Lluïsa Sabater Sallent nascuda a Ripollet. La seva família, d'origen pagès però benestant, va quedar en una situació difícil després de la guerra, el que la va portar desenvolupar diferents feines com la de carnissera. La seva alçada i mides li van possibilitar treballar com a model per les principals marques i cases de moda barcelonines de l'època. Va començar a pintar als 33 anys de manera autodidacta, després de rebre un cavallet de pintura com a regal del seu llavors marit, però va formar-se al taller del pintor Pere Pruna, de quin en va aplegar una gran influència.

La seva predilecció pel nu femení diu que li ve de la necessitat d'alliberar-se de la repressió de la postguerra, on tot era pecat. Sovint utilitzava com a models noies de servei domèstic a casa seva. Posa fi a un matrimoni marcat pels maltractaments i comença a viure professionalment del seu art, arribant fins i tot a dissenyar la decoració d'una discoteca o a pintar una gran flor al fons d'una piscina.

Comença a exposar la seva obra pictòrica a partir de 1980, però s'inicia també en l'escultura, que ella mateixa confessarà com la seva autèntica vocació. Amb influència de Joan Rebull, les seves són escultures de marbre o de bronze d'un marcat classicisme, on hi predomina també el cos femení, esvelt i atlètic a la vegada, com es posa de manifest en les escultures que realitzarà pels jardins del Museu Olímpic de Lausana. A la Fundació Vila-Casas de Palafrugell hi ha dues escultures seves: "Somni de pedra" i "Solejant-se". Altres entitats que tenen obra seva són el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana. Ha fet donació de la seva obra pictòrica a la Fundació Ave Maria de Sitges, dedicada a l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual.

Bonus track 1: Va tenir una relació estable de gairebé vint anys amb Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, fins a la mort d'aquest. Ha explicat la seva història al llibre autobiogràfic "Vidas y apariencias: Modelo, pintora, escultora y esposa nunca reconocida de José Antonio Samaranch" (Planeta).

Bonus track 2: Després de la publicació de la seva autobiografia, va escriure la biografia novelada de Marià Fortuny intitulada "Fortuny. Retrato de una pasión".