ALIMENTACIÓ: PER A TOTS ELS GUSTOS

"Mastegar i empassar aliments sòlids per a nodrir-se”. La definició en la qual els diccionaris solen posar-se d'acord fa referència a la dimensió purament fisiològica de l'acte de menjar. Inevitablement reduccionista, no té en compte fins a quin punt aquest acte quotidià, modelat per factors culturals com a prohibicions o representacions socials, està en el centre de qüestions crucials de la vida.

La globalització i el creixement de la indústria agroalimentària des de la segona meitat del segle XX han revolucionat els nostres hàbits alimentaris. En moltes societats, hem passat de menjar productes collits localment seguint el ritme de les estacions, a consumir aliments processats i importats. Les conseqüències mediambientals d'aquest canvi se senten ara amb major intensitat i repercuteixen en la salut dels consumidors, en un context de crisi climàtica, fam i escassetat d'aliments.

Cada plat, cada recepta, cada ingredient porta les marques d'una història col·lectiva i és testimoni de les influències culturals llegades per la història. Patates, tomàquets, blat de moro i cacau van creuar l'Atlàntic cap a Europa, on van revolucionar la cuina. Al revés, els europeus van introduir productes com el blat, la canya de sucre i els cítrics, que van transformar els costums d'altres continents.

No ha d'estranyar-nos que tantes tradicions culinàries, des de la dieta mediterrània fins a l'art dels “pizzaioli” napolitans o la destresa en l'elaboració del cuscús, hagin estat inscrites en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, com a modes de “formar societat”, conviure i fomentar el diàleg entre els pobles. La tradició cultural del pa pla, inscrita en la Llista de la UNESCO en 2016 per l'Azerbaidjan, l'Iran, Kazakhstan, Kirguizistan i Turquia, és un bon exemple de la funció social, cultural i simbòlica que exerceix el menjar en la vida quotidiana i en ocasions especials com a bodes, naixements, funerals i litúrgies religioses.

Digues-me què menges i et diré qui ets. La cuina parla de nosaltres, de les nostres emocions, els nostres plaers i els nostres somnis. En el Lunyu, Confucio ens recorda que “mai es té bastant menjar deliciós i saborós”. Uns segles més tard, el filòsof Gaston Bachelard assegurava que “menjar és (...) una festa per als sentits”. La cuina és una invitació a donar la volta al món, així que a la taula!

Agnès Bardon

ESCOLANIA DE MONTSERRAT

En termes històrics, l’Escolania de Montserrat és un cor litúrgic de veus blanques al servei del Santuari de la Mare de Déu. Al mateix temps és un centre d’ensenyament i de formació humana i cristiana per als nois que la integren. Arrelada al cor de Catalunya, fa viva la tradició d’una escola benedictina amb més de 700 anys d’història, una de les institucions del seu gènere més antigues d’Europa.
 
Actualment, l’Escolania està perfectament adaptada als serveis i l’ensenyament que ofereix qualsevol escola, amb l’afegit que esdevé un centre d’excel·lència pel que fa a l’ensenyament musical. S’hi ofereixen els cursos que van de 4t de primària a 2n d’ESO i es posa el focus en l’àmbit musical, però també en un ensenyament general i humà de qualitat que s’assoleix treballant en grups molt reduïts, convivint amb els companys i vivint les experiències que deriven del fet de formar part d’un Cor amb projecció internacional.

MUSEU DE MONTSERRAT

Situat en una muntanya de relleu impressionant, el monestir de Santa Maria de Montserrat ha viscut una llarga història que l’ha dut a ser un santuari d’una gran popularitat, a desenvolupar-se com un focus cultural molt rellevant, superar una destrucció gairebé total i a esdevenir un punt de referència per al país. A través de totes aquestes circumstàncies, mai no ha deixat de ser una comunitat de fe que ha perseverat fidelment sota la regla de sant Benet durant mil anys. Les obres d’art conservades al monestir prenen la veu per explicar amb el seu testimoni aquesta història mil·lenària.

TURISME I PATRIMONI MUNDIAL 

Tot i que l’afluència de turistes pot ser una font de beneficis econòmics per a determinats llocs inscrits a la Llista del Patrimoni Mundial, també té un impacte significatiu en la qualitat de vida dels veïns d’aquests llocs. El comportament responsable dels visitants és essencial. La superpoblació i la pressió sobre el medi ambient i els recursos locals són reptes que s’han d’afrontar. Per fer front a aquests problemes, la UNESCO es concentra sobre la gestió dels visitants, una interpretació eficaç del lloc i la innovació.

L’Organització ha implementat diversos projectes arreu del món per lluitar contra el sobreturisme al nivell local. Així és com el lloc web World Heritage Journeys, creat en col·laboració amb National Geographic, anima els turistes a visitar uns llocs menys coneguts a Europa. Un altre exemple: per fer front a l’afluència de visitants d’un dia al nucli antic de Mostar, a Bòsnia i Hercegovina, la UNESCO va treballar amb les autoritats locals per desenvolupar el «Mostar Pass», que incita els visitants a allargar la seva estada i descobrir més experiències culturals a la ciutat. També s’ha posat en marxa un sistema de vinyeta electrònica perquè els autobusos turístics paguin per accedir a la ciutat.

Llançades el 2023, aquestes dues iniciatives combinades haurien de generar vuit milions d’euros d’ingressos anuals per a la ciutat. A Angkor, a Cambodja, un programa cash for work («diners per treball») dirigit per la UNESCO va donar suport a la restauració de vaixells tradicionals per garantir unes excursions a dins del lloc, creant 40 nous llocs de treball, i alhora contribuint a distribuir les visites i augmentar els ingressos generats pel turisme.

Font: Correu de la UNESCO

ESCLAVATGE: UNA MEMÒRIA A FLOR DE PELL 

La història de l'esclavatge va afaiçonar el món modern i continua influint-hi. Això ho demostra el racisme omnipresent, de vegades sistèmic, que persisteix, particularment contra els descendents d'africans. Troba el seu origen en diversos factors històrics que van servir per justificar una suposada «inferioritat» dels africans, fins i tot durant el Segle de les Llums. El tràfic d'esclaus, que va establir la dominació econòmica de les potències colonials, també va capgirar les estructures socials a l'Àfrica. Això avui encara és visible, especialment a través de la feble diversificació de l'economia del continent. Aquest fenomen, lligat a la multiplicació de les economies colonials basades en l'esclavatge durant els darrers segles, dificulta les iniciatives a favor d'un desenvolupament pacífic. Hem d'entendre i tenir en compte el pes d'aquest llegat si volem construir un món més inclusiu.

La història de l'esclavatge també està marcada per la resistència i la creació. Amb la seva resistència, les persones esclavitzades van afirmar la universalitat dels drets humans. Van desenvolupar, contra vent i marea, un patrimoni artístic i uns coneixements agrícoles tecnològics, des del cultiu de l'arròs fins al domini del ferro, que testimonien una capacitat de resistència fora del comú. La història i l' impacte de l'esclavatge, del qual es presenten certs aspectes destacats en aquest número del Correu, són analitzats pel programa de la UNESCO "Les Rutes de les persones esclavitzades" (anomenat Ruta de l'esclau fins al 2022), des de la seva creació l'any 1994 per iniciativa de Benín i Haití. La defensa de la UNESCO va portar al reconeixement del tràfic transatlàntic i l'esclavatge com a crim contra la humanitat per part de les Nacions Unides l'any 2001. La instauració per la UNESCO d'un Dia Internacional per al Record del Tràfic d'Esclaus i de la seva abolició (23 d'agost) també ret homenatge a les persones esclavitzades i al seu llegat. Aquest programa va permetre valoritzar aquest llegat, plantejar la qüestió dels traumes i de la memòria, en la implementació de polítiques d'inclusió. Gràcies a la xarxa UNESCO dels Llocs d'Història i Memòria vinculats al tràfic, també encoratja la investigació i el desenvolupament de l'ecoturisme a través de la cooperació de les ciutats portadores d'aquesta història. Ara que celebrem enguany el trentè aniversari del programa "Les Rutes de les persones esclavitzades",ens hem de mobilitzar per donar a conèixer millor aquesta història, mesurar-ne el pes i les repercussions en les representacions i la realitat actual, per construir unes societats més inclusives, justes i respectuoses amb els drets.

Gabriela Ramos

Subdirectora General de la UNESCO de Ciències Socials i Humanes

UCRAÏNA: L’IMPACTE DE LA GUERRA SOBRE LA CIÈNCIA

Les condicions de la investigació científica a Ucraïna s’han deteriorat força des del començament de la invasió russa el febrer de 2022. Com a resultat del bombardeig de les ciutats ucraïneses, més d’un terç dels edificis de les institucions científiques han sigut danyats o destruïts i diversos científics ucraïnesos han mort. Molts investigadors i professors universitaris s’han vist obligats a traslladar-se a dins del país, i un terç ara ha de teletreballar. El pressupost destinat a activitats científiques s’ha fos, fet que ha provocat reduccions de sous, treball a temps parcial i suspensions de feina. La productivitat científica ho ha patit. Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi de la UNESCO publicat el març de 2024 quan la guerra entra en el seu tercer any. Aquest estudi en profunditat ofereix una Anàlisi dels danys causats per la guerra al sector científic ucraïnès i de les seves conseqüències (https://tinyurl.com/ Ukrainesciencestudy) al llarg dels últims dos anys. La UNESCO va encarregar aquest estudi a l’Acadèmia Júnior de Ciències d’Ucraïna. És un primer pas per l’elaboració d’un pla de recuperació d’emergència del sector científic públic ucraïnès.

Gina Doubleday UNESCO