Aptitude

Última modificació: maig de 2012

Aptitude es pot fer servir tant des de línia de comandaments com des de la interfície ncurses:

A aquesta interfície ncurses podem entrar com a usuari normal o com a root (evidentment amb permisos d'usuari normal no podrem fer coses com instal·lar nou programari o actualitzar el sistema).

La interfície està dividida en tres parts (de dalt a baix):

    • Menús (podem accedir fent Ctrl+T tal como indica el menú mateix). Mirant els menus veiem quines combinacions de tecles ens permeten fer cada cosa; a qualsevol banda si necessitem ajuda podem picar a "?"
    • Paquets
    • informació adicional

Ens podem moure per la jerarquia de paquets desplegant els diferents nivells (Paquets nous, Paquests instal·lats, etc). Ens podem anar endinsant per l'arbre fins a arribar al nivell de paquet. Si a sobre d'un paquet fem "enter", s'obre una finestra nova: al menú superior veiem el nom del paquet que estem inspeccionant (com en una "pestanya" nova) i a la part mitja ens desapareix el separador i tot l'espai central queda ocupat per la informació del paquet. En aquest moment si volem tornar enrere i tancar aquesta nova pestanya, hem de picar "q". Podem tenir vàries "pestanyes" obertes; si volem desplaçar-nos entre elles ho podem fer amb les tecles F6 i F7.

Quan estem a sobre d'un paquet determinat, podem fer servir algunes tecles per a obtenir informació adicional:

    • d dependències
    • r dependèncias inverses
    • v versions disponibles per a el paquet seleccionat
    • C veure el registre de canvis (changelog). Quan demanem aquesta info se la baixa d'internet en aquest mateix moment.

En tots els casos per a tornar a la pantalla anterior, picarem a la q.

Quan estem a sobre d'un paquet podem marcar coses que volguem fer amb ell:

Premem:

    • + si volem Instal·lar/actualitzar un paquet
    • - si volem eliminar un paquet
    • _ si volem purgar un paquet
    • = si volem retenir un paquet
    • : si volem mantenir un paquet
    • L si volem reinstalar un paquet

Quan acabem de marcar totes les acciones que considerem necessàries, li direm a aptitude que apliqui els canvis picant la tecla g.

Cada línia d'un paquet comença amb una o dues lletres. Son flags; el primer indica l'estat del paquet i el segon l'acció a realitzar quan premem la tecla g.

Significats del flag d'estat:

    • i el paquet està instal·lat
    • c el paquet ha estat eliminat però s'han conservat els seus arxius de configuració
    • p el paquet no s'ha instal·lat mai o ha estat purgat del sistema
    • v és un paquet virtual
    • B el paquet te dependències trencades
    • u el paquet ha estat desempaquetat, però encara no s'ha configurat
    • C el paquet està a mig configurar; segurament es va interrompre bruscament la seva configuració
    • H el paquet està a mig instal·lar

Significats del flag d'acció:

    • i el paquet s'instal·larà
    • u el paquet s'actualitzarà
    • d el paquet s'eliminarà (però es mantindran els seus fitxers de configuració)
    • p el paquet serà purgat
    • h el paquet serà bloquejat en aquesta versió fins que no es digui el contrari
    • F es prohibeix l'actualització del paquet
    • r el paquet es reinstal·larà
    • B paquet trencat

Un exemple de l'operativa a fer si volem fer un upgrade del sistema:

    • u (equival a fer un aptitude update)
    • U (marquem que volem actualizar tots els paquets actualitzables)
    • g (aplicar els canvis; mostra info i ens demana confirmació)
    • g (es fa efectiu el aptitude upgrade)

Respecte a com treballa aptitude des de la línia de comandaments, bàsicament treballa amb la mateixa sintaxi que apt-get. Ès una mica diferent, però:

    • aptitude search pot buscar en les metadades dels paquets (apt-get encara no ho fa).
    • Aptitude és una mica més "agosarat" que apt-get a l'hora d'actualitzar el sistema. Per exemple si fem un aptitude dist-upgrade, aptitude a més d'actualitzar els paquets existents, potser instal·larà algun de nou que consideri necessari. Apt-get en aquest mateix cas intentarà només actualitzar els paquets existents, sense afegir-ne de nous.