Introducció
Catalunya no disposa dels seus propis recursos sinó que viu en el context de l’Estat, on aquest recapta els principals impostos i en transfereix una part a les comunitats per finançar les competències traspassades.
Aquest document busca precisament evidenciar la necessitat d’un marc financer just tot mostrant què podria fer Catalunya si disposés d’un finançament que tingués en compte els tres principis bàsics de la distribució de recursos: proporció a la capacitat econòmica, solidaritat i ordinalitat
Estem vivint moments difícils. La pandèmia de la COVID 19 està afectant greument a milions de persones i arruïnant a moltes empreses, amb un atur creixent i part de la societat amb dificultats per mantenir un nivell de vida digne. Aquesta situació es dona quan encara no s’havien superat els efectes de la crisi de l’any 2008.
La pandèmia ha tensionat els serveis públics propis de l’estat del benestar i, malgrat l’esforç dels professionals, està afectant la seva qualitat i posant en risc la confiança en el sistema i els seus governs. És evident que el ciutadà demana més i millors serveis públics i que cal destinar-hi més recursos. En els darrers mesos hem hagut d’assistir amb certa freqüència a la impotència del nostre Govern davant de les demandes legítimes de suport per part dels afectats per les mesures de control de la pandèmia. Es important destacar que encara no ha estat possible tornar a disposar del nivell de recursos públics per habitant, en euros constants, anteriors a la crisi.
Però Catalunya no disposa dels seus propis recursos sinó que viu en el context de l’Estat, on aquest recapta els principals impostos (IRPF, IVA, Impost de Societats i Impostos especials) i en transfereix una part a les comunitats per finançar les competències traspassades. Aquest mecanisme genera un infrafinançament molt notable de la Generalitat, tant pel fet que l’Estat no hi aporta suficients recursos (grandària del pastís) com pel sistema de redistribució que opera dins del model de finançament autonòmic (distribució del pastís) que penalitza greument a la Generalitat situant-la pràcticament a la cua dels ingressos per habitant, si es té en compte el diferencial en el nivell de preus.
Aquesta manca de finançament dels serveis públics a Catalunya redueix el benestar dels ciutadans que veuen com la sanitat, l’educació i els serveis socials no estan a l’alçada del nivell econòmic que té Catalunya, fent perdre la confiança en els seus governs, siguin del color que siguin. També obliga Catalunya a un increment dels impostos propis per compensar aquest infrafinançament que la converteix en una de les comunitats amb major pressió fiscal.
Aquest document busca precisament evidenciar la necessitat d’un marc financer just tot mostrant què podria fer Catalunya si disposés d’un finançament que tingués en compte els tres principis bàsics de la distribució de recursos: proporció a la capacitat econòmica, solidaritat i ordinalitat (mantenir la posició en el conjunt de comunitats després de la reassignació dels recursos públics provinents del model de finançament). La comparació de recursos disponibles per als aspectes més importants de l’estat del benestar amb les comunitats forals del País Basc i Navarra ajuda a comprendre quina podria ser la situació resultant.
El document ha estat realitzat per un grup d’economistes preocupats pel benestar dels ciutadans. Analitza els serveis que s’hi relacionen més directament: salut, educació, serveis socials, habitatge, rodalies i pensions, i com es podria reforçar-ne la seva qualitat si la Generalitat disposés d’un finançament just. Per no centrar només el problema en el finançament, hem analitzat diferents indicadors i els hem comparat amb els d’altres comunitats o regions d’Europa i podem concloure que l’eficiència en la gestió dels serveis és difícilment millorable amb els recursos actuals. Tampoc és realista pensar que una redistribució dels recursos disponibles de la Generalitat diferent a l’actual entre les diferents partides del pressupost millorés de forma substancial les mancances que hem detectat en els serveis analitzats. Les conclusions de l’anàlisi són especialment colpidores.
No analitzem universitats, ciència, cultura, justícia, medi ambient, promoció econòmica en general, protecció ciutadana o la resta d’infraestructures. I no ho fem per dos motius: en primer lloc, perquè l’objecte del treball és centrar-nos en els aspectes més propers al ciutadà en un moment de necessitat de l’acció protectora del sector públic; i en segon lloc, perquè els sectors analitzats, pensions a part, ja representen un 75 % de la despesa no financera del govern, deixant un grau de llibertat d’actuació a la Generalitat gairebé residual.