Fou una pintora, col·leccionista i mecenes catalana.

Va començar la seva trajectòria artística ja de gran, celebrant la seva primera exposició individual el 1948 a la Sala Vinçon de Barcelona, tenint ja més de 40 anys. Va tenir com a mestres a Ramón Rogent i Enric Planasdurà. Poc després exposaria a la Sala Stvdio de Bilbao. Amb els anys, exposaria a la Sala Gaspar (1952), Galeries Laietanes (1955) i a les Galeries Syra (1960 i 1965).

Com a pintora, es va especialitzar en pintura figurativa, d’on destaquen dos projectes muralistes  per espais religiosos: un fet a l’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, Porqueres; i l’altre,  un Sant Cristòfol per a la capella d'Eugeni d'Ors a Vilanova i la Geltrú, que finalment no es va dur a terme, a causa de la mort de l'intel·lectual.

Durant la dècada dels anys seixanta es va apropar a l'informalisme i posteriorment passarà a la figuració onírica, amb composicions coloristes i formes orgàniques. Era una persona fascinada per altres mons i altres formes de vida. Finalment, als setanta arribarà a l’abstracció. 

Va fer la seva darrera exposició el 1979, però no va deixar de pintar fins a la seva mort el 1995.

Extra bonus 1: Aquest 2022 se celebra el 70 aniversari de la instal•lació de les pintures murals de Santa Julita i Sant Quirze de Merlant. Les teles es van pintar a Cerdanyola i s’exposaren abans a la Sala Gaspar de Barcelona, l’any 1952.

Extra bonus 2: Estampa de Sant Cristòfol, impresa per Jaume Pla, en record al projecte no-reeixit de la pintura mural i fotografia de Francesc Català-Roca quan l’Anita Solà estava treballant en el projecte mural l’any 1954.

Extra bonus 3:  Més enllà de pintora, junt amb la seva parella, Víctor M. d’Imbert, va ser una destacada col·leccionista i promotora cultural catalana.