Internacional

QUAN LA VERITAT GUANYA A LES BALES

 Clàudia Munné, 14 d’agost del 2025, Barcelona

Més de 140 entitats de l'àmbit dels mitjans de comunicació es van reunir a la plaça Sant Jaume el dia 13 d’agost, per denunciar els periodistes assassinats per Israel a Gaza. La protesta va comptar amb més d’un miler de persones, entre elles mitjans de comunicació, comitès i sindicats.

"des del 7 d’octubre del 2023 s’ha emportat la vida d’almenys 238 periodistes"

Eren les set de la tarda i Cristina Mas, portaveu, va denunciar el genocidi a Gaza. Un genocidi que, tal com explicava la periodista, des del 7 d’octubre del 2023 s’ha emportat la vida d’almenys 238 periodistes. La concentració es va dur a terme després de l’assassinat sistemàtic del mitjà de comunicació Al-Jazeera.

"Si aquestes paraules meves us arriben, sapigueu que Israel ha aconseguit matar-me i silenciar la meva veu. He viscut el dolor en tots els seus detalls, he provat l’angoixa i la pèrdua una vegada i una altra i, tot i això, mai no he dubtat a transmetre la veritat tal com és, sense falsificacions ni distorsions. Us encomano que tingueu cura de la meva família, us encomano la llum dels meus ulls, la meva estimada filla Sham i el meu fill Salah, a qui els dies no em permetran veure créixer com somiava”. Amb aquestes paraules, Mas va llegir l’última carta deixada per Anas Al-Sharif, periodista assassinat. Només tenia 28 anys.

"ha provocat, fins ara, la mort de més de 57.680 persones"

Mas denunciava com l’Estat israelià pretén silenciar la llibertat d’expressió a través de l’assassinat de periodistes. “L’objectiu és clar: “Silenciar el missatger”. Israel persegueix emmudir qualsevol veu que mostri la realitat d’aquest cruent genocidi o desmenteixi el seu relat oficial. Per això, des de l’inici, no ha deixat pas a la premsa estrangera independent i ha amenaçat i exterminat els col·legues palestins i palestines que s’han atrevit a informar des del terreny”.

La concentració de mitjans de comunicació es va unir a la protesta que es fa cada dimecres a la plaça Sant Jaume, on es denuncia el genocidi. Un genocidi en què s’han tallat les ajudes humanitàries a Palestina, s’ha assassinat periodistes i ha provocat, fins ara, la mort de més de 57.680 persones.

Des de la concentració es va reclamar que es garantís la seguretat i els drets laborals dels periodistes, que la UE i els governs defensessin la llibertat de premsa i que els culpables dels assassinats fossin processats pel Tribunal Penal Internacional. També es va demanar que s’assegurés l’entrada d’aliments i medicines per a la població palestina, l’evacuació dels ferits i que la Unió Europea i el Govern espanyol embarguessin les armes a Israel i suspenguessin els seus vincles.

"els periodistes van assegurar que continuaran fins a aconseguir aturar aquest genocidi"

Des de la concentració, els periodistes van assegurar que continuaran fins a aconseguir aturar aquest genocidi. “ Al-Sharif i els altres companys i companyes palestins han estat brutalment assassinats per fer el que pertoca en la nostra professió, informar. No podem defallir en alçar les nostres veus perquè s’aturi el genocidi. Continuarem reclamant a les nostres institucions i a la Unió Europea deixin de ser còmplices i utilitzin totes les eines que estiguin a les seves mans per aturar aquesta barbàrie”. D’aquesta manera, es va recordar l’última frase que diria en la carta pòstuma d’Anas Al-Sharif. “No oblideu Gaza… ”. 

Fonts consultades:

• Periodistes de tot Catalunya denuncien l’assassinat de companys a Gaza:

Periodistes de tot Catalunya denuncien l'assassinat de companys a Gaza 

• Proposta de manifest Gaza (document del 11 d’agost de 2025):

20250811%20Proposta%20manifest%20Gaza.pdf[1].pdf 

Imatges fetes per  Joan Monterde. 

QUAN LA JUSTÍCIA PERSEGUEIX EL PERIODISME

EL CAS DE JOSÉ RUBÉN ZAMORA

 Clàudia Munné, 16 d’abril de 2025

“El periodisme és explicar el que passa i, molt sovint, publicar coses que algú no vol que se sàpiguen.” Aquesta frase dita per Lluís Foix cobra sentit en el cas del periodista guatemalenc José Rubén Zamora, empresonat a la presó Mariscal Zavala des del 10 de març del 2025. El que va ser director de elPeriódico va ser condemnat a sis anys de presó.

 "el periodista no ha deixat de rebre amenaces, segrestos i intents d’assassinat"

Nascut el 20 d’agost del 1956, el 1996 va fundar elPeriódico. Des de la seva fundació, el periodista no ha deixat de rebre amenaces, segrestos i intents d’assassinat. El fill del periodista, Zamora, va admetre en una entrevista al Committee to Protect Journalism que, al llarg de la seva trajectòria, havia rebut fins a un total de 195 demandes. El 2003, el periodista i la seva família van patir un segrest que va durar unes tres hores. Per desgràcia, Zamora va patir un intent d’assassinat el 2006, tal com explicava el seu fill, “En 2008, volvieron a intentar asesinar a mi padre. Lo secuestraron al salir de un restaurante, se lo llevaron, lo golpearon, le inyectaron algo para matarlo y lo fueron a tirar. Por suerte ese lugar era tan frío que le dio hipotermia. Y la hipotermia fue, al final, lo que le salvó. Los bomberos lo trajeron pensando que era un cadáver y, cuando empezaron a preparar la autopsia, se dieron cuenta de que tenía signos vitales [y lo trataron].”

Promotor de la iniciativa No nos callarán, va destapar diversos casos de corrupció al seu diari elPeriódico, relacionats amb l’expresident Giammattei. Entre aquests, un dels més rellevants tracta sobre un negoci d’una empresa russa vinculada a una mina, pel qual l’expresident hauria rebut diners. Zamora va entrar en presó preventiva el 2022, acusat d’haver blanquejat diners. El juny de 2023 va ser condemnat a complir sis anys de presó, però un tribunal va revocar la sentència. El 18 d’octubre del 2024 el jutjat el va condemnar a arrest domiciliari, però el 10 de març va tornar a dictar el seu retorn al centre penitenciari Mariscal Zavala. Durant els dos anys que va passar empresonat, Zamora va denunciar haver patit tortures i va afirmar ser víctima d’un muntatge del Ministeri Públic.

"va afirmar ser víctima d’un muntatge del Ministeri Públic"

El seu retorn a la presó va fer esclatar les alarmes de diverses organitzacions. En un escrit, la directora de les Amèriques d’Amnistia Internacional va denunciar el cas i va exigir la seva alliberació, “Condenamos la nueva detención, a todas luces arbitraria, del periodista José Rubén Zamora, que está siendo nuevamente encarcelado hoy solamente por sus labores periodísticas de investigación y denuncia de la corrupción.” La Fundació Gabo també va emetre un comunicat on demanava l’alliberament immediat del periodista, “Hace público su rechazo a la acción de gobiernos y grupos de poder corruptos que utilizan el aparato judicial y otras formas de presión para acallar voces críticas.”

Malgrat les protestes, a dia 16 d’abril Zamora segueix empresonat i a l’espera de sentència. El que va ser fundador de elPeriódico i va exercir la seva professió durant més de quaranta anys, ha esdevingut una nova víctima del sistema judicial corrupte de Guatemala. Un sistema que, per desgràcia, ha pres la llibertat de més d’onze periodistes. El cas de Zamora ens recorda que, fins al dia d’avui, la llibertat de premsa està sent perseguida indiscriminadament, en un sistema on els principals perseguits són els mitjans de comunicació.

1. Vílchez, D. (2022, 12 d’octubre). ‘Perseguir a toda voz crítica’: el hijo del periodista guatemalteco encarcelado José Rubén Zamora habla sobre la detención de su padre. Committee to Protect Journalists. https://cpj.org/es/2022/10/perseguir-a-toda-voz-critica-el-hijo-del-periodista-guatemalteco-encarcelado-jose-ruben-zamora-habla-sobre-la-detencion-de-su-padre/

2.  Amnistía Internacional. (2025, 11 de març). Guatemala: Amnistía Internacional condena el regreso a prisión del periodista José Rubén Zamora. https://www.amnesty.org/es/latest/news/2025/03/guatemala-amnistia-internacional-condena-el-regreso-a-prision-del-periodista-jose-ruben-zamora/

3. Fundación Gabo. (2025, 10 de març). Comunicado oficial de la Fundación Gabo sobre la situación judicial del periodista guatemalteco José Rubén Zamora. https://www.instagram.com/fundaciongabo/p/DHCkwaRJNZ_/

BBC News Mundo. (2023, 26 de juny). Editor agredido en Guatemala. https://www.bbc.com/mundo/articles/cvgwrxjddk4o 

Enllaç de la imatge: José Rubén Zamora, fundador de 'El Periódico' de Guatemala: "Me tienen preso por miedo a mis publicaciones" | Internacional  

UN TESTIMONI VENEÇOLÀ ENS PARLA DE LA CORRUPCIÓ A VENEÇUELA

"EM FA POR TORNAR A CASA PEL QUE PUGUIN FER A LA MEVA FAMÍLIA."  

Clàudia Munné i María Calderón

El 28 de juliol de 2024 van ser les eleccions a la presidència de Veneçuela. Arran de la repressió empresa pel president Nicolás Maduro, ens preguntem des de la revista quina és la situació actual de Veneçuela. Parlem amb Heison, un noi veneçolà que, a causa de les conseqüències que el seu país està patint, va haver d'immigrar a Catalunya el 2019. La seva història no és única, sinó que, per desgràcia, forma part dels 1.324.193 immigrants que s’han vist obligats a abandonar casa seva. Des del Gat Negre, Heison ens parla de la situació que viu el país i, a petició seva, no posarem el seu cognom ni cap dada que pugui afectar la seva família.

El 2008 va esclatar la crisi econòmica que acabaria enfonsant el país. En aquell moment, Heison va començar a notar com la situació econòmica es tornava insostenible. “Gairebé no teníem menjar i havíem de passar-nos hores a la cua dels supermercats. Tots els dies em preguntava què faria per menjar un tros de pa.” Arran d'aquest fet, va començar la inflació de preus i el negoci negre, on diversos empresaris venien els productes a preus desorbitats. “El venedor venia el producte a dues persones i una d’elles el venia a preus desorbitats. Una farina costava pel govern 20 cèntims, però al carrer arribava a costar cinc euros (la comparació s'ha fet amb euros per major comprensió del lector. La moneda a Veneçuela és el bolívar).” Augmentaria la delinqüència desorbitadament, tal com recordaria Heison: “Em van apuntar cinc homes amb pistoles perquè volien robar-me la moto. Vaig córrer per la meva vida i un d’ells va dir: ‘Fot-li un tret.’ En aquell moment pensava que moriria.” El 2012 va començar a treballar en una empresa d’informàtica que va haver de deixar el 2014 a causa de la inflació. Va ser el 2017 quan els productes van començar a escassejar al seu país. No hi havia serveis, ni aigua ni llum, tal com recorda: “Se’n anava la llum durant cinc dies.” Va ser en aquell moment que Heison va decidir marxar del país.

"Gairebé no teníem menjar i havíem de passar-nos hores a la cua dels supermercats"

Parlem de les eleccions. Tal com ens assegura Heison, les eleccions estaven previstes per al desembre, però el govern de Maduro les va avançar per guanyar a l'oposició. El govern de Maduro va fer fora la diputada María Corina, que representava l'oposició, així que aquesta va escollir Edmundo González. Ja des dels inicis previs a la votació es van posar presos polítics. “Actualment hi ha més de 2.000 presos polítics”, ens assegura. Durant les eleccions, es va desfermar tota la violència del govern cap a la població civil. Van arribar a empresonar més de 200 menors d’edat. “Estem parlant de menors de catorze anys, molts dels quals segueixen empresonats i les famílies no saben res d’ells.” El govern, després de les eleccions, va declarar que Maduro havia guanyat amb 5 milions de vots. “Un mes després de les eleccions, no hi ha cap paper que demostri que Maduro ha guanyat.” Els ciutadans es van manifestar i, en aquell moment, va tornar a començar la repressió contra la població civil, que es cobraria la vida de sis morts i cent trenta-dos ferits.

 "Van arribar a empresonar més de 200 menors d’edat"

En Heison té clar que seguirà protestant contra la repressió del president Maduro. Ho fa al metro a través de les seves cançons. També ens parla de la posició que ha escollit el govern espanyol: “Dins d’Espanya hi ha mafies que col·laboren amb Maduro, estan sent els majors productors de cocaïna de la història.” Acaba l'entrevista animant els mitjans de comunicació a publicar els crims del president i ens explica que troba a faltar la seva família, però no els pot anar a veure a Veneçuela per protegir-los. “Em fa por tornar a casa pel que puguin fer a la meva família. Tinc por que em detinguin només arribar a l'aeroport.”

Enllaç de la foto: https://www.france24.com/es/am%C3%A9rica-latina/20240917-la-onu-afirma-que-gobierno-de-maduro-intensific%C3%B3-la-represi%C3%B3n-tras-las-elecciones

https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/inmigracion/venezuela

LA GUERRA D'ISRAEL I PALESTINA

PREFACI

Clàudia Munné

A causa de la guerra que ha esclatat entre Palestina i Israel he cregut convenient escriure una sèrie d'articles que mostren i analitzen el genocidi. Cal advertir al lector que l'escriptora els ha escrit des de Barcelona i, per tant, allunyada de la guerra. En conseqüència, aquests articles no busquen ser una guia exacte de què succeeix a Israel. Aquests articles busquen explicar i entendre les causes que han portat a aquest conflicte armat. Abans de començar i per evitar que aquests escrits es malinterpretin o s'utilitzin amb males intencions haig d'aclarir que estic en contra de la violència i sincerament agrairia que el lector també ho estigués. 

Link: 

Foto treta de la pàgina web: Conflicto palestino-israelí: 8 preguntas para entender por qué pelean - BBC News Mundo 

“NOSOTROS QUEREMOS VIVIR”

TAULA RODONA DE PALESTINA A LA BIBLIOTECA DE ROQUETES

Clàudia Munné, 20 de gener del 2023, Barcelona. 

El dia 20 de gener a les 12 del migdia a la biblioteca de Roquetes (Barcelona), es va fer una taula rodona del genocidi de Palestina organitzat pel Comitè de Nou Barris de Solidaritat a Palestina. La xerrada va comptar amb la periodista Cristina Mas, el Brian Anglo de l’associació catalana de Jueus i Palestina, en Saif Abukeshek de la comunitat Palestina a Barcelona i la Samidoun Dana Nidal. Durant gairebé dues hores es van posar sobre la taula temes com l’origen del genocidi, per què de la seva continuïtat i quin és el paper governamental que ocupa. 

"la gente solo conocen la historia de los números"

En Saif ens mostra el testimoni en primera mà del genocidi que va patir el seu poble. Va néixer en un camp de refugiats i va viure els crims que l'estat Israel va cometre contra Palestina. Però, tal com diu ell "Para que sea el crimen perfecto, hay que eliminarlos", i és el que Israel fa, des de fa més de vint-i-cinc anys. Tal com assegurava, el genocidi no té res a veure amb l'Holocaust i tampoc és un conflicte religiós. "Palestina tiene derecho a defenderse" declara, però afirma amb resignació que "la gente solo conocen la historia de los números", referint-se als milers de palestins que moren diàriament en els bombardejos indiscriminats. Pel que fa al plantejament d'ocupar territori palestí, ell assegura que és una mala idea. "No se pueden regalar tierras donde viven gente a otros que no entienden el contexto". També ha manifestat que els acords de pau, entre ells el que es va firmar el 1977 només serveixen per treure més territori. I que es pot fer? Saif ho té clar, la resistència civil. Malgrat que no sempre és fàcil i de fet declara com ha presenciat atrocitats, com veure com disparaven a un manifestant explotant-li el seu cap o com acabaven la manifestació amb més de quaranta persones assassinades. "Matan a las personas para salir a la calle", explica a més com trencaven els ossos als joves perquè no poguessin manifestar-se. Pel que fa a Hamàs, assegurà que no té la culpa de res i que serveix d'excusa per continuar permetent el genocidi. A més explica que la Unió Europea ha utilitzat a Hamàs com excusa per boicotejar Palestina, però que fa divuit anys que la bloquegen. Acaba assegurant amb fermesa que ells lluiten per viure i que si no actuem en som còmplice, s'ha de saber el que està passant. "Nosotros queremos vivir".

Arriba el torn de Brian Anglo, que comença explicant la història de Palestina i assegurant que no es tracta d'un conflicte religiós, sinó ètnic. Assegura que l'Estat Israel s'autoproclama poble jueu de tot el món i que això provoca l'antisemitisme. I que és l'antisemitisme? És l'odi contra els jueus. Afirma que només és jueu aquell qui té mare jueva, i que Israel fa servir la llei de retorn que no és altre que tothom que tingui avis jueus poden immigrar a Israel. Llavors és el torn de Dana Nidal, que ens parla de la necessitat de lluitar contra el genocidi de Palestina.

"els palestins s'enfronten a un projecte econòmic que té darrere totes les potencies"

Quan passa el torn a la periodista Cristina Mas, ens explica com hi ha un actor que es beneficia amb el genocidi de Palestina i aquest és el governamental o altament dit els països de les grans potencies. Mas és periodista de l'Ara d'Internacional i ha presenciat moltes coses "Fa trenta anys que segueixo a Palestina", ens explica, "Com és possible que hi hagi tanta impunitat?". Per entendre, hem de saber que Israel no és un Estat normal, sinó que els palestins s'enfronten a un capitalisme. "Sempre ha tingut a veure amb interessos econòmics i estratègics", explica. Des del petroli fins als beneficis econòmics, tal com cita Robert Kennedy "Israel nos da cabeza y ojos en Oriente Medio". En altres paraules acabar la massacre significaria parar l'encomia que provoca i que beneficia a països com França, Alemanya o els Estats Units, amb la seva política cada vegada més agressiva a mesura que s'acosten les eleccions. Tots volen el seu tros de pastís, i per això els interessa que la guerra s'allargui a costa de la destrucció i els assassinats massius. En altres paraules "els palestins s'enfronten a un projecte econòmic que té darrere totes les potencies". "Si el poble palestí avança, tots avancem", ens explica "perquè portem cent anys de colonialisme i resistència". Mas té una amiga palestina que li expressa com no li agrada la perspectiva d'Occident. "No volem que ens veieu com algú a qui us fem pena, sinó com un poble que resisteix. Vosaltres heu de trencar aquesta cadena de complicitat". Mas també ens demana que veiem les coses que estan canviant. El dia d'avui fa quatre mesos que bombardegen sistemàticament Gaza, però no se sap que passarà amb ella. No hi ha cap política de futur. A més, el grau polític d'Israel s'està agreujant. La Unió Europea també dona suport a Israel entrenant a la policia palestina per reprimir els palestins. Sembla que també estan congelats els acords entre Aràbia Saudita, Israel i els Estats Units. Tota aquesta arquitectura de seguretat d'Israel s'està fent miques. Per altra banda, el Govern Espanyol presenta una doble cara, segons ens assegura, amb una ruptura de relacions amb Israel i la seva fi d'armes. A part de que segueix el problema de la intervenció al mar Roig. S'ha calculat que la caiguda del port d'Israel ha estat d'un 80%.

Arriben el torn de preguntes i després d'algunes consultes acabem veient un vídeo d'una estudiant palestina que demana a la població que continuï resistint. Que no estan sols. Quan acaba la taula oberta la gent aplaudeix emocionada i molts abandonen la sala. Mentre m'acomiado i vaig cap a la porta penso en moltes coses, els crims de guerra, la resistència i les paraules del Saif em retornen "Nosotros queremos vivir".

Foto pròpia. 

ENTREVISTA AMB L'HISTORIADOR ADRIÀ FORTET MARTÍNEZ

LA GUERRA DE PALESTINA I ISRAEL

Clàudia Munné, 20 d'octubre del 2023

Entrevisto a l'historiador Adrià Fortet Martínez, expert en els conflictes de l'Orient Mitjà. Entrem al seu despatx i és en aquell moment en el qual m'intenta aclarir la guerra. Tinc varies preguntes per ell.

1. Creu que es preveia una guerra?

Israel viu en una situació de guerra des del 1978. Aquesta és una situació habitual. És una guerra que no es veu que es resolgui en un futur perquè no hi ha una voluntat de pau entre els dos països. Però abans cal aclarir per què ara? Com és que Hamàs ha decidit atacar? Israel als anys noranta pren una decisió que és intentar arribar a un acord de pau a través de partir el territori. Així el terreny quedaria partit entre els jueus i els palestins. Israel doncs fa una proposta, pensa: el 1967 vam ocupar Gaza i Jordània. Tornem el territori als palestins i així aconseguim aquest tractat. Creuen que ho han aconseguit, però els palestins tenen una idea contrària. Diuen que quan es crea Israel, els palestins van haver de fugir i molts d'ells van acabar assassinats. El 1947 els palestins que fugen a altres països es converteixen en refugiats palestins. Els països que els van acollir no els hi van donar la nacionalitat perquè esperaven que tard o d'hora acabarien tornant al seu antic territori. Aquesta gent viuen en camps de refugiats que han acabat convertint en ciutats al llarg dels anys. Hi ha, per tant, 5 milions de refugiats palestins. Al llarg dels anys aquelles famílies que van refugiar-se han anat creixent, però encara tenen el desig de tornar a casa seva. Han mantingut viva la causa. Israel no vol que els refugiats palestins tornin a ocupar els llocs on vivien abans que ataquessin perquè ja hi viuen altres persones, però els palestins volen tornar a ocupar els llocs on van viure. És així que neix el conflicte. "No es posen d'acord". Envers el conflicte, Israel opta per la unilateralitat, així doncs es retiren de la frontera per definir una frontera entre els dos països. Aquestes accions, però van fer creure als Palestins que Israel s'estava retirant per debilitat, així que han decidit atacar per ocupar tot el territori Israelià.

"És així que neix el conflicte. "No es posen d'acord""

2. Quin paper juga la Unió Europea?

La Unió Europea diu que l'única solució que té sentit és la que recau els fets damunt del terreny. En veure que no ho entenia va continuar. La Unió Europea diu que els jueus tenen dret a tenir un estat. Diu que els palestins són majoritaris a Jordània i Gaza i que tenen dret a viure. Diuen que s'ha de partir el territori i que els refugiats vagin a la banda de Palestina. És una mica el que proposava Israel als anys noranta. Israel per tal de concretar un acord de pau construeix assentaments a Jordània. Així han posat jueus a llocs palestins, han creat una espècie de formatge groller entre els dos pobles.

"Hamàs ataca perquè no vol que Israel pacti amb Iran".

 El 2018 Israel fa proposta als sionistes (Egipte i Aràbia Saudita). Suggereix una aliança de pau per combatre a Iran. Els sionistes volen acceptar-ho, però veuen que sempre han dit a la població que Israel era l'enemic. Com poden canviar la visió de la gent? Al final obtén per firmar el tractat de pau amb dos petits països que tenen (Emirats Àrabs i Bali). És llavors quan esclata la guerra de Rússia i Ucraïna. Rússia i la Xina fan una aliança. Iran va amb ells i junts fan l'aliança. Xina vol invadir Taiwan. Aràbia Saudita convenç a Xina perquè els envia diners i petroli a ells enlloc dels Estats Units. Però Mohamed bin Salmán qui és qui controla el país d'Aràbia Saudita vol jugar a les dues bandes així que intenta pactar amb EEUU. Aquest accedeix i fa pacte militar. No pot fer el pacte amb els dos així que prefereix pactar amb EEUU. Israel aprofita que Rússia està ocupada amb la guerra i Aràbia invaeix Sar amb una aliança amb Israel. Així doncs, Hamàs ataca perquè no vol que Israel pacti amb Iran.

3. Com es pot ajudar?

Depèn del que vulguis que passi. El que està clar és que no hi ha una solució que acontenti les dues bandes. Al final molta gent acaba prenent partit, concretament s'han fet 3 posicions: la primera és la de Palestina, que generaria catàstrofe humanitària a Israel. La segona és Israel, on veuríem que tant Jordània i Gaza acabarien perdent territori. Finalment, hi ha la tercera opció que és la solució dels dos estats. No la volen perquè s'hauria d'imposar a la força. 

Links: 

Pàgina de la foto: SEMINARI: Models de Política de Defensa: Israel - Adrià Fortet - YouTube