POLÍTICA

ENTREVISTA A JORDI FORNAS

Clàudia Munné, 17 de febrer del 2025, Barcelona

Aquest matí hem visitat Gallifa, un poble de menys de cent habitants, situat a la província de Barcelona. Allà, hem entrevistat Jordi Fornas i Prat, exalcalde de Gallifa, que ens ha explicat la seva experiència en el càrrec. 

Jordi Fornas té una llarga trajectòria en el motociclisme. Nascut a Barcelona el 22 de maig de 1952, va començar a competir quan va fer la trentena (1982), especialitzant-se en motos clàssiques a partir de 1987 i sumant un total de disset temporades (1982-1998) que l’han portat a recórrer Europa. Durant aquest temps, ha aconseguit un gran nombre de premis en el món del motor. Casa seva és tot un museu del motociclisme, amb un taller ple de peces de recanvi, articles de revistes que li han dedicat a diversos països europeus i tres motos, dues de competició. Es va retirar el 1998, però l’any 2022 va retornar a les curses. El 2024 va tornar a competir internacionalment al TT de Bèlgica. Aquest 2025 participarà al Campionat d’Europa de hill climbing.

"Fornas és conegut per haver estat alcalde de Gallifa"

Però, deixant de banda el món del motor, Fornas és conegut per haver estat alcalde de Gallifa. Abans ja tenia trajectòria política. Va començar a militar a ERC quan el partit s’estava refundant. Després de les eleccions de 1977, va marxar de la política, decebut amb els resultats. L’any 2000, s’adherí a la proposta de Lluís Maria Xirinacs, que proposava crear les assemblees dels Països Catalans. Fornas va muntar l'assemblea de Gallifa dins d’aquest moviment. També va impulsar el projecte de crear un partit teòric, que mai es va arribar a fundar. 

"el 2013 li van fer una moció de censura"

El van escollir alcalde de Gallifa el 2011. El 28 de setembre de 2012 va aprovar que Gallifa es declarés "territori de Catalunya lliure i sobirà", i van fer sobirania fiscal, però el 2013 li van fer una moció de censura per haver traslladat les seves propostes municipals a l’AMI, que les aprovava però no les aplicava. És llavors quan Solidaritat Catalana per la Independència (SI) el va nomenar president del Consell Nacional. El 2014 van arribar les eleccions europees, i va proposar que es fes una candidatura d’agrupació d’electors per convertir les eleccions europees en un referèndum d’autodeterminació. L’agrupació d’electors era una fórmula per presentar-se a aquestes eleccions. 

Aquest projecte no va reeixir per la falta de suport de Solidaritat Catalana i l'ANC, cosa que el va portar a abandonar el partit. L'agrupació (UDIC) es transformaria en un partit polític el mateix any, anomenat "Units per Declarar la Independència Catalana", amb l'objectiu d'aconseguir la majoria parlamentària per declarar la independència al Parlament. Així va fundar UPDIC, canviant una sigla per diferenciar-se d'un altre partit amb les mateixes sigles. El seu objectiu era assolir una majoria al Parlament per fer la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), però mai arribaria a presentar-se a les eleccions autonòmiques. Malgrat tot, sí que ho farien a les municipals de Barcelona amb Ramon Carner, fundador i expresident del Cercle Català de Negocis (CCN), com a candidat per Barcelona i Fornas per Gallifa el 2015, però no van aconseguir representació, excepte a Gallifa. 

"L’OAC segueix vigent fins al dia d’avui"

El 2020, el Ministeri de l'Interior va tancar el partit per incompliment estatutari, cosa que ja buscaven, ja que volien utilitzar una nova estratègia. Al juliol de 2019, Fornas es va presentar a Ginebra, a l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans (OHCHR) de les Nacions Unides (ONU), per registrar el nou projecte: l'Organització per l'Alliberament de Catalunya (OAC), de la qual se'n deriva el Govern Provisional, l'Autoritat Nacional Catalana, seguint les directrius de l'ONU en matèria d'autodeterminació. L'OAC segueix activa fins al dia d'avui.

Fornas ja havia tingut polèmiques mentre era alcalde quan va penjar una bandera espanyola de petites dimensions a la façana de la casa de la vila, cosa que li va provocar una denúncia per part de la delegada del govern espanyol, María de los Llanos. Aquesta acció de Fornas es basava en la normativa de la "Llei de banderes", que exigia que la bandera nacional hagués d'estar penjada a la casa de la vila i no havia de ser més petita que la resta de banderes. Finalment, la delegada acabaria perdent el judici.

L'entrevistem perquè ens expliqui com el van fer fora del càrrec i les polèmiques que ha viscut.

• Quan i per què va decidir fer-se alcalde?

Em vaig presentar a les eleccions i vam tenir la sort de guanyar-les. Ja feia temps que havíem pactat que seria alcalde, ja que les llistes són semiobertes (l’elector pot votar gent de diferents llistes). Nosaltres vam aconseguir la majoria, i va ser quan em van escollir.

• Vostè és conegut per proclamar Gallifa el primer poble de sobirania fiscal. Com ho va fer?

Això es fa per majoria del ple municipal, per majoria política. Ha de ser així perquè tingui validesa institucional, una validesa democràtica, una legitimitat democràtica. Això és indefinit, ningú no ha vingut a reclamar-ho. Encara dura ara. Aquest poble es va proclamar territori sobirà i l’alcalde no ho ha tret, de fet, ni se’n recorda. No vam ser els únics municipis que ho vam fer, però nosaltres vam ser els primers a proclamar la sobirania fiscal.

• Va rebre alguna amenaça després de la seva proclamació?

No. Amb la bandera, sí.

• Com va acabar rellevat del càrrec?

Les meves propostes a l’AMI no convenien. Com a alcalde, tenia dret a anar a l’Assemblea de Municipis i fer propostes polítiques. Un cop vaig acceptar que no faria una declaració unilateral d’independència si aconseguia la majoria, mai es va fer un sol pas en aquesta direcció.

Les propostes de l’AMI són d’obligat compliment, això està en els estatuts. Com que ells sabien que estaven incomplint els estatuts, no volien que tornés a l’assemblea perquè, si hagués tornat, els hauria demanat el cap de l’AMI per incompliment dels estatuts. Allò continua pendent perquè l’AMI és una menjadora més, no té cap intenció de fer cap independència.

• Si tirés enrere, ho tornaria a fer?

Evidentment, i encara faria més coses (riu). Jo vaig fer el que havia de fer.

• Vostè ja va tenir bastants problemes quan va decidir penjar una bandera espanyola de petites dimensions. Per què ho va fer?

Perquè la senyora Delegada del Gobierno m’exigia que pengés la bandera espanyola. Després del segon avís, si no hagués fet cas, m’haurien portat per la via penal per incompliment de la llei de banderes. Per complir la llei, vaig posar la bandera en miniatura.

La llei diu que la bandera no serà més petita que les altres i que havia d’estar al mig de la casa de la vila. No sé per què es van posar d’aquesta manera. Jo vaig complir la llei, però no els va agradar la manera.

• Quina resposta va rebre de la delegada del govern espanyol María de los Llanos?

Ens va posar un contenciós administratiu, que és una denúncia, però el va perdre. Quan es va fer el judici, jo ja no era alcalde. A mi em van fer fora perquè era un perill públic per als no independentistes que es fan dir independentistes. Jo estava complint la llei al peu de la lletra.

• Vostè va ser entrevistat al programa “El Gato al Agua”. Què li va semblar?

Molt divertit. Ells pensaven que sabien molt i no tenien ni punyetera idea.

DOCS EN LLUITA RECLAMEN MILLORES LABORALS

Clàudia Munné, 11 de desembre del 2024 

Són les 12 del migdia quan un grup de joves es mobilitza davant de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Es tracta dels Doctorands en Lluita de Catalunya (Docs en Lluita), que durant la següent mitja hora llegiran el manifest. L’acció, tal com informarien, ve deguda a la precarietat laboral a què fa anys que estan sotmesos. L’objectiu? Unes condicions laborals dignes i el quart any del doctorat pagat. 

"exigeixen el quart any pagat de la tesi"

Tot estava preparat per llegir el manifest, malgrat que molts dels joves doctorands es lamentaven que faltava la presència de més mitjans de comunicació i un públic més ampli. “Hem intentat fer difusió”, ens explica una de les joves, “Ens hem agrupat els representants de les quatre universitats: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida i la Universitat Pompeu Fabra”. És aleshores quan un dels joves ens explica que l’acció s’ha dut a terme col·lectivitzant el moviment amb els doctorands.

Comencen a llegir el manifest, en què reclamen com, des de fa anys, els doctorands viuen una situació de precarietat laboral. Manifesten convocatòries altament competitives per aconseguir el contracte, un sou insuficient per viure i contractes que arriben als tres anys, però no al quart necessari per a una tesi. Aquestes situacions provoquen problemes mentals als treballadors, com ara ansietat i estrès. Per solucionar-ho, els doctorands exigeixen el quart any pagat de la tesi (cosa que ja s’aplica en el cas de la UAB) i un augment del sou. Exigeixen, a més, finançament per als congressos obligatoris per a les tesis i la revisió de l’EPIPF (Estatut del Personal Investigador Predoctoral en Formació) per tal de millorar les condicions laborals. 

"Manifesten convocatòries altament competitives per aconseguir el contracte"

El manifest acaba amb el suport als professors associats, als serveis de cafeteria i de neteja, i a la resta de personal universitari subcontractat, als quals els doctorands asseguren que tenen unes condicions deplorables. Afirmen que no pararan fins que el Govern de la Generalitat, el Departament de Recerca i Universitats, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i el Govern espanyol portin a terme millores. Agraeixen, a més, el suport dels sindicats UGT, CGT, CCOO i del Front d’Estudiants.

Un cop finalitzat, els doctorands recullen el material i parlen entre ells sobre com ha anat la trobada. “Està tot molt parat, però no defallim, anem fent”. Encuriosits, dos estudiants s’acosten, interessats pel tema. Sembla que, malgrat la poca assistència del públic, el manifest ha tingut ressò a les xarxes, tal com exclama una de les doctorands: “Ens han vist”. Esperem que la seva situació millori, ja que, tal com ells mateixos diuen, “som el futur de la ciència, i avui és el moment de defensar-lo”. 

EL FUTUR DEL NOU PAVELLÓ ESPORTIU DE GLÒRIES

Clàudia Munné, 6 d'octubre del 2024, Barcelona

Al costat de l'Auditori, seguint el passeig cap a la parada de Bogatell, es troba un antic parc que abans era la fàbrica Letona. A dalt de la terrassa d'una casa en runes es poden llegir quatre cartells amb els següents missatges: "Collboni, el parc i el poliesportiu es faran quan tots els veïns estiguem morts. 12 anys esperant", i acaben amb un contundent missatge: "¡Districte Sant Martí, abandonament total!", "Això és una estafa! Impresentables! Modificació del PGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries-Meridiana sud de Barcelona. Solvia Culmia i Gerència del 22@". Però, quina és la història que s’amaga darrere d’aquestes protestes? I encara més important, com avança el projecte?

"el projecte es trobaria estancat fins aquest any"

La Gerència del 22@ va ser un projecte impulsat l’any 2000 per l’Ajuntament de Barcelona, que buscava transformar tecnològicament el districte de Sant Martí de Provençals. D’aquesta manera, en els següents anys, les històriques fàbriques que havien caracteritzat el districte al segle XIX serien transformades en empreses tecnològiques, de disseny i universitats. En trobem un exemple al Museu del Disseny o la mítica torre Agbar. Malgrat tot, la situació es descontrolaria amb la crisi econòmica del 2009. Així, es deixarien de banda moltes antigues fàbriques que van acabar abandonades o transformades en descampats. Un d’aquests és el descampat que ocupava la fàbrica Letona. El 2013 es va apostar per transformar-lo en un parc i un poliesportiu, però el projecte es trobaria estancat fins aquest any.

 "tindrà un cost aproximat de 13,5 milions d'euros"

Aquest fet va provocar la indignació dels veïns del barri, que no tardarien a demanar que es portés a terme el projecte. És llavors quan arribem al juliol d’aquest any, quan després de molts entrebancs sembla que per fi s’ha posat en marxa. En un consell del barri que es va celebrar el dia 18 de juliol, el vicepresident del consell, Àngel Ruiz, va explicar en quina situació es trobava. L’aprovació del projecte es preveu per al gener del 2025, i constarà d’un poliesportiu amb una parcel·la de 5.000 metres quadrats i un parc amb tres pistes. En total, el projecte tindrà un cost aproximat de 13,5 milions d'euros i s'acabarà abans que finalitzi el mandat del regidor, és a dir, abans de l'any 2027.

Problemes amb el soroll:
Durant la reunió, molts veïns van manifestar el seu descontentament pel soroll que s’escolta cada nit i van denunciar que no hi ha unes normes clares sobre l’horari dels bars, fet que no permet el descans veïnal. El regidor ha promès prendre mesures.

Així doncs, sembla que, si tot va bé, els veïns del municipi de Sant Martí podran gaudir d’uns espais nous, això sí, sempre que el projecte no s'endarrereixi i no haguem de tornar a esperar dotze anys. El temps dirà.

Fonts: 

https://bop.diba.cat/anunci/3413271/aprovacio-inicial-de-la-modificacio-del-pgm-per-al-reajustament-de-sols-i-sostres-en-l-ambit-de-la-placa-de-les-glories-ajuntament-de-barcelona

https://liniaxarxa.cat/liniasantmarti/noticies/xavier-trias-el-22-es-un-referent-en-el-camp-de-la-innovacio-i-la-cultura-del-coneixement/

https://www.barcelona.cat/es/coneixbcn/pics/el--99400387418

Consejo de Barrio. Julio 2024 - decidim.barcelona 

El futur pavelló esportiu de les Glòries, enllestit el 2027 (beteve.cat) 

ELS LITIGIS ABUSIUS EN EL PERIODISME

Clàudia Munné, 14 de juliol del 2024, Barcelona,

L’11 d’abril del 2024, la Directiva de la Unió Europea va aprovar la llei sobre els litigis abusius (Directive (EU) 2024/1069 of the European Parliament and of the Council of 11 April 2024). Però, què són els litigis abusius i per què han tingut tant impacte?

"hi ha publicacions que podrien mostrar delictes de certes persones"

Els litigis abusius (dit també en les seves sigles en anglès SLAPPs) són les demandes que presenten les empreses o polítics cap a diferents entitats amb l’objectiu de silenciar-les. En aquest cas, parlarem de les demandes presentades cap a periodistes. Com el lector sap, el periodisme és imprescindible per difondre les notícies i exercir el dret de la llibertat d’informació. Tanmateix, hi ha publicacions que podrien mostrar delictes de certes persones, i moltes d’elles no els fa gens de gràcia que es publiquin.

Un clar exemple és el cas dels periodistes de El Confidencial, els quals van ser demandats el 21 de gener del 2022 per Iberdrola, la famosa empresa de gas i electricitat. Aquest fet succeïa quan el mitjà de comunicació publicava uns articles on es demostrava per diverses fonts com el president d’Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, havia contractat, junt amb altres treballadors, a l’excomissari Villarejo perquè espiés de manera il·legal a la seva competència. Finalment, el 14 de març del 2023, l’Audiència Provincial donaria la raó al diari, mostrant com en tot moment havien publicat un tema d’interès públic.

Per desgràcia, aquest no seria l’únic cas, retrocedim al 28 de juny del 2018, quan l’exalcaldessa de Madrid, Cristina Cifuentes, presentaria una querella contra el Diario.es, acusant-los de revelació de secrets. El mitjà havia publicat com l’exalcaldessa hauria falsificat el seu màster realitzat a la Universitat del Rei Juan Carlos. Finalment, es desestimaria la querella per falta de proves.

"els processos judicials són llargs i molt sovint suposen un esgotament econòmic"

Per acabar, el 28 de setembre del 2022, el partit d’extrema dreta VOX va presentar una demanda del delicte de revelació de secrets al mitjà digital InfoLibre. El diari havia publicat una sèrie d’articles on mostraven com Francisco Serrano, exlíder del partit, havia destinat 2,6 milions d’euros públics, dels quals només una quarta part arribarien a invertir-se en una fàbrica que es trobava en construcció, tal com publicaria RTVE, “El auto, al que ha tenido acceso RTVE, esgrime que Francisco Serrano y sus exsocios Enrique Pelegrín y Francisco Javier López se concertaron en 2016 para obtener, "sin tener la debida solvencia", un préstamo de casi 2,5 millones que se destinó para fines distintos de los que fijaron, que eran la construcción de una fábrica de pellets en la localidad onubense de Niebla”1. Finalment, el Jutjat d’Instrucció de Sevilla desestimaria la demanda dirigida cap als periodistes al·legant que no existien suficients proves.

Podríem afegir més casos a part dels tres que hem vist, ja que tristament la llista continua. Per aquest motiu, la Unió Europea va aprovar la llei per protegir als periodistes i a les diferents persones d’aquests litigis. Caldria afegir que els processos judicials són llargs i molt sovint suposen un esgotament econòmic cap als mitjans de comunicació. Com veiem, aquestes accions presentades per empreses i polítics busquen silenciar i reprimir com un acte de censura per evitar que les notícies arribin a publicar-se. Esperem que la llei pugui protegir el bell ofici de la llibertat de premsa.

1.RTVE.es, “Procesado el exlíder de Vox en Andalucía Francisco Serrano por estafa y fraude,” RTVE Noticias, 20 de enero de 2023. 

“FAMÍLIESLH”

“LLUITEM PER LA INFÀNCIA I LES SEVES FAMÍLIES”

Clàudia Munné, 6 d’abril del 2024

“L’Hospitalet de Llobregat és la ciutat amb densitat de població més alta de tota Catalunya amb 24.370 hab/km2”. Així comença el manifest “lluitem per la infància i les seves famílies”, es tracta d’un manifest, fet pel grup de mares “FamíliesLH”, que busca promoure noves iniciatives dedicades als infants del barri. Aquest surt de la indignació dels veïns i veïnes cap a una ciutat que consideren no té, citant el manifest “una manca d’oferta cultural destinada a famílies i infants de 0 a 3 anys”. Entrevistem a Ariadna Munné, una de les impulsadores de famílies l’H. 

“Les criatures són el nostre futur”

1. Quan i per què va sorgir el projecte?

“FamíliesLH” és un moviment que sorgeix de la conversa a través de WhatsApp entre un grup de mares (vam començar unes 40) per la necessitat de tenir espais amables per a la petita infància i les famílies arreu de la ciutat. Les criatures són el nostre futur i veiem imprescindible que siguin punts prioritaris de les polítiques socials de la nostra ciutat. 

A més, en una ciutat com l'Hospitalet on hi ha molts infants i famílies en risc d’exclusió social, tenir cura de la infància esdevé un gran agent preventiu que repercuteix de forma positiva en la salut integral de la població, tant a curt com a llarg termini.

2. Quines propostes demaneu?

Hem elaborat un manifest on estan exposades les demandes que fem a l’Ajuntament, i estem recollint signatures per a presentar-lo. Les demandes s’agrupen en 3 grans blocs: relacionades amb espais on poder fer xarxa entre famílies, relacionades amb l’educació 0-3 a la ciutat i per últim un bloc sobre les zones verdes i els espais de joc.

 Un dels punts que hem recollit al manifest és la demanda de municipalitzar les 5 escoles bressol que l'Ajuntament es va comprometre a fer públiques, i que després de 2 anys de promeses, encara no s'ha fet realitat. Així s'evidencia una vegada més la poca voluntat política de prioritzar tots els temes relacionats amb la infància. Però aquesta situació no és l'única, és simplement la punta de l’iceberg que ha deixat veure que les polítiques públiques per a la infància estan fallant i són insuficients. Cal crear una estructura ferma dins l'Ajuntament, amb projectes destinats a la petita infància i a l'acompanyament de les famílies, com per exemple el de la Xarxa de criança i educació que es va iniciar l'any 2016 i que es va deixar de fer. 

L'Ajuntament fa temps que rep protestes per part de diferents col·lectius educatius (AFA's d'escoles, treballadores de les escoles bressol...) com també de ciutadans a títol personal i cal donar una resposta urgent a totes aquestes demandes. Les famílies i els infants necessitem ser escoltats i que se'ns tingui en compte.

“L'Ajuntament fa temps que rep protestes per part de diferents col·lectius educatius”

3. Quin ressò va tenir?

El manifest es pot llegir tant a Instagram (@familieslh) com al cartell que hem elaborat per fer-ne difusió i que estem penjant per arreu de la ciutat. Actualment, disposem de gairebé 700 signatures i comptem amb 800 seguidors des que es va crear el compte (a principis de març). Hem sortit a diferents mitjans de comunicació com: L’Hospitalet Digital, El Tot Hospitalet o el Criar.cat. 

4. Heu rebut alguna resposta de l'ajuntament?

Estem pendents de reunir-nos amb algun representant de l’Ajuntament per parlar de les nostres propostes. De moment, però, no hi ha hagut proactivitat per part seva de fer-ho (tot i saber que coneixen el moviment pel ressò que estem tenint), i per això hem hagut de sol·licitar aquesta reunió oficialment.

5. Quin és el pla de “FamíliesLH” cap al futur?

Principalment, és aconseguir que la ciutat tingui una mirada més amable cap a la infància i les seves famílies, demostrant que posant-hi voluntat és possible. Som conscients que el canvi no vindrà d’un dia per l’altre, però creiem fermament que és possible, i seguirem fent el camí necessari que ens porti a aconseguir-ho.

Tenim reivindicacions que són factibles de dur a terme a curt termini, i seria un molt bon començament si en aquesta primera reunió amb l’Ajuntament es demostrés un compromís ferm a realitzar-les.

“Necessitem que el moviment arribi el més lluny possible”

6. Quin missatge voleu donar-li al lector que estigui llegint aquestes línies?

Volem animar a tota la ciutadania de l'Hospitalet (i més enllà si arriba) a què llegeixi el manifest i que s’hi adhereixi. Necessitem que el moviment arribi el més lluny possible i seguir recollint signatures per poder presentar-lo a l’Ajuntament i exigir canvis a la ciutat.

Ens podeu trobar a les xarxes socials per estar al dia de què anem organitzant, i donar-nos suport en el nostre objectiu d’aconseguir un futur i una ciutat millor per a les nostres criatures.

Manifest complet i imatge: 

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeiWabtmdWdGeXxFdHLuBjBwocpW4mDeLZL-6ADxh6v3UGqLQ/viewform

Article l’Hospitalet Digital:

https://lhdigital.cat/noticies/families-lh-neix-per-demanar-una-ciutat-mes-adaptada-a-la-petita-infancia/?fbclid=PAAaa9-AUzw15iJsoSuKDZonSzvJ-95izRDQnMntmjBgEavQZwoYsn3Xt9bKM

Artícle Criar.cat: 

https://www.criar.cat/noticia/2265/sento-que-la-meva-ciutat-no-cuida-ni-les-criatures-ni-les-seves-families

Notícies Hospitalet:

https://www.tot-hospitalet.cat/actualidad/creemos-que-se-piensa-poco-en-la-infancia/

EL FEMINISME ÉS L’EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL MÉS IMPORTANT QUE TENIM ACTUALMENT 

Clàudia Munné Menéndez, Barcelona, 29 d’abril 2022

El dia 27 d’abril l’expresidenta va fer una conferència sobre el feminisme. Amb el títol “Dona i presó. Una visió des de l’experiència i el compromís feminista”, ens va parlar de la invisibilitat que pateixen les dones penitenciàries.

“L’únic dret que no tenien era el de la llibertat”

“Quan una dona és condemnada entra en una presó d’homes”, assegurava. “La societat és masclista i la presó reflecteix aquesta societat”. També explicava que, al contrari del que molts pensen, la dona pateix tres condemnes: la que posa el jutge, la presó construïda per homes i el fet que la condemnada se li recordin les seves obligacions maternals. Aproximadament de 9.000 persones ingressades 500 són dones. 

A més ens parla de la seva experiència mentre era reclosa al centre penitenciari Mas d’Enric. “El sistema penitenciari és tancat, ningú sap res del que passa. El que fa por és el que no coneixem. Vaig lluitar perquè les dones tinguessin els mateixos drets que els homes — assegurava l’expresidenta — Però va ser molt difícil. També vaig intentar que es creés un taller de perruqueria, però no em van fer cas”. Carme explicava que la majoria dels delictes que havien comès les seves companyes de cel·la eren menors, com per exemple el consum de drogues, entre d'altres. A més, moltes d'elles havien patit maltractament o abusos abans de delinquir. “¾ dones preses havien patit maltractaments abans d’ingressar al centre penitenciari. Moltes vegades aquesta violència que patien la consideraven normal. S’ha d’anar a l’arrel del problema, preguntar-se perquè ha passat, però no es fa. Si aquestes dones haguessin nascut en un altre context, haurien delinquit? No”. Ens declarava que moltes de les dones havien fugit d’una situació conflictiva i violenta als seus domicilis per acabar dintre d’un pou com era el delinquir. “Totes les dones tenen un fil conductor que havia fallat i que eren la família i l’escola”. Però assegurava a més que les dones patien més que els homes i que la seva desigualtat els jugava en contra. “Els més rics no han de patir, ja que poden pagar-se la condemna, però la majoria de dones vulnerables no poden escapar-se”. 

Carme també va lluitar per la igualtat de les dones i perquè aquestes tinguessin els seus drets. “L’únic dret que no tenien era el de la llibertat. Estic contenta d’haver pujat més l’autoestima de les dones, recordar-los que també són persones i que, per tant, tenen drets”. Malgrat que va millorar la situació, ens recorda que a aquest país encara li queda un camí molt llarg per recórrer: “Cal fer molta pedologia, hem de fer un canvi pedagògic important”. 

Quan li van preguntar amb relació a com l’havien tractat al centre, si com a una política o com a una presa més, ella va contestar: “Al principi desconfiaven, perquè moltes d’elles pensaven que era una espècie d’espia. Però quan van començar a veure que menjava amb elles… Van veure que era una presa més i finalment em van acollir com una més de les seves”. 

Finalment, va ser possible entrevistar-la de manera breu per tal que ens expliqués les seves experiències mentre estava reclosa:

Amb quina paraula definiries la presó?

Aïllament o soledat, però millor aïllament. 

Com a dona deus haver patit moltes discriminacions tant quan eres presidenta com quan estaves reclosa. Amb quina actitud ho enfrontaves?

Vaig patir molta discriminació quan vaig arribar a la presidència del Parlament. Però sempre m’he rebel·lat i m’he mantingut ferma. He lluitat per millorar les coses. 

Quin creus que és el primer pas perquè la societat deixi de ser masclista?

Molt fàcil, que deixin de ser masclistes. 

Quan li demanem quin titular ha de lluir l’article, es queda uns segons rumiant fins que finalment ens respon: “El feminisme és l’eina de transformació social més important que tenim actualment. Escrivim el futur en tinta lila. Falta molta feina per endavant”. 

SANT HILARI PASSAT, PRESENT I FUTUR

ENTREVISTA A L’ALCALDE JORDI ROTLLANT

Clàudia Munné, Sant Hilari de Sacalm 23 d’agost del 2023

És un dia calorós quan entrem a l’ajuntament. Després d’esperar a l’entrada veiem el nou alcalde. Arribem al seu despatx i ens asseiem en una taula. En Jordi Rotllant ha assumit l’alcaldia aquest any i ara es prepara per dirigir la festa major, un dels esdeveniments més importants de Sant Hilari. Només cal veure la revista que publiquen cada any per ressaltar la seva importància. Quan comencem l’entrevista no puc evitar preguntar-li una qüestió que fa temps que porto pensant. 

1. Quins plans té per Sant Hilari?

Tenim molts projectes per endavant. Sobretot hem presentat sobre la taula dos. Primerament, la que està enfocada en la història i el patrimoni i per l’altre la voluntat de potenciar els treballs de recerca entre ells els arxius.

2. Quins són els atributs que creus que defineixen el poble? 

Afegeixo que Sant Hilari es coneix amb el nom de les cent fonts per la quantitat de fonts que es troben repartides. L’alcalde assenteix. En efecte Sant Hilari té una rica tradició de la font del pi, però tenim més bosc que aigua. Des de la Universitat de Girona hem dut a terme un projecte de rànquing de les fonts. També ens interessa les Guilleries, només cal veure que en som el punt central. El projecte que estem duent a terme porta l’eslògan de “Guilleries km 0”, i es tracta d’un projecte que fomenta la sostenibilitat i el respecte per les tradicions i la naturalesa.

3. Com a expresident del grup d'excursionistes i del Via Crucis que penses actualment de les tradicions? Creus que s’estan perdent?

Hi ha una clara pèrdua, sobretot vinguda de les tradicions estrangeres que ens han arribat com el Halloween o el Pare Noel. Hem d’acceptar aquestes noves tradicions però sempre potenciant les nostres pròpies. 

4. Com es presenta aquest any la festa major?

Per ara estem pendents del temps. S’esperen pluges per aquest cap de setmana, cosa que preocupa, ja que, la festa costa molt d’organitzar. Si tinguéssim mal temps hauríem de traslladar-la a un interior i no és el mateix, sobretot quan la festa major està pensada perquè es faci en un espai obert. 

5. Com a nou alcalde cap a quin rumb vol portar el poble?

Ja en campanya vam parlar del nostre projecte “sostenibilitat econòmica, social i ambiental”. Ens interessem per una transició energètica, però sobretot per les polítiques ambientals. Estem deixant d’utilitzar productes químics pel camp, el control de les plagues... En definitiva ens interessa l’ODS (objectius de desenvolupament sostenibles). Ens interessa també portar la sostenibilitat a altres àmbits com els grups marginals per exemple. Cal afegir que som un poble primari, malgrat que mai hem tingut turistes aquest ocupen part de la població. 

Quan li pregunto quin títol li agradaria que tingués l’entrevista em respon rient, “És que vols que et faci tot el treball?! Què et sembla Sant Hilari passat, present i futur?”.

Link de la foto: Jordi Rotllant Cors - Sant Hilari Sacalm 

PROPERES ELECCIONS DEL 12 DE MAIG

QUI ES PRESENTARÀ I QUE PROMET

Eder Benito, 9 de maig del 2024, Barcelona

Aquest diumenge 12 de maig són les eleccions per presidir la Generalitat, així que des de "El Gat Negre" hem decidit fer un resum de qui es presenta pels partits que hi tenen representació i què proposen per a Catalunya, perquè ho tinguis una mica més fàcil a l'hora d'escollir a qui votar. 

Pere Aragonès (ERC)

L'actual president tornarà a ser el representant d'Esquerra Republicana de Catalunya per a aquestes eleccions. El discurs republicà està molt enfocat a aconseguir un referèndum d'autodeterminació i el finançament singular per a Catalunya. També volen que sigui la Generalitat qui controli algunes infraestructures públiques com Renfe. A escala social, Aragonès promet crear més llocs de treball públics, per potenciar sectors en detriment, com la sanitat o l'educació públiques. A més a més, aposten per l'ús del català en totes les institucions públiques, de cara a mantenir viva la llengua.

Punt destacable: ERC vol limitar el turisme i fer-lo més sostenible. 

Salvador Illa (PSC)

El líder dels socialistes va ser el guanyador en nombre de vots de les eleccions passades, tot i que no va poder governar. Illa es presenta com l'alternativa no independentista més forta. El seu discurs gira entorn d'aquest factor. En l'àmbit econòmic, el PSC proposa atreure capital estranger perquè "inverteixin en Catalunya" i ho vol fer donant aquestes empreses una major flexibilitat fiscal. Si parlem de l'ús de la llengua, els socialistes proposen una educació trilingüe, on es parli per igual el castellà, el català i l'anglès, la qual cosa pot perjudicar l'ús del català.

Punt destacable: Volen acabar amb les autonomies per transformar l'estat en un govern federal menys centralitzat. 

Carles Puigdemont (Junts + Puigdemont per Catalunya)

L'expresident podrà tornar de l'exili quan s'aprovi la llei d'amnistia aquest 30 de maig. Així i tot, ha fet la seva campanya electoral a la Catalunya Nord, des d'on ha promès un referèndum d'autodeterminació i el potenciament de la llengua catalana en totes les seves entitats. En l'apartat social i econòmic, Junts proposa finançar "projectes i innovació", és a dir, prioritzarà el finançament a empreses privades per sobre d'entitats públiques. També ha tingut un pes important en el seu discurs la immigració. El partit de Puigdemont ha demanat el control total en aquest aspecte per poder deportar a immigrants il·legals o aquells legals que siguin reincidents en delictes.

Punt destacable: Proposen finançar empreses privades per crear més habitatge, teòricament perquè es regulin els preus. 

Ignacio Garriga (Vox)

Ignacio Garriga repeteix com a cap de llista del partit ultradretà espanyol. La seva política per a Catalunya està molt fonamentada en acabar amb l'independentisme i amb l'ús del català. Per fer això proposen el castellà com a únic idioma oficial en totes les entitats públiques i la il·legalització dels partits independentistes. L'altre tema que tracta Vox és el de la immigració. Volen fer fora als immigrants il·legals i igual que als legals que cometin algun delicte, ja que asseguren que la immigració comporta delinqüència (la qual cosa és objectivament mentida).

Punt destacable: No proposen cap forma de combatre la crisi climàtica perquè neguen la seva existència, tot i que està més que comprovat que aquesta crisi existeix.

Laia Estrada (CUP)

Aquest cop serà Laia Estrada la cara visible dels cupaires, en comptes de Dolors Sabater. El programa del partit prioritza per sobre de tot la lluita contra la crisi climàtica. Proposen la creació d'infraestructures per generar energia renovable i que Catalunya pugui ser autosuficient energèticament. Estrada assegura que també volen "la major nacionalització de sectors", amb la creació d'una banca, una energètica, una distribuïdora, una constructora, una farmacèutica i una indústria completament públiques. També aposten per prioritzar l'ús del català als espais públics.

Punt destacable: La CUP busca una reforma fiscal on les grans fortunes hagin de pagar molts més impostos que les classes baixes.

Jéssica Albiach (Comuns Sumar)

Jéssica Albiach repeteix com a cap de llista dels comuns, tot i que aquest cop ho fa també de la mà de Sumar. El seu programa se centra molt en la política social, amb els canvis fiscals com a bandera. El partit d'Albiach proposa augmentar els ajuts públics a les famílies més necessitades i augmentar els impostos a aquelles amb rendes més altes. També destaca la seva postura respecte a la immigració, potenciant polítiques per a la integració dels migrants i afavorint la multiculturalitat a Catalunya.

Punt destacable: Comuns Sumar assegura que lluitaran per una millor inserció social per les persones amb diversitat funcional.

Carlos Carrizosa (Ciutadans)

Un any més, Carlos Carrizosa serà representant de Ciutadans. El partit taronja centra els seus objectius a posar fi a la llei d'amnistia i restar tota mena de competències a la Generalitat, cedint quasi tot el seu poder al govern central. També presenten una política molt forta contra la predominança del català en l'àmbit públic. En matèria econòmica,

proposen baixar l'IRPF a la classe mitjana i abaixar l'impost de successions perquè, segons asseguren, afecta molt les classes baixes (és mentida, a qui més afecta és a la classe alta).

Punt destacable: Volen treure finançament al sector cultural català per donar-ho a penyes culturals representants d'altres CCAA. 

Alejandro Fernández (PP)

Alejandro Fernández torna a ser la cara visible dels populars a Catalunya. El PP proposa al seu programa una lluita contra l'okupació, la immigració i l'independentisme. En l'apartat econòmic, Alejandro Fernández vol derogar l'impost de successions, de donacions i de patrimoni. Impostos que afecten més les classes benestants.

Punt destacable: Els populars també asseguren que milloraran la sanitat, però no diuen com.

Esperem que aquesta informació t'hagi estat útil de cara a elegir un candidat o candidata a qui votar. Tota la informació recollida surt dels programes electorals dels mateixos partits (públics a internet). Finalment, cal destacar que, mentre que els programes de quasi tots els partits estan ben detallats i ocupen més de 50 pàgines, els de Ciutadans i PP són molt generals i no aclareixen com es faria res (amb una extensió de 13 i 2 pàgines respectivament).