Artista conceptual americana, professionalment polifacètica (professora, escriptora, comissària, crítica d’art, productora, dissenyadora…) i coneguda per la seva innovadora obra que combina fotografia, text i disseny gràfic amb una clara crítica social i també suport al feminisme.

En els seus inicis Barbara va treballar per revistes de moda (“Mademoiselle”, “House & Garden, Aperture”...), en el món editorial i altres mitjans publicitaris abans de dedicar-se a l’art. El seu treball es caracteritza per l'ús de fotografies en blanc i negre d'origen divers, superposades amb textos de grans lletres tipogràfiques blanques sobre fons vermell. Aquestes peces contenen frases contundents i directes, sovint de connotacions polítiques, que critiquen els estereotips de gènere, el consumisme, l’abús de poder, la identitat i les relacions socials. Les seves creacions artístiques van des d’instal·lacions, vídeos, escultures fins a les seves composicions fotogràfiques o pictòriques fetes en vinil, paper, gravat… La seva producció destaca per fer servir la tipografia “Futura Bold Oblique” en lletres blanques sobre fons vermell, això li dona una identitat corporativa. Fa servir un llenguatge “agressiu” publicitari, predominen els pronoms personals i no signa les seves obres.  Se l’ha agrupat amb artistes feministes postmodernes que també exploren el gènere i la identitat com Cindy Sherman, Jenny Holzer, Sherrie Levine i Martha Rosler, entre d’altres.

Extra bonus 1: Futura és una tipografia creada l’any 1927 i utilitzada per marques com Wolkswagen, Hewlett Packard o Shell en els seus anuncis. Això li dona a l’obra de Barbara una certa legitimitat als ulls del consumidor postmodern.

Extra bonus 2: Ella diu “Tot i tots estem dins del mercat. Fora del mercat no hi ha res.” Som part de l’engranatge i, dins de les contradiccions de la postmodernitat, la seva producció és pur mercat per lluitar contra aquest.

Extra bonus 3: Va guanyar reconeixement a la dècada de 1980, quan les seves obres es van mostrar en exposicions importants com la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel. A més, l’any 2005 va ser honorada amb el “Lleó d’Or” a la Biennal per la seva trajectòria artística.