Creeu un full nou i anomeneu-lo Fotocòpies.
§ Modifiqueu l'amplada de columnes i l'alçada de files per tal que quedi com a la figura:
§ Entreu els rètols de la columna B i de la fila 4.
§ Doneu format de negreta a les cel·les corresponents.
§ Entreu a D2, amb el format monetari correcte, com heu fet en pràctiques anteriors, el preu de cada fotocòpia.
§ Entreu en el rang C5:E14 el suposat nombre de fotocòpies que han fet els diferents departaments. Doneu-li el format corresponent.
§ Entreu a C16 la fórmula =SUMA(C5:C14) i copieu-la sobre el rang D16:F16.
§ Entreu a F5 la fórmula =SUMA(C5:E5) i copieu-la sobre F6:F14.
§ Entreu a G5 la fórmula =F5*D$2 que calcula l'import de les fotocòpies segons el preu entrat a la cel·la D2. el símbol $ permetrà fer una còpia sense que la referència a la fila (2) canviï (veure la pràctica 5 ). Copieu-la sobre el rang G6:G14 i també sobre la cel·la G16. Doneu format amb símbol monetari al rang G5:I16.
§ Entreu els suposats pressupostos en el rang H5:H14. Doneu el format correcte a aquest rang.
§ Entreu a H16 la fórmula =SUMA(H5:H14).
§ Entreu a I5 la fórmula =H5-G5 per calcular la desviació del pressupost. Copieu-la sobre el rang I6:I14 i sobre la cel·la I16.
§ Entreu a J5 la fórmula =SI(H5<G5;"S'ha superat";""). Us trobareu per primer cop amb la funció SI( ; ; ). Vegem el seu significat.
§ Si escrivim SI (condició; expressió 1; expressió 2) en una cel·la, quan la condició s'acompleixi es calcularà o escriurà l'expressió 1; en cas contrari, l'expressió 2.
§ En el nostre exemple, només quan H5 sigui menor que G5 escriurà el rètol S'ha superat. En cas contrari deixarà la cel·la buida (""). Això significa que si el departament corresponent ha superat el pressupost inicial i ho indicarà amb el rètol.
§ Copieu la fórmula al rang J6:J14. Varieu algunes dades per observar quan surt el rètol i quan no.
§ Per tal que el text del rang J5:J14 surti en Vermell, seleccioneu tot el rang, accediu a Format | Cel·les | Efectes de lletra, i trieu a Color el color Vermell.
També podeu fer servir directament el desplegable que trobareu a la barra d'eines (part superior de la pantalla).
§ Doneu un fons groc 10 i deixeu les quadrícules com es veu com vàreu fer a la pràctica 7.
Presentació sense encapçalaments de files ni de columnes
Estèticament pot ser interessant fer invisibles les lletres de les columnes i els nombres de les files.
§ Per fer-ho només a aquest llibre feu Visualitza| Capçaleres de columnes i files, però tingueu en compte que aquesta visualització serà per a tots els fulls del mateix llibre.
§ Si voleu tenir aquesta visualització fixada a la configuració de l'OpenOffice Calc, accediu a Eines | Opcions | OpenOffice Calc | Visualitza| Finestra i desactiveu l'opció Capçaleres de columnes/files. Premeu D’acord. D'aquesta manera els llibres nous presentaran la visualització que heu definit.
§ Deseu el llibre (CTRL+G).
La principal novetat d'aquesta pràctica és l'aparició de dates. Així, treballareu amb:
§ Format de dates.
§ Operacions amb dates.
§ Variacions sobre el condicional SI( ; ; ).
§ Rètols més grans.
El full que dissenyareu serveix per controlar el préstec de llibres.
Desenvolupament de la pràctica
§ Obre el fitxer de treball Modul1NomiCognoms.ods Creeu un full nou i anomeneu-lo Llibres.
§ Ajusteu les amplades de les columnes i de la fila 1.
§ Entreu a B2 el rètol que serveix de títol.
§ Doneu-li format de negreta i un tipus de lletra Arial 14. Per fer-ho podeu fer servir els botons que teniu a la barra d'eines,
a la part superior de la pantalla. El desplegable de l'esquerra serveix per triar el tipus de lletra. Amb el desplegable del centre podeu triar la mida i amb els botons de la dreta podeu fer que la lletra sigui negreta (N), cursiva (C) o subratllada (S) . Proveu diferents possibilitats. Aquestes propietats també les podeu aconseguir accedint a Format | Cel·les i triant les corresponents opcions Tipus de lletra i Efectes de lletra.
§ Centreu el rètol en el rang B2:G2 (vegeu pràctica 3).
§ Entreu els rètols de B4, D4, fila 6 i de B7:D11. Doneu el format de negreta allà on indica la figura.
§ Seleccioneu la cel·la D4 i feu que el rètol quedi alineat a la dreta. Ho podeu aconseguir amb un dels botons que teniu a la barra d'eines.
Si premeu el botó de la dreta feu que el text quedi alineat a la dreta. Amb el del centre quedarà centrat i amb el de l'esquerra quedarà alineat a l'esquerra. Aquest procés és equivalent a triar l'opció corresponent del menú Format | Cel·les | Alineació.
§ Feu el mateix amb les cel·les del rang E6:F6.
§ Seleccioneu la cel·la C4 i doneu-li format de data. Per fer-ho accediu a Format | Cel·les | Números | Data i trieu un dels tipus que apareixen. Feu el mateix amb el rang E7:F11.
§ Entreu una data a C4 seguint el format que heu triat. Aquesta data hauria de ser la data del dia d'avui. Si voleu que surti automàticament cada dia que s'obri el full cal entrar la fórmula =AVUI(). Cada vegada que s'activa el full surt la data que el rellotge de l'ordinador considera que és la del dia actual.
§ Entreu diferents dates en el rang E7:E11.Podeu escriure les dates que volgueu, algunes de fa més de 21 dies i altres de menys (podeu fer servir =AVUI()-(numero de dies anterior). Aquestes dates són les que hauríem d'apuntar en el moment de deixar el llibre concret.
§ Entreu un nombre natural a E4 que indiqui els dies que donem de marge per tornar cada llibre.
§ Entreu a F7 la fórmula =SI(E7="";"";E7+E$4). D'aquesta manera, si la cel·la E7 és buida, és a dir, no hem anotat cap data inicial, deixarà buida també la F7. En cas contrari escriurà el resultat de sumar la data inicial (E7) més els dies de termini (E4). El $ és necessari per fer la còpia posterior (vegeu la pràctica 5). Aquesta suma és una operació entre una data més un nombre natural. Per calcular-la considera el contingut de E4 com a dies i els afegeix als dies de la data inicial. En cas que acabi el mes, comença el següent. Escriviu diferents dates inicials a E7 i observeu els resultats. Canvieu també els dies de E4.
§ Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna. Proveu de canviar dates inicials i dies de préstec.
§ Introduïu a G7 la fórmula =SI(C$4<=F7;"";"Fora de termini"). Així, si la data actual del dia (C4) és menor o igual a la data final (F7), deixarà la cel·la G7 buida. En cas contrari, escriurà Fora de termini. Això serà així perquè la data actual sobrepassarà la data final que tenia de marge per tornar el llibre.
§ Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna.
§ Seleccioneu el rang G7:G11 i doneu-li format de lletres Vermelles. Per fer-ho ja sabeu (pràctica 8). que podeu accedir a Format | Cel·les | Efectes de lletra i trieu a Color el color Vermell
També podeu fer servir directament el desplegable que trobareu a la barra d'eines (part superior de la pantalla).
§ Acabeu els detalls estètics que observeu en la figura com heu fet en la pràctica 7.
§ Deseu el llibre (CTRL+S).
En aquesta última pràctica d'aquest primer mòdul s'insisteix en nous aspectes de l'ús de la funció condicional SI( ; ; ) i també del format condicional. Concretament, treballareu:
§ Operadors lògics en els condicionals: O( ; ) i Y( ; ).
§ Variacions en el format condicional.
El full que elaborareu és un petit control de faltes d'assistència, justificades i injustificades.
Desenvolupament de la pràctica
§ Obre el fitxer de treball Modul1NomiCognoms.ods Creeu un full nou i anomeneu-lo Faltes.
§ Ajusteu les amplades de les columnes i de la fila 1.
§ Entreu el títol del full en la cel·la B2. Feu que tingui mida 14 i negreta (vegeu pràctica 9). Centreu-lo en el rang B2:I2 (vegeu pràctica 3)
§ Entreu els rètols de la columna B, de les files 7 i 8 i del rang C4:C5. Doneu el format corresponent a les cel·les.
§ Entreu a les cel·les E4 i E5 els nombres 10 i 25. Aquestes quantitats representen el màxim nombre de faltes no justificades i justificades abans de prendre alguna decisió, com pot ser sol·licitar una entrevista amb els pares. Evidentment, aquest és un cas imaginari. Si es volgués aplicar a la realitat, cada usuari l'hauria d'adaptar a la situació pròpia.
§ Entreu diverses quantitats de faltes de tot tipus en el rang C9:F24.
§ Entreu a G9 la fórmula =C9+E9. Aquesta fórmula suma les faltes injustificades que porta acumulades el primer alumne de la llista amb les que ha comès en el període actual de recompte. Copieu aquesta fórmula a la resta de la columna.
§ Copieu aquesta fórmula, també al rang H9:H24. D'aquesta manera, com que la fórmula s'haurà adaptat a una columna més a la dreta, ara calcularà la suma de les justificades acumulades més les actuals.
§ Introduïu a I9 la fórmula =SI(O(G9>E$4;H9>E$5);"Entrevista";"").
En aquest condicional apareix per primer cop un operador lògic. Expliquem primer el significat de O(G9>E$4;H9>E$5). Dintre del parèntesi hi ha dues expressions separades per ;. L'operador O( ; ) ens indica que tant si es compleix que G9 sigui més gran que E4 com si es compleix que H9 sigui més gran que E5, considerarem que és certa la primera condició del condicional i per tant escriurà el rètol Entrevista. Només en el cas en què les dues expressions siguin falses, deixarà la cel·la buida. En el nostre cas significa que si supera el nombre màxim de faltes, siguin injustificades o justificades, caldrà pensar en sol·licitar una entrevista amb els pares.
Si en comptes de fer servir O( ; ) s'utilitza Y( ; ), s'exigeix que es compleixin les dues expressions de dintre del parèntesi per donar per certa la condició. En aquest cas, només que falli una de les dues, es considera que la condició és falsa.
§ Copieu la fórmula anterior a la resta de la columna.
A continuació fareu que surti un color diferent segons s'hagin superat les faltes justificades o les injustificades, amb Estils de cel·la i Format condicional, de manera similar a com ho heu fet a la pràctica 7.
§ En primer lloc heu de crear uns Estils de cel·la nous, que us serviran per destacar les faltes excessives:
o Obriu la finestra Format | Estil y Format (o premeu F11).
§ Amb el botó dret seleccioneu Nou.
§ A la pestanya Administrar escriviu el Nom Fons Vermell.
§ A la pestanya Fondo seleccioneu el color Vermell.
§ Repetiu el procés per crear un altre estil amb el nom Fons groc.
§ Mireu com els nous estils de cel·la ja surten al llistat d'estils existents a la finestra. Tanqueu-la (F11).
§ Per aplicar el Format condicional:
o Seleccioneu el rang G9:G24. Volem que en cas de superar el màxim de faltes injustificades, els fons de la cel·la corresponent quedi de color Vermell.
§ Accediu a Format | Format condicional.
§ Trieu major que del desplegable central superior i entreu $E$4 en la finestreta de la dreta.
§ Seleccioneu a Estil de cel·la l'estil Fons Vermell que heu definit abans.
§ Premeu D’acord i observeu com es destaquen les faltes que superen el valor establert a $E$4.
§ Feu el mateix amb el rang H9:H24, però triant un color groc amb l'estil Fons groc i fent la comparació amb $E$5.
§ Acabeu els detalls estètics com a la pràctica 7.
§ Deseu el llibre (CTRL+G).
Una vegada acabades les pràctiques d'aquest mòdul, us proposem uns exercicis que podeu fer a partir del que heu treballat anteriorment. Quan els hàgiu acabat, els heu d'enviar al vostre professor.
Obriu un llibre nou, anomeneu-lo NomiCognomsExercicisM1.ods. Heu de fer cada exercici a un full del llibre amb el nom corresponent.
Heu de construir un full per calcular els percentatges de variació de la matrícula entre dos cursos consecutius d'un hipotètic centre de secundària. El resultat hauria de ser similar a:
Les dades s'han d'entrar en les cel·les del rang C5:D10. En les altres cel·les amb contingut numèric, hi ha d’haver les fórmules necessàries per tal que es puguin fer els càlculs corresponents a partir d'aquestes dades. En la columna F es calculen els percentatges que representen cadascuna de les diferències (columna E) entre la matrícula d'un curs i l'altre respecte a la matrícula del curs 2000-01 (columna C). És un exercici que s'assembla a la pràctica 3.
Es proposa que dissenyeu un full per calcular l'augment del capital col·locat a un interès determinat durant 10 anys, si es fan imposicions anuals idèntiques:
Aquest exercici està basat en la pràctica 6 d'aquest mòdul. En les cel·les C3 i C4 entrareu la quantitat de diners que penseu ingressar anualment i el tipus d'interès anual. Aquestes dues quantitats han de ser variables, de tal manera que si les canvieu automàticament canviï tot el full.
A la cel·la B7 hi ha d’haver una petita fórmula de tal manera que quan canvieu el contingut de C3 automàticament també canviï el de B7. En la columna C es calculen els interessos que produeix el capital (columna B) per cada any. En la columna D cal sumar el capital inicial de cada any amb els interessos. Cada nou capital inicial és igual al capital final de l'any anterior més la imposició anual, que és el contingut de la cel·la C3.
En aquest exercici us proposem que construïu un full de càlcul per controlar la venda de dossiers d'uns departaments:
Tant els preus de cada dossier com les quantitats de dossiers venuts han de ser variables. La resta de cel·les numèriques s'han de calcular a partir de les fórmules corresponents. També heu de validar les dades de C8:F18 per tal que només es puguin entrar nombres enters més grans que zero (naturals). Aquest procediment l'heu treballat per primer cop en la pràctica 7. Els detalls de formats i estètics estan treballats en diferents pràctiques.
Ajuda: La fórmula de la cel·la G8 és =C8*C$5+D8*D$5+E8*E$5+F8*F$5.
En aquest cas us proposem que construïu un full per controlar els cobraments setmanals dels menús escolars a l'alumnat en funció dels dies que es queden a dinar. El resultat hauria de ser com:
La data de la cel·la C4 és variable i les de les cel·la E4 i del rang C7:G7 es calculen a partir d'aquesta (vegeu pràctica 9). El preu per menjada s'ha d'entrar en la cel·la G4 i és variable, de manera que els imports de la columna I es calculen a partir d'ell. En les cel·les del rang C8:G18 entrareu una x segons que l'alumne corresponent s'hagi quedat a dinar o no. A la columna H caldrà comptar el nombre de x per cada fila. Això s'aconsegueix amb la fórmula que comptava el nombre de suspesos de la pràctica 7 , però substituint "<5" per "x".
En els imports calculats a la columna I a partir del nombre de dies s'ha de preveure que hi ha un preu especial de 16 € per aquells alumnes que es quedin els 5 dies a dinar. En la figura es veu aquesta situació en tres alumnes que, si no es fes aquest preu especial els sortiria un import total, de 18,75 €. Això ho aconseguireu amb un SI condicional (vegeu les pràctiques 8 i 9 ), de manera que si el total de dies és menor que 5, es fa el càlcul d'aquest nombre de dies pel preu diari; en cas contrari, s'escriu directament l'import especial (16 €).
L'objectiu d'aquest exercici és presentar en un full de càlcul, com el de la figura següent, les notes d'uns alumnes en una Prova d'Accés a la Universitat (PAU):
Els resultats de la columna G són la mitjana (vegeu la pràctica 7) de les notes de les quatre primeres assignatures (columnes C, D, E i F). Els de la columna K surten de fer l'operació 0,4·Matemàtiques+ 0,4·Física + 0,2·Dibuix (és a dir, un 40% per matemàtiques i física i un 20% per Dibuix). Els resultats de la columna L són la mitjana entre la columna G i la K. En la columna M s'han d'entrar les notes de l'expedient de l'alumnat.
La nota final es calcula de la manera següent: si la nota de la prova és més gran o igual a 4, es fa la mitjana ponderada entre aquesta i la de l'expedient, de manera que cal efectuar l'operació: 0,4 · Nota de la prova + 0,6 · Nota de l'expedient (un 40% de la prova + un 60% de l'expedient). En cas que la nota de la prova no arribi a 4, es considera que l'alumne ha suspès i escriurem un " -". Això ho aconseguireu amb un SI condicional.
En la columna O cal que s'escrigui, automàticament i per cada cas, la qualificació final de la manera següent: si en la cel·la corresponent de la columna N (Nota final) hi ha un "-" o bé la nota final és més petita que 5, escriurà "NO APTE"; en cas contrari escriurà "APTE". Per aconseguir aquest efecte cal fer servir un SI(O(condició 1;condició 2 );acció 1;acció 2) com en la pràctica 10. Cal també que aquesta última columna tingui un format condicional per tal que surtin les lletres en Vermell o en blau segons el cas (vegeu la pràctica 7).
Recordeu que tots els exercicis es fan al llibre NomiCognomsExercicisM1.ods, un a cada full i enviant el fitxer al professor segons es va completant a cada sessió.