Lluís Espinal

Lluís Espinal (1932-1980) va ser un jesuïta català que, com en Pere Claver, va cremar les naus en bé dels altres.

Cineasta, comunicador social i periodista, va ser professor de literatura grega i poesia llatina a la nostra escola quan el Claver era un centre de formació per als joves estudiants jesuïtes.

Més tard, va ser destinat a Bolívia, on va treballar per la defensa dels drets humans. Va denunciar els crims de la dictadura i va donar suport als moviments miners fins que va ser detingut, torturat i assassinat per paramilitars del govern del president Luis García Meza Tejada el 21 de març de 1980. El seu cos va ser trobat en un abocador amb una creu marcada al pit.

Aquest és un dels seus poemes, GASTAR LA VIDA.

Fa anys, el grup de jesuïtes ARASS el va musicar. Aquí tens la seva versió.

GASTAR LA VIDA

Senyor Jesucrist, ens fa por gastar la vida.

Però la vida Tu ens l'has donada per gastar-la;

no la podem economitzar amb estèril egoisme.

Gastar la vida és treballar pels altres encara que no paguin;

fer un favor a qui no el tornarà;

gastar la vida és llençar-se, fins i tot al fracàs, sense falses prudències;

és cremar les naus en bé del proïsme.

Som com torxes que només tenim sentit quan cremem;

només aleshores serem llum.

Deslliura'ns de la prudència covard,

aquella que ens fa evitar el sacrifici i buscar la seguretat.

Gastar la vida no es fa amb falsa teatralitat.

La vida es dóna senzillament, sense publicitat, com la mare que alleta el seu nadó.

El futur és un enigma, el nostre camí s'endinsa en la boira;

però volem seguir donant-nos,

perquè Tu estàs esperant dins la nit, amb mil ulls vessant llàgrimes.