TGfU

FONAMENTS:

1) Caràcter socioafectiu dels aprenentatges:

Relacionat amb el context del jugador: nivell socioeconòmic, estructura familiar, amistats, possibilitat de pràctica esportiva extracurricular. Si hi ha una relació més intensa amb el professor, l'aprenentatge serà més eficaç i durador.

2) Rellevància del llenguatge en els aprenentatges:

En el model d'aprenentatge "TGfU" és molt important el llenguatge per tal de fer entendre a l'alumne els problemes tàctics del joc/esport. És molt útil introduir processos reflexius i el qüestionament per part del docent. També el llenguatge no verbal és molt important.

Segons Butz (2018), el llenguatge serveix com a mitjà per a desenvolupar la cognició i el pensament crític.

3) Participació de manera activa:

Tècniques basades en la recerca.

Desenvolupament pròxim: orientar al company per facilitar el seu aprenentatge sobre alguna habilitat.

4) Relació dels aprenentatges, la motivació i la neuroeducació

Conductisme--> Recompensa

Cognitivisme --> Intrínseca

1 Fase: Amb joc lúdic, els nens generen la primera fase que és el desig, l'anticipació de la recompensa per mecanismes neuronals.

2 Fase: En la segona fase es veuen 3 tasques, inhibir un impuls (automotivació per la victòria), autocontrol emocional (autoanimar-se quan es perd) i organització-planificació de les accions i flexibilitat cognitiva. Un cop arriba en aquest punt, l'esportista sent el control sobre la situació.

3 Fase: Es generen neurotransmissors de serotonina, que aconsegueixen la relaxació (estat de ben estar) així com la satisfacció de la tasca (ens agraden les coses que se'ns dona bé), gràcies a això, el cervell automàticament tendeix a replicar situacions similars amb tasques semblants.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS

1) Transferència d'aprenentatges:

Depèn de la similitud entre l'activitat d'aprenentatge i l'activitat d'aplicació.

Ensenyança comprensiva basada en la transferència de la tàctica o els jocs esportius.

Per exemple: jocs d'invasió com bàsquet i futbol; o de lluita com judo i karate

2) El professor i la metodologia d'ensenyament (mitjançant la cerca)

Resolució de problemes i Descobriment guiat.

Desenvolupament de les tasques dins d'una unitat didàctica es basen en dos criteris:

El context tàctic i els elements tècnics on es focalitzen els aprenentatges.

Els elements que configuren el context tàctic:

• Problemes tàctics: representació de les situacions (esports d'invasió tres per a l'atac: conservar mòbil, avançar fins meta i aconseguir l'objectiu).

• Nombre de jugadors: dominar disseny i aplicació de jocs reduïts.

3) Ensenyament contextualitzat i individualitzat

En aquest cas, no ens hem de centrar tant en el procés d'ensenyament, és a dir en com ensenyem, sinó en perquè ensenyem. Ens hem de centrar més en els alumnes i perquè els hi serà útil el que els hi expliquem. Es tracta de modelar als alumnes cap al context local i individualitzar tasques i aplaudir les preses de decisions.

4) Els jocs modificats

Modificar característiques dels jocs per facilitar l'aprenentatge

Per representació: reduir joc i simplificar, com per exemple pes del material, reducció de temps, la mida de l'espai.

Per exageració: modificació de forma significativa de la mida del material i de l'espai, per exemple en el futbol porteries més petites.

Per combinació de representació i exageració: introduir la modificació d'un element exagerat dins d'un joc modificat.

5) El desenvolupament tàctic-tècnic

Aprenentatge de les preses de decisions en contextos de joc real, però també s'han d'aprendre elements de joc fonamentals relacionats amb l'anticipació, l'atenció o la percepció.