Última actualització: març de 2015
-Configurar la xarxa: Tenim algunes opcions:
Aquests configuradors no son tan potents i intuitius com el Gnome network-manager (apt-get install network-manager; network-manager proveeix nm-applet), però fan bé la feina.
-Connectar recursos samba: la gràcia està en que ho farem sense els muntadors de Gnome o Kde, i així ens estalviem d'instal·lar aquests entorns -o una gran part d'ells- amb l'estalvi corresponent en espai en disc.
Si volem que tot funcioni correctament independentment de l'escriptori gràfic o el programaris que fem servir, hem d'instal·lar els paquets gvfs-fuse, gvfs-backends, gvfs-smb (Fedora) i fuse-utils i assegurar-nos que els usuaris que han de muntar recursos pertanyin al grup "fuse".
adduser usuari fuse
(Tenim algunes opcions per no tenir que afegir cada usuari al grup fuse de manera manual)
Amb això ens assegurem que els recursos es munten a sota de ~/.gvfs (a Fedora 17 es munten a /run/user/$USER/gvfs) i que podem obrir els arxius remots amb qualsevol programa i sense problemes (la plana d'ajuda de Gigoló te bona i important informació al respecte).
Tenim varies opcions per a establir les connexions:
smb://login_usuari@IP_equipremot/recurs
Atenció, és molt important ficar exactament aquest format. Si no fiquem el login_usuari@ podem tenir problemes en intentar la connexió.
Un cop establerta la connexió la podem guardar com a adreça d'interès i així no la tindrem que tornar a ficar manualment en posteriors connexions. Si tenim força connexions i estrenem sessió ens pot anar bé un petit script -com aquest bookmarks2_samba.sh que està a https://drive.google.com/file/d/0B1FGeoYKXhOhQkhtUVk4MHFlNk0/view?usp=sharing- per a crear d'una tacada totes les adreces d'interès necessàries.