Game Over

A veure si ho encertes:

Què tenen en comú els següents jocs?

a) Tots els teus amics hi han jugat algun cop.

b) Enganxen més que les patates fregides; és a dir: són addictius.

c) És impossible assolir el teu objectiu sense matar uns quants centenars d'enemics.

d) En algun racó de la caixa pots trobar escrit: "May contain content inappropiate for children".

e) En la seva descripció de continguts apareixen paraules com: "Blood", "Violence" o "Mild Language".

f) "L'Entertainment Software Rating Board" cataloga la major part d'aquests jocs amb una M (MATURE 17+) o bé amb les sigles AO (Adults Only).

g) Estimulen l'agressivitat, inciten a la violència i banalitzen el valor de la vida.

Doncs precisament tot això és el que tenen en comú aquests jocs.

I, justament, jocs com aquests són amb els que es divertien tot sovint tres amics d'Oklahoma fins que un dia la pantalla se'ls va quedar petita i van sentir que amb la violència virtual no en tenien prou. En James Francis Edwards de 15 anys, en Chancey Allen Luna de 16 i en Michael Dewayne Jones de 17, van decidir matar l'avorriment fent el que havien fet milers de cops: disparar un arma després d'apuntar al seu objectiu.

Aquell 20 d'agost de 2013, l'objectiu va ser un jove australià de 22 anys, en Christopher Lane.

Articles de la BBC

Tens raó. Aquest fet d'Oklahoma és un cas límit, excepcional. Però si mires el següent vídeo, descobriràs altres efectes dels jocs virtuals que tenen molt a veure amb la teva pròpia experiència.