PER QUÈ ESCRIVIM? ELS RISCOS DEL PERIODISTA

Clàudia Munné, 25 d’agost del 2023. Barcelona

L’abril de 2002, Valery Ivanov va ser assassinat a trets quan es disposava a entrar a la seva porteria. Un any més tard, el 9 d’octubre de 2003 el seu millor amic Alexei Sidorov moriria apunyalat. Tots dos eren periodistes russos que dirigien el “Tolyattinskoye Obozreniye”, i van ser uns dels primers a denunciar la situació de corrupció que vivia la seva ciutat Togliatti. Sabien que la seva vida corria perill si continuaven escrivint? Evidentment. Per què llavors van continuar? Terry Gould famós periodista americà intenta respondre aquestes preguntes en el seu llibre “matar a un periodista”. Parla dels assassinats de sis periodistes que es van atrevir a redactar la situació de desigualtats i corrupció que vivien al seu país. 

Els periodistes tenen una doble moral, doncs, constantment es troben investigant assumptes que poden ser conflictius. Cada dia arrisquen la seva vida per mostrar les situacions d’injustícies que es viuen. La majoria dels condemnats pels assassinats que investiga Gould han sigut absolts. Per què escriure quan fins i tot en els casos extrems sabien que no hi hauria justícia? Perquè era el seu treball. Estic segura que cap dels dos periodistes no se sentiria bé amb ell mateix si no hagués escrit sobre la situació que passava el seu país. Durant la seva trajectòria van rebre amenaces i fins i tot intents d’assassinat, però es van mantenir ferms en la seva decisió de mostrar a la població la situació. Gràcies a aquests esforços, van desemmantellar un sistema de corrupció entre la màfia que arribava fins al mateix president Vladímir Putin. 

El més trist potser de tot plegat resulta en el fet que si busquen al cercador de Google aquests periodistes, t’adones que surten només en dos enllaços, com si els mateixos culpables haguessin intentat esborrar-los. Graciés als treballs de Gould, coneixem els seus esforços i la seva resistència. Tal com diria el mateix Gould “No sólo mueren periodistas en el fuego cruzado de las guerras. También mueren por informar, por denunciar la corrupción de los políticos , la delincuencia de las mafias, los abusos de los problemas”1. El periodista doncs ha de fer front a un munt de problemes, encara que a vegades no siguin la seva vida. Fa front per exemple a perdre el seu treball, a multes, a amenaces… Però continua escrivint perquè sap que gràcies a ell es veurà reflectida els problemes de la societat. 

Des de la revista volem homenatge a tots els periodistes que cada dia s’esforcen malgrat els problemes per mostrar les injustícies de la societat. Per què escrivim? Tal com diria Simon, director executiu del Comité de la Protecció de Periodistes “El libro de Gould nos recuerda que el periodismo puede ser un oficio bello cargado de significado, que su capacidad de combatir la injusticia es enorme y que en todo el mundo sigue habiendo periodistas dispuestos a dar sus vidas por contar la verdad”. 

En homenatge als dos periodistes el lema de la revista va dedicat a ells. 

Links: 

Foto: BBC NEWS | Europa | El periodisme rus està sota el foc 

1. T, Gould (2009), matar a un periodista el peligroso oficio de informar, los libros del lince, contraportada