CRIMS

INTENTÀVEM EVITAR-HO
LES EXPERIÈNCIES DE LA MILI

 Clàudia Munné, 18 de gener de 2026, Barcelona

El 3 de desembre de 2024 es va estrenar a 30 minuts el documental “Et faran un home”. En aquest es denunciaven els abusos i maltractaments que havien patit els reclutes per part dels veterans. Vint-i-quatre anys després que s’acabés la mili, parlem amb testimonis sobre la seva experiència.

“És molt heavy la sensació que has perdut un any de la teva vida”

L’any 1968 es va aprovar la Llei general del servei militar. D’aquesta manera, s’obligava adolescents de divuit anys a fer el servei durant quinze mesos. A diferència dels voluntaris, els joves no escollien el lloc on eren destinats. Durant aquests mesos eren sotmesos a tot tipus de maltractaments. En el documental es narra com fins a 1.900 víctimes haurien perdut la vida mentre feien el servei. «La mili va destrossar la seva vida i la de les seves famílies»1, aclareix el mateix.

“Jo no vaig fer la mili perquè em vaig fer objector de consciència”, ens assegura una font, “i ho vaig fer en un moment en què, al principi de l’objecció, no hi havia prou destins de prestació social per donar cabuda a tota la gent que es declarava objectora de consciència. Llavors es va crear una borsa molt gran que van decidir tancar (···). A mi em van declarar objector, i tots els que érem objectors vam ser passats a la reserva, que vol dir que no havies de fer res. Tu et declaraves objector, et feien una avaluació i et deien si hi tenies dret. Es tractava de no fer res. Jo vivia davant d’una caserna i feien els exercicis, “amigo a la derecha, amigo a la izquierda”, així que ja sé de què va”.

"Tots intentàvem evitar la mili, però moltes vegades no era possible”.

“És molt heavy la sensació que has perdut un any de la teva vida”, ens explica una altra font. “En el meu campament no teníem aigua potable, així que anàvem a buscar-ne amb camions cisterna. Teníem càntics per tota la base i tampoc no hi havia calefacció”. En relació amb el documental, afegeix: “És veritat que hi havia bastant de puteig entre els reclutes per part dels veterans. Hi va haver gent que estava molt putejada; recordo males bromes”.

Afegeix, quan se li pregunta si va tenir una bona experiència: “En cap cas. No conec ningú que s’ho hagi passat bé. Tots intentàvem evitar la mili, però moltes vegades no era possible”.

Quan se li pregunta si seria possible tornar al servei militar obligatori, es mostra totalment en contra: “No té cap sentit, perquè no en treus res. Si haguessis de tornar a lluitar, hauries de tornar a formar la gent”. No és l’únic que hi està en contra. Segons la pàgina Euronews, el 60 % de les persones veurien malament el retorn del servei militar: “Diversos sondeos sitúan en torno al 40 % el porcentaje de ciudadanos que verían con buenos ojos algún tipo de regreso del servicio militar”2.

"fins a 1.900 víctimes haurien perdut la vida mentre feien el servei"

Per altra banda, Teodoro López, cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), ha assegurat que no es tornarà al servei militar obligatori i ha demanat millorar les reserves voluntàries. En la situació sociogeogràfica actual, cada vegada més països s’estan sumant a la implementació del servei obligatori. Xipre o Grècia, per exemple, han mantingut el servei actiu a causa del seu conflicte amb Turquia.

Han passat vint-i-quatre anys des de la fi de la mili. Mals records de persones que hi van anar i d’altres que no van tornar. Et faran un home reflecteix els abusos i la manca de llibertats que es trencaven dins del quarter. Anys de malsons que, gràcies al treball dels testimonis, per fi veuen la llum.

Enllaços:

1.Prats i Riera, M. (2026, 12 de gener). Morts silenciades per l’exèrcit espanyol: per què van morir tants nois joves a la mili? 3CatInfo. Recuperat de Morts silenciades per l'exèrcit espanyol: per què van morir tants nois joves a la mili? - 3CatInfo 

2. Euronews en español. (2026, 7 de enero). España refuerza su defensa silenciosa: la apuesta por la reserva voluntaria en lugar de la ‘mili’. Euronews. Recuperat de España refuerza su defensa silenciosa: la apuesta por la reserva voluntaria en lugar de la 'mili' | Euronews 

Consorcio Militar Menorca. (2025, 1 de maig). La historia del Servicio Militar Obligatorio en el Reino de España. Recuperat de La historia del Servicio Militar Obligatorio en el Reino de España - consorciomilitarmenorca.com 

Noticias de Navarra. (2012, 26 de mayo). “A los 18 años, si ibas a la mili eras un hombre”. Recuperat de "A los 18 años, si ibas a la mili eras un hombre" 

Prats i Riera, M. (2024, 14 de novembre). “Et faran un home”, el documental que per primera vegada denuncia abusos a la mili. 3CatInfo. Recuperat de "Et faran un home", el documental que per primera vegada denuncia abusos a la mili - 3CatInfo

3Cat. (2024, 3 de desembre). Sense ficció – Et faran un home [Vídeo]. Recuperat de Sense ficció - Et faran un home - 3Cat 

SEGUEIX LA INVESTIGACIÓ SOBRE L’AGRESSIÓ A JOAN GÁLVEZ 

Clàudia Munné, 28 d’octubre de 2025, Barcelona.

El 15 d’octubre, durant la manifestació en contra del genocidi a Palestina, el fotoperiodista Joan Gálvez va rebre un tret de foam. Tal com va publicar el diari Ara, els Mossos d’Esquadra han obert una investigació interna per determinar els fets.

"tot indica que va ser disparat intencionadament contra ell, malgrat que duia 

la identificació de premsa"

Durant la manifestació, el jove fotoperiodista es trobava fent la seva feina davant del consolat d’Israel. Va ser en el moment en què alguns manifestants van llençar petards al consolat quan els Mossos van utilitzar gas pebre i la manifestació va començar a dissoldre’s. En aquells instants, el jove va rebre un tret de foam i va quedar estès a terra. Tal com recull el diari Ara, segons el periodista, la bala va ser disparada a menys de set metres. El projectil li va impactar al braç, i tot indica que va ser disparat intencionadament contra ell, malgrat que duia la identificació de premsa.

El resultat van ser una ferida al braç i una altra que va requerir assistència mèdica, ja que es va començar a infectar. En l’article, Gálvez va denunciar les seqüeles psicològiques que va patir després dels fets, com insomni o ansietat. Les ferides provocades també li han dificultat continuar amb la seva feina de fotoperiodista. Gálvez es troba preparant una denúncia penal pels fets. L’organització Periodisme Contra el Genocidi de Palestina ha protestat contra aquests fets, tal com ha publicat a les xarxes socials: «Continua la mala praxi d’alguns @mossos amb la premsa acreditada.»

"Malgrat el protocol, aquest incident ha provocat reaccions per part de diversos col·lectius"

El 22 de març de 2023, el Departament d’Interior i diverses organitzacions i entitats professionals van signar un protocol en què s’establia que, en zones perilloses, els periodistes podrien portar una armilla o un braçalet que els permetés identificar-se com a tals. Tal com va recollir Comunicació 21, d’aquesta manera es volia prevenir els danys que poguessin patir enmig d’un conflicte.

Malgrat el protocol, aquest incident ha provocat reaccions per part de diversos col·lectius. Des de Reporters Sense Fronteres han condemnat l’agressió: “Desde RSF España condenamos enérgicamente la agresión sufrida por el fotoperiodista Joan Gálvez, herido ayer por el impacto de un proyectil FOAM disparado por agentes de los Mossos d’Esquadra mientras ejercía su labor informativa, debidamente acreditado, durante la manifestación en apoyo a Palestina frente al consulado de Israel en Barcelona.”

Cal tenir en compte que la normativa Protocol d’actuació per a l’ús de projectils de precisió, aprovada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya després que el Parlament prohibís l’ús de pilotes de goma l’any 2014, estableix que els Mossos no poden disparar per sobre de la cintura. Un fet que, segons alguns testimonis, no solen complir.

De moment, continua la investigació interna dels Mossos, tot i que encara no s’han fet públiques dades sobre com avança.

Enllaços: 

Afers Interns dels Mossos investiga la bala de foam disparada contra el fotoperiodista Joan Gálvez. (2025, octubre 27). ARA. Afers Interns dels Mossos investiga la bala de foam disparada contra el fotoperiodista Joan Gálvez

Comunicació 21. (2023, març 22). Nou protocol d’ús d’elements identificatius per als informadors en situacions conflictives. Comunicació21.  Nou protocol d’ús d’elements identificatius per als informadors en situacions conflictives - comunicació21

PremsaXGaza [@PremsaXGaza]. (2025, octubre 15). Tuit sobre l’agressió a Joan Gálvez [Tuit]. X (abans Twitter).

https://x.com/PremsaXGaza/status/1982902611859947995

Instagram. (2025, octubre 15). Publicació sobre l’agressió a Joan Gálvez [Publicació d’Instagram]. Instagram. https://www.instagram.com/p/DP344wHiN-Y/?utm_source=ig_web_copy_link 

SÉ QUE VULL QUE TOT CANVIÏ, SÉ QUE VULL SER LLIURE, TOTALMENT LLIURE

Clàudia Munné, 18 de juliol del 2025, Barcelona

“Sé que vull que tot canviï, sé que vull ser lliure, totalment lliure”, amb aquestes paraules en una entrevista a Diario.es, l’escriptor Roberto Saviano definia el rumb que havia pres la seva vida. El 14 de juliol, el Tribunal d’Apel·lació de Roma va confirmar la condemna d’un any i mig de presó per a Francesco Bidognetti, ex cap del clan dels Casalesi, i un any i mig per al seu advocat, Michele Santonastaso, per amenaces. Però, com és que un escriptor ha acabat sent perseguit per la màfia italiana durant més de 19 anys?

"Una empresa que mai ha perdonat l’obra que el periodista va publicar"

Roberto Saviano (1979) és un escriptor i periodista italià. El seu èxit va arribar amb la publicació de la seva novel·la més coneguda, Gomorra, quan tenia 26 anys. En aquesta obra es mostrava el funcionament i l’estructura de l’imperi de l’empresa Camorra, dirigida pels clans napolitans i casertans. Una empresa que no només tenia ramificacions arreu del món, sinó que moltes de les mercaderies que transportava acabaven abandonades en contenidors. Una empresa on els propis clans utilitzaven menors d’edat com a mà d’obra barata. Una empresa que mai ha perdonat l’obra que el periodista va publicar.

Des de la seva publicació l’any 2006, l’autor ha hagut d’amagar-se durant 19 anys per evitar ser assassinat pel mateix clan Casalesi. Tot va començar amb l’èxit que va tenir la novel·la, declarada l’any 2008 com a llibre de l’any per la RAI. En aquell moment, Saviano era llicenciat en filosofia moderna. Arran de l’èxit, va començar a rebre amenaces de mort i la notícia que li canviaria la vida. El 13 de març del 2008, a la sala del macroprocés judicial que s’havia obert contra la Camorra, l’advocat Bidognetti va amenaçar Saviano i la periodista Rosa Capacchione com a responsables de la sentència.

"Saviano viu envoltat d’agents de seguretat, amb la por constant de poder ser assassinat"

Bidognetti es referia al fet que, per culpa del llibre de Saviano, la justícia havia detingut diversos personatges relacionats amb l’empresa, la majoria d’ells mafiosos. No va ser l’única pedra en el seu camí. Diversos polítics, entre ells el president d’Itàlia, Silvio Berlusconi, el van criticar per antipatriota, i molts ciutadans el van acusar d’haver empitjorat la situació de la seva ciutat natal, afectada per la Camorra. Des d’aquell moment, Saviano viu envoltat d’agents de seguretat, amb la por constant de poder ser assassinat pels mateixos mafiosos que havia investigat. 

El dilluns 14, finalment, el Tribunal d’Apel·lació de Roma va confirmar la condemna d’un any i mig de presó per a Francesco Bidognetti, ex cap del clan dels Casalesi, i un any i mig per al seu advocat, Michele Santonastaso. Derruït, Saviano confessa que no sent que s’hagi fet justícia, i menys encara quan ha hagut de sobreviure perseguit pels clans durant gairebé dues dècades. En diverses entrevistes, el periodista ha admès que es penedeix d’haver escrit el llibre, i que sent que ha perdut la seva vida.

"els mateixos polítics italians que havien de vetllar per la seva seguretat el van criticar quan més necessitava protecció"

Durant la seva trajectòria, ha publicat altres obres, entre elles Els valents estan sols, Extra pur o Pirañas. Els caps de Nàpols, llibre que va ser adaptat a una pel·lícula l’any 2019. El seu llibre Gomorra també ha estat adaptat a diversos formats, entre ells la sèrie Gomorra, estrenada el 2014. El seu últim llibre, Crida, va ser publicat el 30 d’abril d’aquest any. En una entrevista a Diario.es, Saviano expressa que continuarà publicant, però per ara es desconeix quan serà el llançament de la seva pròxima novel·la.

Com hem pogut observar, el bell ofici del periodista està ple de riscos.

Saviano no és ni serà, per desgràcia, l’únic periodista amenaçat per la màfia per fer la seva feina. El més trist, potser, és comprovar com els mateixos polítics italians que havien de vetllar per la seva seguretat el van criticar quan més necessitava protecció. El resultat? Dinou anys perseguit i amenaçat per un llibre que exposava el que continua sent una de les empreses més perilloses i corruptes d’Itàlia.

Enllaços:

 Ramírez, M. (2025, 17 de juliol). Roberto Saviano: “No se puede hacer justicia cuando una condena tarda 16 años en llegar”. elDiario.es. Recuperat de https://www.eldiario.es/internacional/roberto-saviano-no-justicia-condena-tarda-16-anos-llegar_128_12472936.html 

 Infobae. (2025, 14 de juliol). Quién es Roberto Saviano, el escritor italiano amenazado de muerte durante 17 años por la mafia que rompió a llorar tras obtener justicia: “Me han robado la vida”. Infobae. Recuperat de https://www.infobae.com/america/entretenimiento/2019/04/01/el-ultimo-mensaje-de-voz-que-armando-vega-gil-envio-a-un-amigo-antes-de-su-muerte/ 

Imatge: 

Levante-EMV. (2025, 14 de juliol). Quince años después, las lágrimas de Roberto Saviano. Levante-EMV. Recuperat de https://www.levante-emv.com/cultura/2025/07/14/quince-anos-despues-lagrimas-roberto-119694911.html  

QUAN UN DIARI ES VA DEFENSAR
D’UNA EMPRESA QUE ESBORRAVA LA INFORMACIÓ
EL CAS D’ELIMINALIA

Clàudia Munné, 18 de juny del 2025, Barcelona

El 25 de juny del 2020, l’empresa Eliminalia va presentar al Jutjat de Primera Instància de Barcelona una demanda contra el diari Crónica Global. La raó? Un article que el diari havia publicat recomanant al lector que s’allunyés de l’empresa. Però, què havia fet l’empresa i com va acabar la demanda?

El 2 de maig de 2013, Dídac Sánchez, un jove empresari, va fundar l’empresa Eliminalia Internet SL. El seu objectiu no era altre que esborrar la informació d’internet que els seus clients demanaven, complint d’aquesta manera el dret de supressió. I què és el dret de supressió? Recollit a l’article 17 del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, és un dret que permet eliminar les dades d’una persona que no són d’interès públic.

"havien esborrat informació penal de clients amb antecedents"

Malgrat això, l’empresa va ser investigada pel diari Crónica Global, que va descobrir com havien esborrat informació penal de clients amb antecedents. Un d’aquests és el conegut veneçolà Isaac Sultán Cohén, vinculat a diversos escàndols com corrupció o blanqueig de capitals. D’aquesta manera, el 9 de març de 2020 el diari va publicar l’article “Prótejanse de Eliminaria”, on exposava els seus actes i recomanava fermament al lector que s’allunyés de l’empresa.

Arran de la publicació de l’article, l’empresa no va tardar a presentar una demanda, al·legant que el diari havia vulnerat el dret a l’honor. Què és? Doncs el dret que protegeix la reputació, la dignitat personal i la imatge pública d’una persona davant dels atacs que la puguin desacreditar. Malgrat la demanda, el 2 de novembre de 2021, el Jutjat de Primera Instància de Barcelona va dictar sentència, considerant que el diari no havia vulnerat el dret a l’honor, ja que havia publicat informació d’interès públic i tota la informació era verídica.

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar l’empresa i el diari Crónica Global  perquè ens expliquin el seu testimoni. Comencem entrevistant l’empresa Eliminalia. 

– Com es va crear l’empresa?

Eliminalia va ser fundada amb l’objectiu d’oferir serveis de reputació digital i protecció de dades, donant resposta a l’interès creixent pel dret a l’oblit i la gestió de la petjada digital. El nostre compromís és sempre amb la legalitat, la transparència i la protecció dels drets individuals.

– Expliqui’m, com van aconseguir l’èxit?
El nostre èxit es basa en tres pilars: el compliment rigorós de la normativa legal, el desenvolupament tecnològic propi i la confiança dels nostres clients. Actuem en tot moment dins del marc del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i altres normatives internacionals de privacitat.

– L’empresa ha tingut problemes amb l’Audiència de Barcelona a causa de la seva funció d’eliminar proves de persones amb antecedents penals. Quines polítiques adopten quan aquests perfils apareixen com a clients?
Hem de corregir aquesta afirmació: Eliminalia no ha tingut mai cap problema judicial amb l’Audiència de Barcelona ni amb cap altra autoritat. Tampoc no hem rebut requeriments judicials ni estem implicats en cap tipus de procediment. La nostra trajectòria està completament neta i conforme a dret.

Pel que fa a la seva pregunta, disposem de protocols de verificació i exigim documentació que acrediti la legitimitat de cada sol·licitud. No acceptem casos que impliquin l’eliminació de continguts que puguin constituir proves en procediments judicials ni que interfereixin amb l’administració de justícia.

– Segons tenim entès, Isaac Sultán Cohen va ser client seu. Tenien coneixement dels seus antecedents penals abans de procedir a eliminar les seves proves?
Per raons de confidencialitat i protecció de dades, no podem confirmar ni desmentir la identitat de cap persona com a client. En qualsevol cas, reiterem que no col·laborem en l’ocultació de delictes ni eliminem continguts que puguin interferir en processos judicials.

– És possible recuperar les proves eliminades?
Els nostres serveis se centren en la desindexació de continguts i l’eliminació d’informació que vulnera el dret a la privacitat o és inexacta o obsoleta, conforme a la legalitat. La recuperació o persistència del contingut depèn de les decisions dels titulars dels llocs web i dels motors de cerca.

A continuació es mostra la pregunta feta al periodista Xavier Salvador: 

-Es tracta d’un article que publico sobre l’empresa Eliminalia. Estic cercant informació relacionada amb un delinqüent veneçolà, Isaac Sultán Cohén. Pel que fa a aquesta empresa, és legal esborrar els antecedents d’una persona amb causes penals? 

Eliminalia, amb mètodes que freguen la legalitat, ha aconseguit eliminar informació de molts dels seus clients. És evident que la majoria són persones que tenen comptes pendents amb la justícia. Nosaltres sempre ens hi hem oposat. Considerem que, davant el dret a l’oblit que invoquen, prevalen a la legislació espanyola la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Hem tingut diversos litigis amb empreses com aquesta i amb la mateixa Eliminalia, al fundador de la qual vam asseure al banc dels acusats i li vam guanyar la partida.

A dia de publicar aquest article, l’empresa Eliminalia segueix operant i nega, malgrat els resultats del Jutjat de Primera Instància de Barcelona, la seva demanda.

Enllaços: 

Armando Info: la red de corrupción y lavado de dinero que involucra al empresario Isaac Sultán Cohén – Cuentas Claras Digital

La Audiencia de Barcelona da de nuevo la razón a ‘Crónica Global’ frente a Eliminalia

SKM_4050i21110313120

QUÈ VAN SER ELS GAL?

L’ASSASSINAT DE MIKEL ZABALZA 

Clàudia Munné, 28 d’abril de 2025, Barcelona, 

El remei pot ser pitjor que la malaltia, una frase feta que encaixa perfectament per descriure un episodi que, per desgràcia, segueix sent desconegut per a la majoria dels joves. El GAL (Grup Antiterrorista d’Alliberament) va ser un grup armat parapolicial espanyol, actiu principalment entre 1983 i 1987. Creat sota la responsabilitat d’alts càrrecs del govern de Felipe González, el seu principal objectiu era l’eliminació de membres d'ETA. Les seves accions van provocar la mort de vint-i-set persones, quatre de les quals eren víctimes innocents. 

"Des del Ministeri de l’Interior es va organitzar un grup clandestí armat que s’encarregués d’eliminar-los"

Per entendre com neix l’organització clandestina, hem de retornar a l’any 1983. Ens trobem en uns anys conflictius, on ETA (Euskadi Ta Askatasuna) sembrava el terror. L’organització armada basca, concretament, s’havia cobrat la vida, aquell any, de vint-i-vuit persones. Des del Ministeri de l’Interior es va organitzar un grup clandestí armat que s’encarregués d’eliminar-los. D’aquesta manera, l’any 1983 naixeria el GAL, un grup format per membres del CESID (actual CNI), de la Guàrdia Civil i del Ministeri de Defensa. Des de la seva base a la comissaria d’Intxaurrondo (Sant Sebastià), començarien a realitzar operacions clandestines. 

Tal com es recolliria en diversos mitjans com El Mundo o Diario 16, el grup armat estaria sent dirigit per Rodríguez Galindo, comandant del quarter d’Intxaurrondo. No obstant això, les seves accions acabarien representant la guerra bruta del país. Entre els delictes que es van publicar, un dels més emblemàtics, desgraciadament, va ser l’assassinat a sang freda de Mikel Zabalza. El 16 de novembre de 1985, els GAL van segrestar Zabalza mentre es trobava al seu domicili. El van torturar durant dies, ofegant-lo en una banyera. L’objectiu era treure-li informació sobre ETA, ja que es pensaven que coneixia l’organització. Per desgràcia, Zabalza era un ciutadà innocent que va acabar morint per ofegament el 24 de novembre. Un cop se’n van adonar, els GAL el van llençar al riu Bidasoa durant hores per manipular el seu cos. 

"les seves accions acabarien representant la guerra bruta del país"

En l’informe que van presentar, el van falsificar, dient que Zabalza havia intentat escapar quan el van detenir i que, com a resultat, havia acabat ofegat al riu. Segons l’informe, la Guàrdia Civil l’havia detingut al costat del riu Bidasoa. El cas va causar un gran impacte quan, després d’anys d’investigació, els periodistes Rubio i Cerdán van demostrar el que havia passat aquella matinada del 16 de novembre. Durant el judici es va demostrar com les accions del grup havien estat finançades i organitzades per alts càrrecs del govern de Felipe González, com el ministre José Barrionuevo i el secretari d’Estat Rafael Vera. Tant Barrionuevo com Vera van ser condemnats a deu anys de presó, i hi van ingressar el 10 de setembre de 1998. No obstant això, el 24 de desembre del mateix any van ser posats en llibertat. El 17 de maig de 2001, el Tribunal Suprem va ordenar el seu reingrés, però els va acabar indultant el 31 de maig d’aquell any. 

Per desgràcia, el cas Zabalza no va ser l’únic, sinó que forma part d’una llista de delictes entre els quals es troben segrestos, escoltes il·legals i narcotràfic. Per a més informació, es recomana llegir el llibre El origen del GAL. 

Enllaç de la imatge: El Gobierno vasco descubrió a los GAL tras tener el maletín de Amedo 

LES VÍCTIMES DE LA UAB

Clàudia Munné, 4 de març de 2025

Un cas d’agressió sexual mai és fàcil. Les víctimes es veuen amb l’obligació de viure un fet traumàtic durant tota la seva vida. Si a aquest fet li sumes que l’agressor és un docent, la situació es torna un infern. El dia 3, elDiario.es va publicar una notícia sobre com el rector de la UAB havia incorporat al seu equip un professor amonestat per conductes masclistes.

 "es va presentar una denúncia contra J.N., professor del Departament de Geografia, per conductes masclistes"

Fa més d’un any, el febrer del 2024, es va presentar una denúncia contra J.N., professor del Departament de Geografia, per conductes masclistes. Tal com expressaven les víctimes, “declararon haber sufrido de manera reiterada valoraciones sobre su aspecto físico, acercamientos no deseados y comentarios sexualizantes por parte del docente”. Malgrat la denúncia, el desembre del 2024 va ser incorporat al rectorat. Quan es van demanar explicacions a la universitat, aquesta va respondre que el professor havia sigut apartat el 28 de febrer perquè havia finalitzat el termini del seu contracte tècnic.

Segons recollia elDiario.es, diversos treballadors havien expressat que les conductes masclistes per part del docent feia dècades que succeïen. Potser el més trist de tot plegat és que, després d’un any de denúncies, encara cap de les víctimes ha pogut accedir a la resolució del cas. Encara més fortés el fet que el mateix rector fos l’encarregat de posar al seu equip el docent, tal com expressaria una de les víctimes al mateix diari: “Además, el nombramiento lo hizo el rector, la misma persona que tenía que firmar su sanción”.

"Encara més greu és el fet que el mateix rector fos l’encarregat de posar al seu equip el docent"

Les víctimes, a diferència del que ordena el protocol contra l’assetjament de la pròpia universitat, no van rebre una còpia completa de la documentació de l’expedient, ni tampoc se’ls va informar de la seva resolució. L’únic que van saber va ser que, al març, la Unitat d’Igualtat havia obert un expedient contra el docent. Pel que fa a la pròpia Unitat d’Igualtat, tampoc van poder accedir a la resolució del cas. Tal com van informar les víctimes: “No es normal que ni siquiera la Unidad de Igualdad o el Jefe del departamento hayan podido acceder a la resolución del caso”, sosté un càrrec universitari amb coneixement d’aquest tipus de processos. “Tampoco es normal que a las víctimas nadie les hubiera informado del resultado de su denuncia”.

Potser el més trist de tot plegat és que una universitat que, des del primer moment, s’ha manifestat com a tolerant zero amb conductes d’aquest tipus hagi vist com un cas com aquest surt a la llum. Tant de bo es puguin jutjar aquests casos i es doni suport a les víctimes, no només en el marc jurídic, sinó també dins la pròpia universitat.

Enllaç: eldiario.es. (2024, març 3). El rector de la Autónoma de Barcelona incorporó a su equipo a un profesor amonestado por conductas machistas. eldiario.es. 

https://www.eldiario.es/catalunya/rector-autonoma-barcelona-incorporo-equipo-profesor-amonestado-conductas-machistas_1_12024378.html 

Imatge: Columnes de Bellaterra | Secció Natura | Unió Excursionista de Sabadell 

CHARLIE HEBDO: 

ES COMMEMOREN DEU ANYS DE LA TRAGÈDIA 

Clàudia Munné, 7 de gener de 2025, Calella

Avui, dia 7, La Vanguardia obria amb una notícia de París. Es compleixen deu anys de la tragèdia que es va emportar la vida de dotze persones a la redacció del setmanari satíric francès, Charlie Hebdo. Per commemorar-ho, el setmanari ha publicat un número especial, amb el títol “Indestructible”.

"havien estat rebent amenaces"

La mort d’una persona sempre és trista, i més si és en un atemptat com el que va tenir lloc el 7 de gener del 2015, ara fa deu anys. Aquell dia, dos terroristes gihadistes (Chérif i Saïd Kouachi) van entrar a la redacció i van assassinar dotze persones, entre les quals es trobava Stéphane Charbonnier, director de la publicació des del 2009. La redacció havia estat publicant des del 2006 unes caricatures del profeta Mahoma. Se sabia que havien estat rebent amenaces a causa de les seves publicacions satíriques.

La tràgèdia va provocar una onada de protesta que es va extendre per tot el món. A través del lema Je suis Charlie, ciutadans de tot el món van condemnar l'atac contra la llibertat d’expressió. Ara, després de deu anys, la revista segueix mantenint-se al peu del timó, amb un historial de 1.694 números publicats. A la portada es pot observar una persona llegint el número satíric i asseguda sobre un fusell. Un homenatge a les víctimes de l’atemptat i una defensa de la llibertat de premsa tan perseguida a dia d’avui.

"mentre la gent segueixi rient, estaran fent una bona feina"

Arran de la publicació d’aquest número, el director de la revista satírica, nomenat el 2009, Laurent Sourisseau, va expressar el seu compromís amb la seva feina i els seus lectors. Tal com manifestava en diversos mitjans, mentre la gent segueixi rient, estaran fent una bona feina: “Pase lo que pase, sea dramático o feliz, el deseo de reír no desaparecerá nunca”1. També va expressar que la publicació s’havia mantingut per la llibertat d’expressió i com aquesta vençia el terrorisme.

Malgrat tot, la revista ha estat criticada a nivell polític. Jean-Luc Mélenchon, actual líder del partit d’esquerra França Insumisa, ha criticat que la revista segueixi una postura de dretes. D’altra banda, Sandrine Rousseau, diputada de l'Assemblea Nacional francesa, els ha acusat de ser una publicació racista. No són els únics, doncs és sabut que la publicació ha rebut crítiques degut a la seva sàtira de l’islam. Davant de les problemàtiques, la revista sempre s’ha mantingut ferma. A dia d’avui, la redacció treballa en unes oficines amagades al públic i amb la presència de guàrdies de seguretat.

"el periodisme i el deure d’explicar la veritat estan més perseguits del que ens pensem"

Just avui, sobre la una del migdia, es feia un homenatge a les víctimes de l’atemptat, on hi participaven el president Emmanuel Macron i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Durant la cerimònia, s’han col·locat flors davant de l’antiga redacció, davant d’una placa amb el nom de les víctimes. La commemoració ha acabat amb un manifest defensant la llibertat d’expressió i amb el cant de la Marsellesa. Un record a les víctimes que, a dia d’avui, segueixen recordant-nos que el periodisme i el deure d’explicar la veritat estan més perseguits del que ens pensem. 

1. El Nacional. (2025, 7 de gener). Charlie Hebdo conmemora diez años del atentado. El Nacional. https://www.elnacional.cat/es/internacional/es-portada-charlie-hebdo-conmemora-diez-anos-atentado_1341520_102.html 

BBC Mundo. (2025, 7 de enero). Charlie Hebdo: el atentado que marcó un antes y un después en Europa. BBC Mundo. https://www.bbc.com/mundo/articles/cd6015n9y8go 

El Mundo. (2023, 6 de enero). Charlie Hebdo: el doloroso aniversario de un atentado que sigue vivo. El Mundo. https://www.elmundo.es/la-lectura/2023/01/06/63aec5bcfdddff48528b45aa.html 

El Debate. (2025, 7 de enero). Macron preside homenaje a las víctimas de Charlie Hebdo en el décimo aniversario del atentado. El Debate. https://www.eldebate.com/internacional/20250107/macron-preside-homenaje-victimas-charlie-hebdo-decimo-aniversario-atentado_258925.html 

La Vanguardia. (2025, 7 de gener). Indestructible! [Fotografia]. La Vanguardia, p. 8. 

QUÈ ÉS PEGASUS I PER QUÈ ESTÀ GENERANT TANT DE RESSÒ?

Clàudia Munné, 29 de desembre del 2024

Fa gairebé una setmana, VilaWeb publicava un article anunciant que cinc persones havien presentat una querella contra el CNI, la Guàrdia Civil i NSO a l'Audiència Espanyola. Els cinc afirmaven haver estat víctimes d'aquest programa espia. Però, què és PEGASUS i per què ha causat tant d'impacte en la societat?

"l’empresa israeliana ha venut el seu programa a governs de tot el món"

El juliol del 2021, una filtració va mostrar com 50.000 telèfons havien estat espiats per aquest programa. PEGASUS és una aplicació d'espionatge molt sofisticada, creada el 2011 per l’empresa israeliana NSO Group. El seu principal objectiu és, segons l’empresa, prevenir grups terroristes, tràfic de drogues i altres delictes. D’aquesta manera, l’empresa israeliana ha venut el seu programa a governs de tot el món. Malgrat que el seu principal objectiu és la seguretat nacional, se sap, no obstant això, que ha estat utilitzat per altres finalitats. 

El 2019, més de 1.400 persones, entre elles polítics catalans, van denunciar que havien estat víctimes del programa espia. Una de les denúncies que va causar més ressò va ser la de l'expresident del Parlament, Roger Torrent. Entre les víctimes també s'hi trobaven activistes, periodistes, empresaris... A més, se sap que el programa ha afectat persones de tot el món, incloent-hi ministres i diplomàtics, entre d’altres. El seu ressò va ser tan gran que, el novembre del 2021, els Estats Units van sancionar l’empresa NSO Group, a qui van acusar d’amenaça per a la seguretat nacional. 

"és que es tracta d’un programa sofisticat, el qual costa molt d’identificar"

El principal problema de PEGASUS és que es tracta d’un programa sofisticat, el qual costa molt d’identificar un cop infecta els dispositius. Tal com s’explica a la pàgina Xataka, un cop infectat, pot accedir a fotografies, contactes i altres dades personals perquè actua com una aplicació de segon pla: “el atacante puede pedirle a este tipo de malware que lea tus mensajes de texto o tus llamadas, que obtenga tus contraseñas, o que te localice a través de GPS. También puede acceder a tus fotografías y robarlas, o acceder a tu información de aplicaciones y redes sociales, pudiendo leer tus conversaciones en iMessage, WhatsApp y Telegram o las cosas que publicas”1. 

Tornant a l’espionatge a figures catalanes, diversos polítics i activistes han denunciat que l'estat espanyol té accés a PEGASUS i l’ha utilitzat per espiar-los. Tal com anunciava VilaWeb, “recentment, els Mossos d'Esquadra han confirmat, a través de múltiples informes pericials en seu judicial, que els dispositius d’Aragonès, els membres de l’ANC Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie i Sònia Urpí, així com ex-dirigents de la CUP, com Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez, van ser infectats per Pegasus, en alguns casos de manera reiterada”2. Tornant a la querella presentada pels cinc empresaris víctimes del programa, acusen alts càrrecs de la CNI, la Guàrdia Civil i l'empresa NSO Group. També demanen que comparèixer Paz Esteban López, exdirectora de la CNI, Félix Vicente Azón i María Gámez. 

"no se sap exactament a quantes persones ha infectat"

Tal com el lector pot veure, aquest programa ha causat molt de ressò, ja que avui en dia no se sap exactament a quantes persones ha infectat. I malgrat que, segons l'empresa, el seu principal objectiu sigui la prevenció de delictes, ser utilitzat irresponsablement és molt perillós, ja que pot exposar les dades personals de les víctimes. Tal com afirmaria Joan Arús, una de les víctimes, a VilaWeb: “El dret a la intimitat i la privacitat ha estat vulnerat de manera sistemàtica per l’estat espanyol amb la col·laboració delictiva necessària d’empreses privades estrangeres. Això s’ha fet amb l’excusa de la ‘seguretat nacional’, que s’utilitza com a comodí per violar drets fonamentals”3. 

1. Xataka. (2021, novembre 30). ¿Qué es Pegasus, cómo se infecta, qué puede hacer y cómo detectarlo? Xataka. https://www.xataka.com/basics/que-pegasus-como-se-infecta-que-puede-hacer-como-detectarlo

2. VilaWeb. (2024, desembre 29). Presentada a l'Audiència Espanyola una querella contra el CNI, la Guàrdia Civil i NSO per l'ús de Pegasus. VilaWeb. https://www.vilaweb.cat/noticies/presentada-audiencia-espanyola-pegasus-cni-guardia-civil-nso/

3. VilaWeb. (2024, desembre 29). Presentada a l'Audiència Espanyola una querella contra el CNI, la Guàrdia Civil i NSO per l'ús de Pegasus. VilaWeb. https://www.vilaweb.cat/noticies/presentada-audiencia-espanyola-pegasus-cni-guardia-civil-nso/

Enllaç de la foto: NSO GROUP - Cyber intelligence for global security and stability

NENS SOLDAT

ELS REFORÇOS SILENCIATS DE LA GOMORRA

Clàudia Munné, 24 de novembre de 2024 

“Les avantatges pels clans són múltiples: un nen cobra menys de la meitat del salari d’un afiliat adult de la categoria més baixa, rarament han de mantenir la família, no tenen l’obligació que imposa una família. No tenen horaris, no necessiten un salari puntual i, sobretot, estan disposats a estar permanentment als carrers.”1 D’aquesta manera, Roberto Saviano descriu els nens soldats, adolescents que han passat a treballar pel complicat però efectiu sistema de la màfia de Scondigliano. 

Gomorra és el primer llibre publicat per Roberto Saviano, un periodista i escriptor que s'ha fet conegut per la seva exposició de la màfia napolitana. En ell ens trobem amb el Sistema (també dit Gomorra), una complexa organització empresarial de tràfic de mercaderies organitzada i distribuïda per les mafies italianes i no italianes. Una empresa que governa per tot el planeta i on costa distingir la mà barata, una empresa on un dels clans mafiosos més importants es troba a Espanya. I dintre de tot aquest complex sistema on part de les mercaderies arriben a Nàpols, ens trobem amb els nens soldats, una de les víctimes del Sistema. 

"l’ús dels nens resulta bastant efectiu"

Igual que passa amb la aclamada pel·lícula “Ciudad de Dios”, els adolescents d’entre tretze i setze anys no solen plantejar-se el Sistema. En un indret on la única manera d’ascendir en el poder és a través del tràfic de drogues, el fet de pertànyer al Sistema acaba resultant un treball ben remunerat. Els nens comencen a entrenar-se venent droga, per després acabar ascendint. Comencen a vigilar els territoris dels principals caps de la màfia. Els entreguen un xaleco antibales, una pistola i l’obligació de vigilar permanentment el territori. Per aguantar metanfetamines que els permeten vigilar tota la nit. Per a un sistema tan ràpid com invisible com la Gomorra, l’ús dels nens resulta bastant efectiu. Cobren poc i estan tot el dia pel carrer. Potser el més trist de tot plegat és la manipulació del seu pensament. Un adolescent no deixa de ser un adolescent; l’única diferència és que, mentre que a Espanya molts d’ells aconsegueixen un mòbil traient bones notes, allà, als límits de Nàpols, a Scampia, ho aconsegueixen amb el tràfic de drogues i un alt risc de mortalitat.

"viuen com a eines destinades a satisfer el tràfic de mercaderies" 

El periodista Roberto Saviano ja va arriscar la seva vida per explicar quin era el preu de les mercaderies. Per exemple, vestits com els que porta Angelina Jolie han estat fets amb les mans de treballadors amb un sou precari i, el més trist, la seva invisibilitat. Saber que mai seran reconeguts, que el seu treball s’atribuirà a un altre d’alguna altra banda del món. El poble de Scampia viu en un constant silenci i ha après a sobreviure a través de la il·legalitat. Un poble castigat dia a dia pels pilars d’aquest sistema capitalista, i on, igual que en altres indrets, els nens viuen com a eines destinades a satisfer el tràfic de mercaderies. 

1. Saviano, R. (2007). Gomorra. Debate. (p. 119) .

Enllaç de la foto: https://8madrid.tv/ciudad-de-dios-una-pelicula-imprescindible/

EL PERILL DEL PHISHING 

Clàudia Munné, 13/9/2024, Barcelona

Hola, puc parlar amb tu un moment? Tens un minut? Aquests i d'altres missatges semblants són els que els hackers utilitzen per infectar els mòbils. Però, fins a quin punt estem protegits davant d’aquestes amenaces? 

Tal com publicava el Gencat, els casos de phishing no paren d’augmentar, en concret el phishing (pesca de credencials). Per a aquells que no ho sàpiguen, el phishing és un ciberatac en el qual s’utilitzen missatges de correu electrònic, trucades... amb l’objectiu d’aconseguir dades personals de l’usuari i poder estafar-lo. La diferència amb altres ciberatacs és que, en aquest cas, l’estafador es fa passar no només per una empresa, sinó també per una persona de confiança de l’usuari. D’aquesta manera, envia un enllaç que, si s’obre, infecta el mòbil de la persona. És llavors quan el hacker té el control del mòbil i, per tant, pot accedir al banc, als contactes i a altres aspectes personals de l’usuari 

"per molt que es denunciï, continua actuant amb total impunitat"

El principal problema és que costa molt identificar aquestes estafes, ja que, com s’ha explicat, el hacker pot fer-se passar per qualsevol persona de confiança i, un cop infecta el mòbil de l’usuari, és molt difícil expulsar-lo. Com si fos poc, el phishing és una pràctica tan diària que, per molt que es denunciï, continua actuant amb total impunitat. La situació s’agreuja encara més quan es desconeix el perfil de l’atacant, tal com es comenta a IBM. “Los ciberdelincuentes pueden ser estafadores solitarios o bandas criminales sofisticadas. Pueden utilizar el phishing para muchos fines maliciosos, como el robo de identidad, el fraude con tarjetas de crédito, el robo de dinero, la extorsión, la apropiación de cuentas, el espionaje y mucho más ”1. 

"Mai les nostres dades personals havien estat tan exposades"

Malgrat tot, existeixen diverses tècniques per protegir-se o, si més no, prevenir aquests atacs. Una d’aquestes és que, en cas de rebre algun missatge sospitós per part d’un contacte conegut, es recomana informar el contacte per trucada per comprovar si realment ha estat ell qui ha enviat el missatge. Una altra tècnica seria no obrir mai cap enllaç que ens enviï un número desconegut, o instal·lar un antivirus. En cas de notar que s’ha estat víctima, cal denunciar-ho als Mossos i avisar tots els contactes. També és molt important contactar amb el banc per informar de la situació, així com també a la feina. 

Per desgràcia, el phishing s’ha convertit en una amenaça que no para de créixer. Mai les nostres dades personals havien estat tan exposades; és per aquest motiu que resulta imprescindible conscienciar les persones per prevenir aquests atacs i intensificar la feina de les autoritats per aturar aquestes activitats fraudulentes. 

1.  M.Kosinski (17/5/2024), ¿Qué es el phishing?, IBM, phishing, ¿Qué es el phishing? | IBM. 

Clàudia Munné, Barcelona, 3 de desembre del 2023

Com a directora del Gat Negre, jo Clàudia Munné em veig en la obligació de possar per escrit tot el que ha passat des de fa dues setmanes. Espero que el lector lamenti la meva subjectivitat però ha d’entendre que aquest no es un article normal, sinó un missatge del director cap els seus lectors. Primerament vui agraïr a tots els meus lectors per tindre temps per la revista i els prego que llegeixin aquest article amb total atenció.  

Fa dues setmanes vaig decidir que faria el meu treball de final de màster (també dit TFM), sobre com les empreses han censurat els mitjans de comunicació. No passaria ni un dia i el meu document de Drive on estava portant la investigació seria hackejat per una suposada empresa. Clar que en aquell moment no ho sabia i vaig atribuir l'obertura sobtada del meu document com un error. Malgrat tot, algú espiaria el meu Drive i tot el que en ell escrivia. Com si fos poc (i no ho era), en les notificacions del meu compte de banc sortiria com algú hi havia accedit amb el meu compte. Arribats a aquest punt vaig saber que evidentment algú es trobava espiant el meu mòbil i el meu compte i, per tant, sabia el que feia en cada moment, i tenia lamentablement tots els meus escrits personals. Quan ho vaig intentar comunicar als meus amics via WhatsApp algú va arxivar la conversa com si no volgués que aquesta sortís a la llum. 

"algú va arxivar la conversa com si no volgués que aquesta sortís a la llum" 

Llavors vaig decidir mirar les visualitzacions de Microsoft per veure qui s'havia connectat amb el meu compte. Els resultats eren esgarrifosos. Havien obert el meu compte des de Guipúscoa, Madrid i Barcelona. Les visualitzacions s'havien fet sobretot des de Guipúscoa on es calculava que s'havien arribat a connectar més de nou vegades, totes des del meu compte personal. El que fa aquesta empresa és oferir un servei de telecomunicacions, els clients li donen els diners i quan intenten donar-se de baixa no el deixen. Per tal de no ser reconegut l'empresa que actua per tot Espanya, en concret des de tres llocs Madrid, Guipúscoa i Barcelona, hackejat el mòbil de les persones per actuar des del seu comte i cometre el frau. Per desgràcia l'empresa, actualment es troba espiant el meu mòbil, i utilitzant el meu compte per estafar als seus clients. Vaig trucar a la comissió nacional de mercats de la competència (CNMC) i evidentment aquests em van comunicar que l'empresa no estava registrada accentuant més que es tracten d'un frau. 

Per tal de desemmascarar-los vaig intentar contactar amb ells fent veure que tenia una reunió amb un dels membres al qual volia donar-me informació de l'empresa. Van caure a la trampa i a la suposada hora de la reunió es van connectar més de deu vegades des de Guipúscoa. Tan bon punt que vaig saber el greu de la situació ho vaig denunciar als mossos i la guàrdia civil, malgrat tot continuo intentant trobar un informàtic que solucioni el problema. 

"l'empresa, actualment es troba espiant el meu mòbil, i utilitzant el meu compte per estafar als seus clients" 

Com veurà el lector fins que no aconsegueixi desparasitar el meu compte la revista es troba en risc de ser modificada. És per aquest motiu que he preparat diverses tècniques per evitar que rebi les conseqüències d'aquests estafadors. Només el temps i la paciència diran el que succeirà. 

EL CAS DANIEL SANCHO: UN CRIM DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ 

Com els mitjans de comunicació són capaços de portar un crim fins no poder arribar més lluny? 

Helena Gutiérrez. Barcelona, 22 d’agost de 2023 

El passat 5 d’agost, Daniel Sancho, fill del famós actor Rodolfo Sancho, confessava ser l’assassí del colombià Edwin Arrieta, de qui havia denunciat la desaparició a Tailàndia dos dies abans. Daniel Sancho és un espanyol de vint-i-nou anys, que el 31 de juliol va agafar un vol per fer les seves vacances a una illa de Tailàndia. Concretament, va marxar aquell dia perquè a l'illa en qüestió se celebrava just la nit després la “Full Moon Party”, una festa tradicional tailandesa que se celebra les nits de lluna plena. 

El matí del dia 1 d’agost, Daniel va a comprar un ganivet, productes de neteja i bosses d’escombraries a una botiga local propera a l’hotel on s’allotjava. Per la seva banda, Edwin Arrieta agafa el seu vol el 2 d’agost. Edwin era un cirurgià plàstic colombià, fins fa poc cregut el suposat amant de Sancho. Després d’això van a l’hotel que havia reservat el colombià. Des d’aquell moment no es tornen a tenir pistes sobre Arrieta. I és aquí quan comença una purga per veure qui aconsegueix la notícia més exclusiva. 

La recerca d'una exclusiva

Des del dia en què no es tenen notícies del colombià, tothom vol ser el primer de saber el que havia passat; inclús abans de saber que havia estat Sancho l’assassí. Daniel no confessarà el crim fins el 5 d’agost, explicant com el va cometre pas a pas. 

El dia 2 d'agost, el noi va a la platja i demana a dues noies per allotjar un kayak durant unes hores. Les noies no accedeixen fàcilment i ell s’enfada i es posa a cridar, oferint 1000 dòlars pel producte. Un cop amb el kayak fa dos viatges per portar bosses amb parts del cos d’Arrieta. Dos viatges el dia 2, i un últim viatge a les sis de la matinada el dia 3 d’agost. 

Informació després de la confessió 

Daniel hauria apunyalat Edwin (tot i que al principi va explicar que aquest s'havia donat un cop) i l'hauria esquarterat. Ell mateix va reconèixer que va trigar "tres hores". En aquells moments els mitjans espanyols van començar a posar al fill de l’actor al punt de mira. Van crear un revolt tal que el van declarar culpable sense saber res de part de la policia, ni de cap mitjà proper a aquesta. Quan va confessar el crim dies després, la gent va començar a especular que el jove podia tenir algun tipus de problema de salut mental, i que aquesta era la raó de l'homicidi. Això es va desmentir hores després: el que tenia era una hèrnia discal i, per tant, molt mal a l’esquena. Per això la seva mare, Silvia Bronchano, va anar a veure’l l'endemà a la presó Koh Samui, on estava internat. La Silvia no va donar gaires declaracions pel "shock" que senti per tot plegat. Mentrestant, a Espanya, seguien Rodrigo, l’oncle i Rodolfo, el pare, intentant portar el cas el més allunyat dels mitjans possible, per la complexitat del cas. Però els mitjans volien més exclusives, més notícies... Va arribar un moment que, fins i tot, Rodolfo va haver de marxar de Madrid a Canàries, per la impossibilitat de tan sols sortir al carrer. 

Mediatisme i premsa groga

Com ja se sap, quan es té a l'abast un cas d’aquest tipus, els mitjans solen ser els grans culpables de ficar més tema del que hi ha. El que busquen és aconseguir la millor notícia per obrir l’informatiu; els importa, poc o res, els implicats. En aquest cas ha estat Espanya la que més “notícies” ha pogut treure del cas, ja que el culpable és el fill d’un actor molt conegut. Per la seva banda, Colòmbia també ha publicat els seus titulars, tot i que no tants com Espanya. Aquests tipus de casos que es fan mediàtics no només tenen als principals mitjans al darrere, sinó també gent que no té ni idea del que realment comporta fer el que ha fet Sancho. Un d’aquests casos de premsa groga va ser quan la seva mare el va anar a visitar a la infermeria de la presó, a causa de l’hèrnia discal que patia. Que estava a infermeria ho sabien tots, però no perquè, i un altre cop varen començar les especulacions sobre el perquè d'aquesta situació. Es va començar a dir que estava totalment arreplegat pel crim, i que es volia suïcidar, i el que van aconseguir va ser que la gent el considerés víctima, en lloc de culpable. Això ja se sabia des de fa dies, que l’assassinat havia estat premeditat, i li havia caigut la condemna més forta: la pena de mort. 

Els advocats de la família Sancho van demanar a la policia tailandesa si podia complir condemna al seu país, però aquests van dir que com les lleis són diferents a Espanya i Tailàndia, hauria de complir-la allà. I que segurament no li traurien la pena de mort, ja que el crim que havia comès era considerat un dels crims més vells al país. 

Van ajudar a Daniel Sancho? I ara què?

L’últim que hem sabut sobre el cas ha estat que Sancho va tenir un ajudant. Això vol dir, per tant, que el judici que anava a començar a finals de setembre no es podrà dur a terme fins a finals d’any, cosa que fa que els mitjans no deixin de donar notícies de tant en tant, i que la gent continuï especulant. 

LA BOMBA ATÒMICA:

PART 1: CREACIÓ D’UN GENOCIDI?

La bomba atòmica com a arma o com a salvació?

Helena Gutiérrez, Barcelona, 25 d’agost de 2023.

6 d’agost de 1945, Hiroshima, Nawasaki, Japó. 8:15 del matí. Un soroll espanta els veïns de la ciutat. Alguns surten a veure el que l’ha provocat; al veure que tot està cremant-se s’espanten. Els Estats Unitshavien llençat la seva última creació en armes: la bomba atòmica. Això marcaria un abans i un després a tot el món. Aquí coneixerem la seva història: com, qui i perquè es va crear aquesta arma.

•  UN FÍSIC ABSTRACTE PRESTIGIÓS

Julius Robert Oppenheimer, (22 d’abril de 1904, Priceton – 18 de febrer de 1967, Nova Jersey) va ser un dels físics més famosos del segle XX, per la seva implicació en la creació de la bomba atòmica. Robert Oppenheimer neix a 1904 en una família de jueus que es dedica al tèxtil. Intel·ligent des de ben jove, estudia tant a Cambrige, com a Göttingen (Alemanya), i es gradua amb només 23 anys. Amb el graduat en física; va destacar en els descobriments a la branca de la física quàntica. També va estudiar sànscrit, religió i és va unir a causes progressistes. 

El 1941, durant la Segona Guerra Mundial, a causa de la seva ideologia religiosa, s’uneix als aliats. Allà és on es desenvoluparà la creació de la bomba atòmica.

• PELS JUEUS, CONTRA ELS NAZIS. EL PROJECTE MANHATTAN 

Durant la Segona Guerra Mundial, Oppenheimer, més conegut com a Oppie, s’uneix als aliats junt amb els Estats Units, ja que és jueu i va a favor de la ideologia comunista. Els mateixos estats units li demanen personalment, que, participi al Projecte Manhattan; un projecte d’important envergadura, que consistia en el desenvolupament d’un arma atòmica. Oppie ja estudiava com fer un tipus de reacció encadena de neutrons per provocar una explosió nuclear. El 1942, l’exèrcit dels Estats Units, impressionat per l’ambició del jove físic, li proposen obrir un laboratori.

• LOS ÁLAMOS

Com bon fan de sud-est americà, Oppenheimer era propietari d’un terreny, on l’exèrcit va decidir instal·lar el laboratori. Per seguretat es va decidir, crear una mena de poble que van anomenar: Los Álamos; on viurien gran part dels científics durant el projecte. De seguida el grup de científics va crear un bon ambient de treball; i van donar pas a la creació de l’arma nuclear. Tant els treballadors d’Oppenheimer, com les seves famílies vivien allà per seguretat. A més era necessari un cos de treballadors fora del laboratori per fer feines. d’administració, o l’escola del poble. D’això s’encarregaven les dones dels científics.

• TRINITY: LA PROBA DECISIVA

 Tot aquest projecte havia estat desenvolupat per acabar amb la invasió Nazi. La idea era tenir-la preparada per atacar-los, abans que la Unió Soviètica de Lenin, i poder demostrar així, que ells eren la potència més forta del món. Però com abans que s’ha sabés que la guerra havia acabat, la bomba estava acabada, només faltava decidir el dia en el que el llançava. Al no poder fer això; per no malgastar l’arma i que el món veiés la nova força del país nord-americà, van buscar un altre lloc per fer el llançament. El lloc escollit va ser Hiroshima, Nawasaki, al Japò, el dia 6 d’agost de 1945. Abans d’això havien d’assegurar-se que tot funcionés correctament. A aquesta prova l’anomenen Trinity, i és produeix el 16 de juliol, tres setmanes abans de provocar l’explosió a Hiroshima. Tot va sortir bé, així, que la bomba atòmica ja era un arma real.

• HIROSHIMA, NAWASAKI: UNA TRÀGEDIA A NIVELL MUNDIAL

 El 8 d’agost a les 8:15 del matí, els americans deixen caure la bomba atòmica sobre Hiroshima. Aquest succés deixa més de 10.000 morts, i a tot el món commogut.

El que des d’aquell moment molts es van preguntar: qui és el vertader culpable d’això, el govern dels Estats Units, o el propi Oppenheimer? Va haver algun tipus de llei abans de que aquesta tragèdia succeís? ¿A qui es culpar en realitat?

Això ho sabre pròximament, a la segona part.

Link foto: La historia tras el Proyecto Manhattan y la bomba atómica (hipertextual.com)