Segons Juan Eduardo Cirlot, “la millor artista plàstica de Catalunya”. Pintora figurativa, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol Ricart. Fou la primera dona a arribar a ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981) i també rebrà la Creu de Sant Jordi (1998).

Es va formar a l'estudi de restauració de pintura medieval de la seva família i a partir del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva primera exposició individual va ser amb només 17 anys al Casino de Ripoll. El 1962 farà la primera (d’unes quantes) exposició a Barcelona, a la Sala Gaspar, amb gran èxit i repercussió. Com va dir Joan Gaspar: “Gudiol va ser la pintora més demandada per la burgesia catalana durant les dècades dels setanta i vuitanta i les seves obres, les més cotitzades de l'època”. I sobre la seva pintura afegeix: “tenia un estil molt peculiar i personal, clarament influït pels pintors alemanys del Renaixement, però amb una temàtica molt actual. Era una pintora molt valenta, ja que s'atrevia amb quadres de gran format i composicions molt complexes”. A més, Joan Gaspar destaca la seva vessant com a dibuixant: “tot i que era una excel·lent pintora, encara era millor dibuixant, amb una tècnica molt depurada i un estil molt elegant”.

La seva obra mostra interioritat i una certa malenconia, un gust per la fantasia (amb un surrealisme “sui generis”), un món de misteri, una clara influència de les èpoques blava i rosa Picassiana, a més del Renaixement i un “enamorament gòtic”. Predominen els seus retrats amb personatges hieràtics, universos hermètics i colors que es fusionen amb els mateixos protagonistes de les obres.

De la seva gran i diversa producció destaquen, principalment, tres obres: el monumental “Sant Benet” (1980) fet per l’abadia de Montserrat, els dos “Sant Jordi” (1974) que es troben al Palau de la Generalitat i la seva “Maternitat” (1983) que fou la portada de la Vanguardia aquell mateix any.

Extra bonus 1: Sobre la vida i l’obra de l’artista destaquen, sobretot, dos llibres: “La pintura de Montserrat Gudiol” de Juan Eduardo Cirlot i “Montserrat Gudiol. Realidad y Símbolo” de José Corredor-Matheos.

Extra bonus 2: Serà protagonista d’un parell de portades de La Vanguardia, el dia de Nadal de 1983 i per la diada de Sant Jordi de 1989.