Educació

Si el repartiment del finançament educatiu estatal es fes a partir de la capacitat fiscal de les comunitats autònomes, Catalunya disposaria d’una capacitat de despesa per alumne com la del País Basc: 2.643 milions d’euros més cada any.

Si es vol millorar la universalització i la inclusivitat del sistema educatiu català amb bons nivells de qualitat, s’han d’augmentar el recursos que rep. Cal tenir sobirania fiscal per poder decidir com administrar més eficientment els recursos que s’obtenen dels impostos que paguen els ciutadans.

Situació actual

Les retallades degudes a la crisi financera de 2008 van disminuir greument els recursos destinats a l’educació, la qual cosa va portar a un creixent malestar entre els docents i entre les famílies. Cal dir que l’esforç de tots, molt especialment dels docents, ha permès minimitzar els impactes sobre l’alumnat. Subsisteix el problema d’un finançament que no ha recuperat els nivells de despesa real anteriors al 2009 (està 475 M€ per sota).

Comparatiu de la situació amb altres comunitats d’Espanya i d’Europa

Si comparem la despesa pública educativa (preuniversitària -la universitària té una dinàmica política i pressupostària diferent-) per alumne d’Euskadi -7.320 euros-, i la de Catalunya -5.170 euros-, veurem que si Catalunya tingués la sobirania fiscal que té el País Basc podria gastar 2.643 milions euros més dels actuals.

Mancances més notables del sistema educatiu

Quines són les principals queixes dels professionals i de les famílies?

  1. Completar la reversió de les retallades de tot ordre.

  2. Manca de gratuïtat de les llars d’infants. És urgent estendre la cobertura universal de les llars d’infants.

  3. L’educació infantil està força universalitzada, però s’ha de completar la gratuïtat de l’oferta pública infantil i obligatòria i abaratir el cost de la de la concertada.

  4. Els trams d’ensenyament obligatori (6-16: primària i secundària) donen menys resultats dels esperables. Cal un esforç específic per millorar la qualitat que s’assoleix incrementant la ràtio de professors per alumnes.

  5. Segueix essent una assignatura pendent una bona formació professional, especialment, però no només, la dual. És, justament, on el govern del País Basc ha destinat el seu millor finançament, amb molt d’èxit.

Els punts 4 i 5 són fonamentals per lluitar contra l’abandonament escolar prematur. Tots cinc són indispensables per millorar el caràcter inclusiu del sistema educatiu i per facilitar que sigui un veritable ascensor social.

Propostes de millora de l’educació si es disposés de més recursos

Reprenent les mancances assenyalades i acceptant estimacions d’experts en el camp, caldrien 2.557 M€ per corregir totes les mancances que acabem d’esmentar. Només si invertim més en el sistema educatiu millorarem la seva universalització, gratuïtat i qualitat.