Montserrat Gudiol (1933-2015)

Introducció

Segons Juan Eduardo Cirlot, “la millor artista plàstica de Catalunya”. Pintora figurativa, filla de l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol Ricart. Fou la primera dona a arribar a ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981) i també rebrà la Creu de Sant Jordi (1998).

Es va formar a l'estudi de restauració de pintura medieval de la seva família i a partir del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper. La seva primera exposició individual va ser amb només 17 anys al Casino de Ripoll. El 1962 farà la primera (d’unes quantes) exposició a Barcelona, a la Sala Gaspar, amb gran èxit i repercussió. Com va dir Joan Gaspar: “Gudiol va ser la pintora més demandada per la burgesia catalana durant les dècades dels setanta i vuitanta i les seves obres, les més cotitzades de l'època”. I sobre la seva pintura afegeix: “tenia un estil molt peculiar i personal, clarament influït pels pintors alemanys del Renaixement, però amb una temàtica molt actual. Era una pintora molt valenta, ja que s'atrevia amb quadres de gran format i composicions molt complexes”. A més, Joan Gaspar destaca la seva vessant com a dibuixant: “tot i que era una excel·lent pintora, encara era millor dibuixant, amb una tècnica molt depurada i un estil molt elegant”.

La seva obra mostra interioritat i una certa malenconia, un gust per la fantasia (amb un surrealisme “sui generis”), un món de misteri, una clara influència de les èpoques blava i rosa Picassiana, a més del Renaixement i un “enamorament gòtic”. Predominen els seus retrats amb personatges hieràtics, universos hermètics i colors que es fusionen amb els mateixos protagonistes de les obres.

De la seva gran i diversa producció destaquen, principalment, tres obres: el monumental “Sant Benet” (1980) fet per l’abadia de Montserrat, els dos “Sant Jordi” (1974) que es troben al Palau de la Generalitat i la seva “Maternitat” (1983) que fou la portada de la Vanguardia aquell mateix any.

Extra bonus 1: Sobre la vida i l’obra de l’artista destaquen, sobretot, dos llibres: “La pintura de Montserrat Gudiol” de Juan Eduardo Cirlot i “Montserrat Gudiol. Realidad y Símbolo” de José Corredor-Matheos.

Extra bonus 2: Serà protagonista d’un parell de portades de La Vanguardia, el dia de Nadal de 1983 i per la diada de Sant Jordi de 1989.

Sant Jordi (1974)

Palau de la Generalitat

Sant Benet (1980)

Abadia de Montserrat

Esbós, 1979

Maternitat (1983)

Parella (1985)

Altres obres

Material complementari

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La primera dona que ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 1981.