Per començar un “detallet” per reflexionar sobres les dones artistes i el seu “paper” dins de la història de l’art. En els reportatges sobre la seva carrera artística li demanaran que s'exhibís amb les seves obres així.

Una de les fundadores del Pop Art Britànic, única pintora del grup, pionera de l’art femení i citada com l’artista oblidada de l’escena artística dels anys 60. Coneguda com la “Bardot de Wimbledon”, per la seva bellesa i semblança amb l’actriu francesa.  D’esperit i estil de vida lliure, la seva història es va veure enfosquida per la seva tràgica mort, amb només 28 anys, per un càncer i la seva posterior obscuritat en comparació amb els seus companys. L’any 1954 comença el seu aprenentatge artístic, malgrat el rebuig del pare, a l’Escola d’Art de Wimbledon, posteriorment, i gràcies a la mare, anirà a la Slade School of Fine Arts. També anirà, l’any 1958, a estudiar al Royal Collage of Art, on es convertirà en una de les primeres i referents de l’estil pop. Al mateix temps que desenvolupa la seva carrera artística farà cant, dansa, teatre, poesia, cinema i televisió. Presentarà el programa de ràdio quinzenal “Public Ear”, participarà en el programa musical de la BBC “Ready, Steady, GO”, portarà Bob Dylan a Londres, serà la inspiració per al personatge de Julie Christie a la pel.lícula “Darling” de 1965, i molt més. Dins de la seva producció pictòrica farà, sobretot, collages i també vitralls, sovint amb persones que admirava, a més de celebrar la seva feminitat, segura de si mateixa i la seva sexualitat. També introduirà temes polítics i crítiques obertes o implícites del món “masculí” en què vivia.  En els seus collages inclou moltes de les persones i esdeveniments més famosos d'aquella època, com ara Elvis, Marilyn Monroe, Christine Keeler i el “cas Profumo”, l'assassinat de la JKF i la crisi de Cuba, entre molts altres.

Extra bonus 1: L’any 1961 farà la seva primera participació en una exposició col.lectiva, “Blake, Boty, Porter, Reeve” on presentarà 20 collages i al cap de dos anys farà la seva primera individual, a la Grabowski Gallery de Londres, que tindrà un gran èxit de crítica.

Extra bonus 2: Titular i comentari de la revista “Scene”: “Les actrius sovint tenen cervells minúsculs. Els pintors sovint tenen barbes grans. Imagina una actriu sense cervell que també és pintora i rossa, aquí tens PAULINE BOTY”. No cal dir res més, oi?

Extra bonus 3: A finals del segle XX, els seus quadres van ser descoberts al soterrani d'una granja que era propietat del seu germà i es va reiniciar la restauració de la figura i de l'obra. Encara hi ha alguna obra emblemàtica desapareguda, com “Scandal 63”, que tracta del cas 'Profumo', l'escàndol sexual més sonat de la Guerra Freda al Regne Unit i el més gran de la política britànica.

Extra bonus 4: Pels reportatges que li feien, durant la dècada dels anys seixanta, sobre la seva carrera artística li demanaran que s’exhibeixi amb les seves obres d’aquesta manera. “Anècdota” que ens serveix per reflexionar sobre el paper/rol de la dona dins de la història de l’art.