Sylvia Sleigh (1916-2010)

Introducció

Pintora neorealista i feminista gal·lesa coneguda per invertir els rols de gènere en les seves obres i per donar-li la volta als tradicionals conceptes “home/artista” i “dona/musa”.

Va créixer a l’Anglaterra d’entreguerres i començarà els seus estudis artístics a la Brighton School of Art. En aquesta ciutat obrirà una botiga de roba, però a causa de la Segona Guerra Mundial l’haurà de tancar.

Serà pionera en retratar els homes nus, sols o en grup, a més, farà servir tècniques innovadores per aquell moment (vídeo, fotografia, performance…). El seu interès pel nu masculí es remunta als seus anys d’aprenentatge on les estudiants no podien assistir a les classes d’anatomia quan els models eren homes. Crítica amb la idealització de la figura femenina a l’art, intentarà fer denúncia de la monopolització de la perspectiva masculina. Sleigh pintava els seus models amb gran cruesa, mostrant les seves imperfeccions i defectes. Treballarà també força el retrat, sobretot amb gent propera a ella.

Serà a Londres on coneixerà el seu primer marit, el pintor Michael Greenwood, i on farà la seva primera exposició en solitari, l’any 1953, a la Kensington Art Gallery de Londres. Allà també coneixerà el seu segon marit, el curador i crític d’art Lawrence Alloway (creador del terme “Pop Art”). Es van casar l’any 1954 i marxaran als Estats Units, on Alloway treballarà de conservador en el Museu Guggenheim de Nova York i ella formarà part del projecte Soho Gallery, sala on exposaran només dones. Feminista activa, sempre engrescarà a les joves artistes a tirar endavant en la seva carrera artística, a més de promocionar-les i col·leccionar obres seves. Serà a partir de la dècada dels seixanta que farà les seves reinterpretacions amb models masculins d’obres conegudes de nuus femenins, d’on destaca la seva versió de “El bany turc” (1862) d’Ingres.

Extra bonus 1: Deia: “Era molt necessari fer això perquè les dones sovint havien estat pintades com a objectes de desig en poses humiliants. No m'importa la part del desig, és l'objecte el que no és gaire agradable".

Extra bonus 2: Les seves pintures han estat sovint comparades amb Alice Neel per la utilització del nu masculí com a vehicle en posicions tradicionalment reservades a la figura femenina.

Autoretrats

Philip Golub reclinat (1971)

Models i influències

El bany turc (1973)

J.D. Ingres, El bany turc, 1862.

Nu imperial (1977)

A.I.R. Portrait Group - Soho20 Gallery (1977-78)

Jane Eyre de Charlotte Brontë

Nus masculins

Nus femenins

Maureen Conner and Paul Rosana: Venus and Mars

La cort de Pan (After Luca Signorelli)

Altres obres

Material complementari

Michael Greenwood

Lawrence Alloway