Va néixer en un poblet

“Va néixer en un poblet, fill d’una dona del camp.

Va créixer en un altre poblet on va treballar de fuster fins que va tenir 30 anys.

Després, i durant tres anys, va ser predicador ambulant.

Mai no va escriure cap llibre. Mai no va tenir un càrrec públic.

Mai no va tenir família o casa. Mai no va anar a la universitat.

Mai no va viatjar a més de tres-cents quilòmetres del seu lloc de naixement.

Mai no va fer res del que s’associa amb la grandesa.

Només tenia trenta-tres anys quan l’opinió pública es va tornar en contra seu.

Els seus amics l’abandonaren.

Va ser entregat als seus enemics, i en van fer mofa en un judici.

Va ser crucificat entre dos lladres.

Mentre agonitzava preguntant a Déu per què l’havia abandonat,

els botxins es van jugar els seus vestits, l’única possessió que tenia.

Quan va morir fou enterrat en una tomba prestada per un amic.

Han passat vint segles, i la seva vida ens segueix humanitzant.

Cap dels exèrcits que van marxar,

cap de les armades que van navegar,

cap dels parlaments que es van reunir,

cap dels reis que van regnar,

ni tots ells junts, no han canviat tant la vida de l’home a la terra

com aquesta Vida solitària.”