Dictats preparats

Dictat 1 (Contracció i apòstrof)

Des del dia que es van conèixer van saber que serien bones amigues. L’Imma i la Irina van coincidir al club de lectura del casal. Tant l’una com l’altra eren grans lectores, i havien decidit que compartir el seu amor pels llibres amb altres persones era una manera interessant de passar l’estiu. Van parlar dels seus gustos literaris, de l’escola on estudiaven, del lloc on vivien i fins i tot de l’institut on anirien. El primer dia ja van parlar del que estudiarien quan anessin a la universitat: literatura.

Dictat 2 (La formació del plural)

Havien fet les marques que servirien d’indicadors per als corredors. La cursa començava al cap d’una hora i els participants escalfaven. Part del circuit era per camins de muntanya, plens de roques i pedres. Les pluges que havien caigut havien fet difícil posar les indicacions perquè les aigües les esborraven, de manera que s’havien hagut d’esperar fins a l’últim moment. Ara tot eren presses per acabar.

Dictat 3 (Repàs d’accentuació)

El viatge va ser llarguíssim. Primer, vaig agafar l’autobús fins a l’aeroport. Allà, l’avió fins a París, des d’on vaig fer la connexió amb el vol que em duria a Panamà. Un cop a Panamà, em van venir a recollir en taxi. El camí fins a l’hotel se’m va fer etern, veia tots els semàfors vermells i semblava que no arribaria mai al meu destí. Quan vaig posar els peus a la meva habitació, no vaig pensar ni a sopar, em vaig posar al llit i vaig dormir d’una tirada fins l’endemà.

Dictat 4 (Els diftongs i els hiats)

La noia i el noi van seure en aquell seient tan incòmode. Feia dies que s’esperaven per parlar amb el cuiner que els havia de contractar. Aquell home era una mena de rei en el seu reialme. Va sortir mirant-los per sobre de les espatlles, amb indiferència. Els va explicar en què consistia la feina i els va preguntar si tenien experiència. Els dos van respondre que sí, perquè havien rentat molts plats a casa seva... Se’ls va mirar de dalt a baix i els va dir que començaven en el servei de la nit.

Dictat 5 (Les vocals o, u àtones)

Surto de casa just de temps. Perdo l’autobús. Arribo tard! Necessito un taxi immediatament. Que ingenu! Ara que en busco, no en trobo ni un. Em posaria a plorar, però he de trobar una solució. Veig una veïna que va cap a la moto i la crido. Li explico que he perdut el bus i li demano si em pot acostar a la feina. Ella, molt amable, m’ofereix un casc, em pregunta on he d’anar i em diu que no m’amoïni, que d’aquí a deu minuts hi serem. No sap com li ho agraeixo!

Dictat 6 (Les vocals a, e àtones)

L’Alba viu en un poble de muntanya amb la seva família. Aquest hivern, però, les nevades els han complicat la vida. Aquella imatge de postal, amb els carrers plens de neu, els nens i les nenes jugant, ninots de neu pertot arreu... no és tan bonica com sembla: no hi ha escola, la gent no pot anar a treballar perquè els vehicles no poden circular amb seguretat i els veïns es fan un tip de treure neu de les voreres i de les entrades de les cases. I el més perillós és fer caure els caramells de les teulades.

Dictat 7 (La dièresi)

Les aigües clares de l’oceà permetien que filmessin els pingüins fent tota mena de moviments rapidíssims dins de l’aigua. Era increïble observar aquells animalons tan àgils i alhora tan maldestres en terra ferma. Les nostres observacions influirien en el finançament del projecte següent. Vam deduir que calia continuar investigant i protegint aquells animals que patien directament les conseqüències del desgel.

Dictat 8 (L’ús de g, gu, gü i c, qu, qü)

És freqüent trobar les marques a la sorra d’una gran quantitat de tortuguetes acabades de néixer que corren cap al mar per salvar-se dels depredadors. Els ous eclosionen tots a la vegada i la platja s’omple de closques petitetes que es mouen inquietes. Sempre he pensat que és un espectacle digne de veure, tot i que els observadors no hi puguin intervenir encara que vegin com els ocells es mengen els animalons acabats de néixer.

Dictat 9 (La lletra h)

Em pensava que tu ja ho sabies. Aquell home que ens vam trobar, l’Hèctor, té prohibida l’entrada al centre des que ahir es va barallar amb un altre soci. Hi havia molta gent i es veu que van començar a discutir per una bestiesa. La cosa va anar pujant de to i es van insultar. Uns treballadors de l’hospital que estaven esmorzant els van separar i van avisar els de recepció. Avui mateix els han comunicat que estan sancionats sense poder entrar al club durant un mes a causa del seu comportament.

Dictat 10 (Les consonants finals mudes)

El fuster va venir a casa a prendre mides. Era un senyor molt alt i ni tan sols necessitava l’escala. Ràpidament es va fer una la idea del que volíem. Tal com anàvem parlant, ell anava fent un esbós del moble, esborrant i rectificant allò que li anàvem dient. Va escoltar pacientment tots els comentaris que li fèiem. Mitja hora més tard, teníem un dibuix prou bo de com havia de ser aquell moble que ocuparia tot el pany de paret.

Dictat 11 (Paraules semblants: quan/quant, tan/tant)

No sé quan ens veurem. Et vaig dir que t’avisaria quan sabés les dates que tindria vacances. Però sembla tan difícil de concretar res a la meva feina... Hi ha tant de personal i tothom té dret a escollir, com a mínim, una de les setmanes per poder coincidir amb la família. Ja se sap, quan hi ha tanta gent, que tot es complica. Tan aviat com et pugui dir alguna cosa, et truco. Així podràs fer la reserva de seguida...

Dictat 12 (Puntuació: el punt i la coma)

L’Eva, la meva cosina, va venir amb mi a la biblioteca. Havia de buscar informació per fer un treball de llengua catalana: uns poemes sobre temes concrets, informació sobre els poetes que els havien escrit i unes imatges que els acompanyessin. A la biblioteca podia fer la cerca i imprimir els que triés. M’anava bé perquè la impressora de casa estava espatllada. Vam ser-hi des de les cinc fins a dos quarts de set. Ens va venir a recollir l’avi i ens va acompanyar a casa.

Dictat 13 (Puntuació: el punt i coma, els dos punts)

La nova directiva es va presentar: la Mireia Marsà, directora general; la Jana Solius, cap de compres; l’Olga Pérez, cap de producció; en Marc Pous, cap de comercialització, i en Francesc Tur, cap de recursos humans. Tots eren molt joves i emprenedors. Els treballadors els van veure com a persones properes, sobretot quan la directora va dir: «Som un equip i volem que tothom estigui a gust a la feina. Si hi ha cap problema, parlem-ne. No deixeu res al tinter.»

Dictat 14 (Els signes d’admiració i d’interrogació)

Marc! Que em sents? Vine! Però vine ara mateix! Que no veus que et necessito, criatura? És que mira que t’agrada fer-te pregar, fill meu... Quantes vegades t’he de dir les coses perquè em facis cas? Té! Agafa’m això que ja no ho puc aguantar més... Que si em cau, dius? Doncs sí, ja ha caigut! És que sembla que t’hagi de demanar les coses amb anticipació perquè hi siguem a temps...

Dictat 15 (Punts suspensius, parèntesis i cometes)

Pensava que potser podríem parlar això amb en Pol i la Marina... Ells segur que n’estan al cas. En Pol sempre em diu: «Si tens qualsevol dubte o problema, truca’m.» Doncs ara és el moment de trucar-li. Ja saps que la Marina és tan «simpàtica», però això no treu que en Pol sigui una bellíssima persona. Ja saps que «Qui troba un bon padrí, ja ha recorregut mig camí.» I en Pol pot ser el nostre padrí...