Economia

EL MOBILE WORLD CONGRESS 2025: INNOVACIÓ, IA I CONNECTIVITAT A BARCELONA

Dana Bombardó, 24 de març de 2025, Terrassa

Del 3 al 6 de març del 2025, Barcelona va ser una vegada més l'epicentre de la innovació tecnològica amb la celebració del Mobile World Congress (MWC) 2025, consolidant el seu estatus com l'esdeveniment mòbil més influent del món. Aquesta edició va batre rècords d'assistència amb 109.000 visitants de 205 països, reflectint el creixent interès global per la indústria tecnològica.

 "s’estan transformant sectors com la salut, el transport i l'educació"

Aquest any, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica van ser els eixos centrals del MWC. Les empreses líders van presentar avenços significatius en aquests camps, mostrant que s’estan transformant sectors com la salut, el transport i l'educació. Empreses com Google, Microsoft, NVIDIA i Huawei van presentar noves aplicacions d’IA generativa per a assistents virtuals, traducció en temps real i optimització del rendiment dels dispositius.

Un dels anuncis més impactants va ser el de Samsung, que va revelar un processador mòbil amb capacitats d'IA millorades, el qual permetrà una eficiència més gran en el reconeixement de veu i el processament d'imatges. A més, la companyia xinesa Xiaomi va impressionar amb el seu model Xiaomi 15 Ultra, que incorpora una càmera periscòpica de 200 megapíxels impulsada per IA per optimitzar les captures en condicions de baixa llum. A més, es van explorar les aplicacions del 5G i les primeres implementacions del 6G. Empreses com Ericsson i Qualcomm van discutir els avenços en aquest nou estàndard de connectivitat, que promet velocitats fins a 100 vegades superiors al 5G i una latència ultrabaixa, revolucionant indústries com la realitat augmentada, els cotxes autònoms i la telemedicina.

"promet velocitats fins a 100 vegades superiors al 5G"

L'MWC 2025 també va ser l'escenari per a la presentació de nous dispositius i gadgets que marcaran tendència els propers mesos: Nothing Phone (3a), un telèfon intel·ligent amb un sistema de triple càmera i una pantalla de 144 Hz. El seu disseny transparent continua sent un segell distintiu de la marca; Google Pixel 9 Pro, elegit com a "Smartphone de l'Any" als GLOMO Awards, va destacar pel seu potent sistema d'IA i el seu innovador processador Tensor G4; Lenovo va presentar un portàtil plegable, un prototip amb pantalla flexible de 17 polzades, que es pot utilitzar com a tauleta o PC tradicional; Samsung Galaxy Ring, un anell intel·ligent que mesura l'activitat física i la salut de l'usuari, ampliant l'ecosistema de dispositius portàtils de la marca sud-coreana.

L'MWC 2025 no va ser només un aparador d'innovació tecnològica, sinó que també va tenir un impacte econòmic significatiu a Barcelona. S'estima que el congrés va generar entre 540 i 550 milions d'euros per a l'economia local i va crear aproximadament 9.200 llocs de treball temporals en sectors com muntatge, logística, seguretat i serveis de càtering. Des de la seva arribada a la ciutat el 2006, l'MWC ha acumulat un impacte econòmic d'aproximadament 6.850 milions d'euros, enfortint la posició de Barcelona com a hub tecnològic de referència.

 "la tecnologia continuarà evolucionant a passos de gegant, amb la IA i la connectivitat com a motors clau del canvi"

L'èxit del Mobile World Congress 2025 deixa clar que la tecnologia continuarà evolucionant a passos de gegant, amb la IA i la connectivitat com a motors clau del canvi. Sens dubte, promet continuar sent el principal aparador d'innovacions al món mòbil. Amb el seu impacte econòmic i capacitat per atraure talent i inversors, Barcelona es reafirma com a hub tecnològic global, i l'MWC continuarà sent l'epicentre on es defineix el futur de la indústria mòbil.

Enllaç de l'imatge: 

https://www.elnacional.cat/ca/tecnologia/xiaomi-llanca-nous-accessoris-en-mobile-world-congress-2025-auriculars-patinets-mes_1373786_102.html

POBRESA A ATENES

Clàudia Munné, 12 de març del 2025

Quan es pensa en Atenes, el primer que a un li ve al cap són els enormes temples que es troben a l’Acròpolis. El Partenó, el temple de Posidó… Evidentment, una visita a la capital de Grècia és una oportunitat d’or per traslladar-se a l’època clàssica grega. Malgrat tot, si un es passeja pels carrers de la capital, si agafa el bus i fa un recorregut per la ciutat, veurà com abunda una gran pobresa.

"persones dormint a terra… Es poden veure en recórrer la ciutat"

Cases en ruïnes, esquerdes que recorren edificis sencers, persones dormint a terra… Es poden veure en recórrer la ciutat. Segons el mitjà Expansión (Expansión, n.d.) , el 2023 la pobresa va augmentar: “Grecia acabó 2023 con un porcentaje de 18,9% de su población en riesgo de pobreza, un aumento de 0,1 puntos respecto a 2022, cuando el riesgo de pobreza fue del 18,8%”. Tot aquest fet té una història al darrere. El 2009, Grècia es va enfrontar a una crisi financera. Aquesta crisi va provocar que entre el 2010 i el 2018 el país fos ajudat per tres programes d’assistència financera. Aquests, a canvi de donar 288.700 milions d’euros, demanaven el control de diverses reformes estructurals.

"al país li queda molt per sortir de la pobresa"

Malgrat que el 2022 la situació econòmica va millorar, hem vist com al país li queda molt per sortir de la pobresa. Tal com publicaria el Real Instituto Elcano Royal Institute , “el déficit por cuenta corriente sigue siendo muy elevado (prácticamente 10% del PIB en 2022); la ratio de deuda pública sobre PIB permanece también en niveles elevados; y la cohesión social en Grecia es claramente mejorable, siendo el tercer país de la Unión Europea (UE) con mayor nivel de población en riesgo de pobreza”(Arnal & García-Rosales Sanz, 2023) .

Actualment, el país està sent dirigit per Kyriákos Mitsotákis, líder del partit conservador Nova Democràcia (ND), que exerceix com a primer ministre des del 26 de juny de 2023. Durant el seu mandat s’ha compromès a millorar l’economia. Per exemple, el setembre del 2024 va anunciar un augment del salari mínim fins als 950 euros bruts mensuals per al 2027 i un increment del 2,5% en les pensions.

"la ciutat no és només el que es veu a les postals turístiques"

Malgrat les promeses, caldran grans canvis per millorar l’economia grega. També es recomana a la persona que visiti Grècia, en especial Atenes, que es deixi perdre pels carrers mentre observa el que hi ha. Perquè si un es fixa en els llocs que visita, anirà veient una esquerda, una ruïna… i comprendrà que la ciutat no és només el que es veu a les postals turístiques.

Enllaços: 

Expansión. (n.d.). Grecia - Riesgo de pobreza. Datosmacro. Recuperat el 12 de març de 2025, de https://datosmacro.expansion.com/demografia/riesgo-pobreza/grecia 

Arnal, J., & García-Rosales Sanz, Á. (2023, 23 de juny). La metamorfosis de la economía griega: una reflexión con ocasión de las elecciones de 2023. Real Instituto Elcano. Recuperat de https://www.realinstitutoelcano.org/analisis/la-metamorfosis-de-la-economia-griega-una-reflexion-con-ocasion-de-las-elecciones-de-2023/ 

López, A. (2023, 19 de maig). Grecia: un país que no remonta y una ciudadanía desilusionada. La Marea. Recuperat de https://www.lamarea.com/2023/05/19/grecia-un-pais-que-no-remonta-y-una-ciudadania-desilusionada/ 

Le Monde. (2024, 8 de setembre). En Grèce, le Premier ministre augmente le salaire minimum et les retraites pour faire face à l'inflation. Le Monde. Recuperat de https://www.lemonde.fr/economie/article/2024/09/08/en-grece-le-premier-ministre-augmente-le-salaire-minimum-et-les-retraites-pour-faire-face-a-l-inflation_6307724_3234.html?utm_source=chatgpt.com 

EL CONSUMISME PER NADAL: 

TRADICIÓ O EXCÉS?

Dana Bombardó, 20 de gener de 2025

Nadal, una època tradicionalment associada a la reunió familiar, la solidaritat i la reflexió, ha esdevingut un període d'alt consumisme. A Barcelona, igual que a moltes altres ciutats del món, els carrers s'il·luminen amb decoracions espectaculars, els comerços amplien els seus horaris i les estratègies de màrqueting conviden els ciutadans a comprar més i més. No obstant això, cada cop més persones es qüestionen aquesta dinàmica, buscant alternatives més sostenibles i conscients.

"els espanyols gastarien una mitjana de 1.081,15 euros per persona"

Segons diversos estudis, les vendes al detall arriben al punt màxim durant el desembre a causa de la compra massiva de regals, decoracions i productes relacionats amb les festivitats. L'Associació Espanyola de Consumidors (AEC) va estimar que els espanyols gastarien una mitjana de 1.081,15 euros per persona durant les festes nadalenques del 2024, cosa que representa un increment de 112 euros respecte a l'any anterior. Si bé aquest auge econòmic pot ser beneficiós per a certs sectors, també comporta conseqüències negatives: l’augment dels residus, l’ús excessiu de recursos naturals i la promoció d’una cultura de compra desmesurada.

Barcelona ja fa deu anys que impulsa una iniciativa que convida a reflexionar sobre aquesta situació: la Fira del Consum Responsable i de l’Economia Social i Solidària, que ofereix una àmplia i variada selecció de productes i serveis. Alhora, s’alinea amb els principis del consum conscient i l’economia social, demostrant que és viable adoptar pràctiques responsables no només per Nadal, sinó durant tot l’any. Del 19 al 29 de desembre, la Plaça de Catalunya va acollir la desena edició de la fira. Hi van participar seixanta entitats de l’economia social i solidària, no només per promoure un consum responsable, sinó també per enfortir aquestes organitzacions i visibilitzar la seva tasca en la construcció d’un sistema econòmic més just i sostenible.

"Alguns tallers animaven a reutilitzar materials quotidians per crear objectes únics"

Els participants van oferir una àmplia selecció de productes com roba, accessoris tèxtils, llibres, aliments, cosmètics i joguines, a més de trenta-dues casetes dedicades a l’oferta comercial. També s’hi van incloure activitats per a totes les edats, com tallers, jocs cooperatius, debats i espais d’informació especialitzada. Alguns tallers animaven a reutilitzar materials quotidians per crear objectes únics, com ara tions amb taps de suro. Per als adults, s'oferien activitats com la confecció de decoracions nadalenques amb teles africanes, l'enquadernació artesanal o la transformació de residus en peces d’artesania original.

En l’àmbit culinari, es van oferir tallers per aprendre a cuinar amb productes locals i de temporada, aprofitant al màxim els aliments disponibles. Els assistents podien descobrir receptes senzilles, participar en tasts de vi i xocolata i aprendre a reconèixer fruites i verdures que respecten els cicles naturals. Altres activitats es dirigien a la reparació de dispositius electrònics per fomentar-ne la reutilització i educar els participants sobre un consum més conscient i eficient.

"es proposaven alternatives d’economia solidària i sessions centrades en la diversitat cultural"

D’altra banda, hi havia espais per a la reflexió col·lectiva, on es proposaven alternatives d’economia solidària i sessions centrades en la diversitat cultural, amb l’objectiu de repensar els hàbits de consum i contribuir a la construcció d’un món més inclusiu i sostenible. És evident que transformar l'enfocament consumista de Nadal requereix temps, educació i compromís col·lectiu. Valorar el temps amb els éssers estimats, prioritzar la qualitat sobre la quantitat i recordar els valors originals de la celebració, com la solidaritat i la generositat, poden ajudar a reduir l’impacte del consumisme.

Barcelona, amb esdeveniments com la Fira del Consum Responsable, és un exemple de com les ciutats poden liderar un canvi de mentalitat que perduri durant tot l'any, promovent un equilibri entre celebració, sostenibilitat i compromís social. La clau està a comprendre que cada decisió compta i que petites accions poden generar grans canvis. Les iniciatives d’avui han de ser el punt de partida per a un demà més responsable i ple d'esperança.

Enllaç de la imatge : Fira de Consum Responsable | Nadal 2024 | Ajuntament de Barcelona