Conclusions

  • El serveis bàsics de l'estat del benestar estan molt tensionats a Catalunya. El Govern de la Generalitat no disposa dels recursos per assegurar-ne el nivell de qualitat. A paritat de poder de compra, i descartant Madrid per l’efecte capitalitat, el Govern de Catalunya és el que disposa de menys recursos per habitant, tot i aportar un 20 % de recaptació tributària per sobre de la mitjana espanyola.xement del PIB i del consum a Catalunya, que l’allunya amb el temps de les comunitats més riques.

  • La diferència entre els impostos que els catalans paguen a l’Estat i la despesa que el govern central fa a Catalunya, incloses les pensions i els interessos del deute espanyol, és de 16.000 milions.

  • El marc financer dels diferents nivells de govern està molt desequilibrat a Espanya.

    1. Hipercapitalitat de Madrid, que es beneficia d’un impacte estimat de 28.000 milions anuals.

    2. Comunitats forals que no aporten, sinó que estan subsidiades, amb prop del 7 % del PIB estimat en el cas del País Basc.

    3. La paritat de poder de compra no es té en compte mai a l'hora de definir els nivells necessaris de finançament, perjudicant de forma notable Catalunya.

  • La situació ha tingut conseqüències greus en el creixement del PIB i del consum a Catalunya, que l’allunya amb el temps de les comunitats més riques.

  • Ni el deute ni el dèficit de l’Estat han estat mai generats ni han revertit a Catalunya.

  • Si Catalunya tingués el nivell de recursos del País Basc per als serveis del benestar podria atendre de manera molt diferent les necessitats bàsiques els seus ciutadans i millorar-les sensiblement.

    1. Principals actuacions que es podrien escometre:


COM MILLORARIA L’ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA…

… SI TINGUÉS EL MATEIX TRACTE FISCAL QUE AMB L’ESTAT QUE EL EL PAÍS BASC

(xifres en milions d’euros d’increment de recursos)

Educació - 2.557 M€

  • Revertir totalment les retallades.

  • Generalització i gratuïtat de les llars d'infants.

  • Gratuïtat total de l'etapa infantil (3-6 anys) i obligatòria (6-16 anys).

  • Abaratiment de l'escola concertada.

  • Millora de la qualitat (ràtios de personal) de l'etapa obligatòria.

  • Formació professional d'alta qualitat.

Salut - 2.300 M€

  • Millora de la qualitat de l'atenció primària (més professionals per dedicar més temps per pacient).

  • Reducció de les llistes d'espera.

  • Millora de les dotacions de professionals de la medicina i d'infermeria.

  • Millora de la recerca mèdica.

Serveis socials - 2.400 M€

      • Reducció de les llistes d'espera en més de 50.000 persones.

      • Triplicar la mitjana d'hores d'atenció domiciliària per beneficiari.

      • Increment de 25.000 professionals assistencials.

      • Serveis de suport a les famílies.

      • Serveis de transport als centres de dia.

      • Programes de pobresa per a famílies e infants.

      • Programes de prevenció de la dependència.

Habitatge - 950 M€

  • Creació d'un parc d'habitatges públic a nivell europeu.

Rodalies - 900 M€

  • Increment de la capacitat i seguretat de la xarxa (millores i ampliacions de capacitat i velocitat en túnels Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia, modernització sistemes, seguretat ERMTS, ampliació capacitat accessos Barcelona, desdoblaments via única R3 i R1, ...).

  • Renovació parc mòbil.

  • Finalització Sagrera Rodalies i ramal aeroport.

  • Estudis i inici d'obres per a un futur redimensionament de la xarxa (3r túnel Barcelona, Orbital ferroviària dels dos Vallesos, ...).

TOTAL - 9.107 M€

Aquesta xifra suposaria incrementar els recursos del Govern en un 36% i que l’Estat efectués la inversió en Rodalies.

    1. Els recursos disponibles addicionals serien de 9.107 milions (uns 1.200 € per habitant), que millorarien en un 36% els recursos que actualment té el Govern de la Generalitat i suposarien que l’estat efectua les inversions que es necessiten en Rodalies. Malgrat aquest increment, els recursos públics per habitant del País Basc encara serien un 37% superiors als de Catalunya, com a conseqüència fonamentalment del seu superàvit fiscal amb l'estat i en part també deguda al seu major nivell de renda. Aquesta despesa que proposem és només una part dels 16.000 milions del dèficit fiscal català. No analitzem universitats, ciència, cultura, justícia, medi ambient, promoció econòmica en general, protecció ciutadana o la resta d’infraestructuresm que absorbirien una part de la resta del dèficit. I no ho fem per dos motius: en primer lloc, perquè l’objecte del treball és centrar-nos en els aspectes més propers al ciutadà en un moment de necessitat de l’acció protectora del sector públic; i en segon lloc, per que els sectors analitzats, pensions a banda, ja representen un 75% de la despesa del Govern.