Per què aplicar el model? Aquest és el model que sembla que està servint més dintre de les aules d'educació física.
L'educació esportiva es configura com una ensenyança per competències gràcies al treball de rols, com el d'entrenador, àrbitre, preparador físic... això afavoreix al fet que els alumnes puguin desenvolupar diferents competències com "aprender a aprender", ser conscient que s'està aprenent.
L'èxit de l'educació esportiva ve de la motivació i participació que mostren els alumnes cap als components de l'ED, com la competició, treball en equip... Això genera que l'alumnat s'endinsi a les dinàmiques que es generen i a l'aprenentatge.
En tercer lloc, el docent de l'EF es sol trobar molt satisfactori donar classe, ja que veu una gran implicació dels alumnes cap a la pràctica. Per altra banda, el docent ha de treballar de diferents formes a les tradicionals, buscar diferents estils d'ensenyança com el treball en grups o microensenyança.
Aquests han d'adoptar un nou rol desafiant centrat en els alumnes i els equips possibles.
En quart lloc, diferents estudis ens mostren que aquest model pedagògic té un gran potencial a l'hora d'obtenir beneficis quant a cooperació, habilitats socials... l'aprenentatge de tècnica i tàctica, condició física...
Finalment i com a més important, l'entrenador amb l'estudiant ha de tenir un desig conjunt per aprendre perquè el model s'urgeixi l'efecte desitjat.
Característiques:
Els esports s'organitzen per temporades (pretemporada, competició oficial i fase final)
L'afiliació (sentiment de pertinença i formació de rols)
Organització temporal
Registre de dades (classificació, puntuació, informe...)
Esdeveniment culminant (la festivitat)
Model flexible, orientacions adaptades al context a partir de la reflexió i la pràctica
Àmbits d'aplicació:
Escolar
Iniciació esportiva