Contacte

Si penses que hi ha quelcom que es pugui afegir o has trobat alguna cosa obsoleta, errònia o millorable a aquest site, pots dir-me la teva al correu: tonimarante@gmail.com

Última modificació: agost de 2019

Sóc en toni_bmw. Vaig començar amb Linux enllà pel 1999 com molts: amb la revista Solo Linux (crec que es deia) i intentant instal·lar els CD de la RedHat 3? que portava. En aquells dies tot era bastant més complicat que ara i recordo amb afecte la distro Esware 1.5 que em va permetre treballar més d'un any bastant decentment, tot i ser una distro modesta feta a Espanya. Vaig estar una altra temporada amb Suse i finalment vaig donar el salt a Debian.

Va ser llavors, quan començava a devorar documentació sobre Linux, vaig llegir una frase que referint-se a Linux deia alguna cosa així com: "Quan descobreixes Disneyland, la festa del poble no té cap al·licient" (la festa del poble es referia llavors sobretot a windows). La veritat és que em va costar anys arribar a estar d'acord amb aquesta afirmació i adonar-me que Disneyland està en un terminal i en la infinitat de serveis i coses que pots fer amb Linux, més que en bonics entorns d'escriptori.

També en aquells dies, vaig assistir a una presentació de Suse. Com era jove i fogós, al final de la xerrada en el torn de preguntes al ponent, li vaig fer la de sempre: "quan estarà llest Linux per substituir a windows a l'escriptori?". La resposta em va sorprendre: "la guerra de Linux no és l'escriptori". També amb el temps, he acabat donant la raó a aquesta afirmació. Des del meu punt de vista Linux porta la guerra bastant bé en gairebé tots els terrenys (per no dir que molt bé): dispositius encastats, cloud, supercomputació, virtualització i servidors en general (moltes grans empreses han incorporat Linux amb naturalitat per fer bons negocis), però en el tema de l'escriptori no ho acabo de veure clar. Crec que per a què Linux arribés massivament a l'escriptori hauria de fer-ho en forma d'alguna distro molt estàtica, que bàsicament no canviï llibreries i kernel en molt de temps (1 o 2 anys) perquè els grans fabricants es llancessin a portar els seus programaris o jocs. I això no sé si tindria molt sentit, ja que potser aniria en contra de la permanent innovació i actualització a què ens té acostumat Linux. Sembla, no obstant, que Ubuntu vol portar-me la contraria.

Sobre distribucions, he provat gairebé de tot (i segueixo provant quan tinc temps), però sempre m'acabo quedant amb Debian. Considero que Debian és el pilar principal de la catedral i la més "noble" i flexible. Per exemple, si he de muntar un servidor, normalment aniré a Debian. Trobo que pots fer el mateix que amb qualsevol altra distro i tens tota la llibertat. I que fantàstic és sempre trobar tots els fitxers de configuració a /etc (i no a qualsevol banda a on se li acudeixi a algú).

No obstant crec que totes les distros aporten coses necessàries i és bo que hi siguin. I al final el que interessa és que tothom estigui aquí, interessant-s'hi i treballant en Linux, i al cap i a la fi sumant per a la comunitat. De fet penso que el bo de Linux és això: la varietat. Pots acabar trobant una distro que s'ajusti a qualsevol cosa que vulguis fer i que s'instal·li en qualsevol PC andròmina per antic que sigui. I si no trobes la distribució que busques, doncs te la muntes tu...

Sobre els escriptoris: ja fa alguns anys que vaig decidir que per a mi era una pèrdua de temps i de potència de màquina el treballar amb un escriptori tipus Gnome o KDE. Vaig començar a treballar amb Fluxbox, i3wm, jwm, Openbox o icewm. Per a mi el millor és i3.

Icewm i jwm son escriptoris lleugers, potents i personalitzables; tocant uns pocs fitxers permeten coses realment molt interessants. i3wm és bastant semblant, però treballa amb el concepte de "tiling" o mosaic, és a dir que si obres una finestra ho fa maximitzada, si obres una segona les posa en mosaic, i així successivament. A l'hora de treballar tot és àgil i s'aprofiten perfectament els monitors panoràmics sense haver de fer un sobreesforç d'ubicar finestres, minimitzar-les, etc.

Per a la majoria pot semblar friqui treballar amb aquests escriptoris (sense icones a l'escriptori, sense controls de finestres en el cas de i3wm que és el meu preferit i amb el que treballo tot el temps), però és molt productiu, i pots passar-te la configuració que uses d'un PC a un altre en pocs minuts.