Pensions
Uns pressupostos públics de Catalunya que reflectissin la generació real d’ingressos de l’economia catalana podrien absorbir els dèficits del seu sistema de pensions, tot i que aquest fet no n’exclou la necessitat d’adaptació i reforma.
Situació actual
El sistema públic de pensions espanyol pateix un dèficit estructural que s’agreujarà a mesura que la generació del baby-boom (nascuts entre 1955-1975) es vagin jubilant. Tots els estudis i projeccions anticipen un augment de la despesa en pensions no sostenible. La predicció més optimista fins ara publicada (Airef, setembre del 2020) estima que la despesa passarà del 10,9% del PIB el 2019 fins al 14,2% el 2050. Els ingressos per pensions no poden superar el nivell actual, ja que, si no, encaririen el cost laboral i farien perdre competitivitat i, en conseqüència, agreujarien el problema de l’atur. D’altra banda, l’economia hauria de créixer a ritmes del 5,5% anual en cas de voler equilibrar els ingressos per cotitzacions amb la despesa per pensions. Les recents recomanacions del Pacte de Toledo no suposen canvis substancials que facin alterar les perspectives anteriors. En conseqüència, el sistema ha de reformar-se i com més es trigui, més difícil resultarà i les pressions per fer-ho vindran de dintre o de fora (UE).
Comparatiu de la situació amb altres comunitats d’Espanya
En els anys en què el sistema va presentar superàvits (2005 al 2010 per al període disponible amb dades territorialitzades) Catalunya va aportar el 35,6% del superàvit total mentre que en el període amb dèficits (2011 al 2019), el dèficit generat per Catalunya és només del 15,6% del total, valors clarament superior, en el primer cas, i inferior, en el segon, als que correspondrien pel pes de Catalunya en el conjunt de l’Estat (19% del PIB). Tot i que la demografia no presenti diferències substancials, l’economia catalana és més productiva que la mitjana espanyola, amb un mercat de treball més dinàmic i eficient, amb una proporció de població activa homologable a l’europea i clarament superior a l’espanyola, amb major ocupació (o menys atur) tant en els moments bons o dolents del cicle econòmic i amb un treball de major qualitat (menys temporalitat, menys economia submergida i major productivitat).
Perspectives en un marc diferent
Les pensions estan tan protegides a la Catalunya actual com ho puguin estar a Espanya, però ho estarien molt més en una Catalunya amb plena capacitat financera per utilitzar els seus recursos i amb capacitat per decidir sobre la direcció que ha de prendre la seva economia. Sense el drenatge fiscal que cada any detreu un 8% del seu PIB i amb capacitat legislativa suficient, Catalunya podria entomar els canvis necessaris per posar la seva prosperitat al nivell que li pertoca sense defraudar les expectatives dels treballadors en actiu ni perjudicar els pensionistes actuals.
Uns pressupostos públics de Catalunya que reflectissin la generació real d’ingressos de l’economia catalana podrien absorbir els dèficits del seu sistema de pensions, tot i que aquest fet no n’exclou la necessitat d’adaptació i reforma.