Rodalies

Una política d’inversions que pretengui resoldre en deu anys la situació actual d’obsolescència de la xarxa de Rodalies i aspiri, simultàniament, a anar escometent de forma molt gradual algunes de les obres que permetrien la seva ampliació i modernització en terminis majors hauria de contemplar una dotació anual de, si més no, uns 900 MEUR anuals.

Situació actual

Rodalies és el servei de ferrocarril de proximitat per excel·lència. De tots els usuaris de ferrocarril, el 89% ho fa en un servei de rodalies. Malgrat això, conjuntament amb el transport de mercaderies en tren, ha estat la ventafocs de les extraordinàries inversions realitzades en el ferrocarril a Espanya entre 1990-2018. Mentre l’AVE, amb només un 4,7 % dels usuaris, rebia de mitjana quasi 2.000 MEUR/any, les rodalies, a l’Estat espanyol, en rebien només 131 MEUR/any.

Comparativa de la situació amb altres comunitats d’Espanya

Les baixes inversions no s’han repartit de forma equitativa. En el mateix període 1990-2018, Madrid ha rebut el 47,8% de totes les inversions en rodalies (1.760 MEUR), mentre que Barcelona rebia el 16,8% (620 MEUR), gairebé les mateixes que Cadis, amb el 16,5%. Mentrestant, a Madrid s’han estat realitzant grans obres que suposen importants salts endavant, com ara el nou túnel urbà entre Atocha i Chamartín, la nova estació de Sol, la línia amb l’aeroport, o l’expansió constant de la xarxa. A Barcelona gairebé no s’ha ampliat la xarxa, tenim un 29% d’aquesta encara en via única, només dos túnels urbans al punt del col·lapse, mentre que Madrid en té tres i un quart en estudi. La estació de la Sagrera, prevista la seva inauguració inicialment pel 2006, avui encara no té data de posada en servei.

Mancances més notables

El resultat han estat quinze anys d’autèntic desgavell. Amb incidències contínues, bé siguin provocades per la infraestructura, bé per l’antiguitat del parc rodant o per la manca de manteniment que es fa palesa amb el més mínim accident meteorològic, han fet perdre totalment la credibilitat del servei tant en fiabilitat com en puntualitat. Això contrasta, en canvi, amb el millor servei que han estar capaços de donar a FGC, que en el moment d’agafar-ne la Generalitat la responsabilitat, partia d’una situació similar o pitjor.

Les repetides iniciatives i promeses que realitzaven els responsables polítics de l’Estat per posar solució s’han vist incomplertes de forma reiterada. El Pla de Rodalies 2008-2015 per 4.000 MEUR, posteriorment reiterat pel president Rajoy al març del 2017 (la “lluvia de millones”), a desembre del 2020 només s’ha complert en un 14%. El pla d’actuacions més urgents negociat entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor per prioritzar les accions considerades de màxima criticitat per només 306 MEUR, només se n’han acabat 31 MEUR, de les actuacions previstes en el Pla d’Infraestructures (PDI) 2011-20120 per 4.873,3 MEUR, el 5%.

Propostes de millora de Rodalies si es disposés de més recursos

Molt recentment el ministre Ábalos ha presentat un nou pla de Rodalies 2020-2030 que contempla tant la modernització de la infraestructura com del material rodant. De les inversions previstes per 6.346 MEUR, es volen prioritzar en els primers cinc anys actuacions per 4.622 MEUR. Principalment contempla tot el reguitzell d’accions dels anteriors plans no iniciades o no acabades, sense cap gran projecte que suposi un salt endavant com podrien ser, per exemple, els desdoblaments de la R3 fins a Vic i la R1 d’Arenys a Blanes –trams de via única- , o un tercer túnel urbà que resolgui els problemes de col·lapse dels actuals dos a Barcelona, autèntics colls d’ampolla de tota la xarxa, o l’orbital ferroviària (que uniria els dos Vallesos amb el costat nord i sud de la costa de Barcelona i faria una xarxa menys barcelocèntrica).

Una política d’inversions que pretengui resoldre en deu anys la situació actual d’obsolescència de la xarxa de Rodalies i aspiri, simultàniament, a anar escometent de forma molt gradual algunes de les obres que permetrien la seva ampliació i modernització en terminis majors hauria de contemplar una dotació anual de, si més no, uns 900 MEUR anuals.