Embedded Files
Hem vist que l'exercici d'estimar no resulta tan fàcil d'exercir i que no sempre podem donar per suposada la nostra llibertat per estimar. A vegades la nostra llibertat es veu limitada o coartada per:
L'egolatria, que és l'excessiu amor de si mateix: en Patrick Bateman, el yuppie narcisista de "American Psycho".
La por a reconèixer-se imperfecte: el comandant Amon Göth del camp de concentració de Paszów.
El propi orgull: en Cyrano de Bergerac i el seu amor inconfés per la bella Roxanne.
etc...
Superar aquest límits, véncer els impediments, demana coratge. Per això podem afirmar que la persona lliure és la que, tot i les dificultats, decideix estimar.
Per això diem que, fonamentalment, l’amor no és quelcom que es sent, ni tan sols quelcom que es busca. L’amor és, essencialment, una virtut que s’exerceix, que es practica.
Estimar lliurement és estimar sense deixar que res es converteixi en un obstacle per fer-ho: ni l’enveja, ni la rancúnia, ni les pròpies pors, ni l’orgull, ni res.
La veritable llibertat consisteix en lligar-se a la pròpia història per estimar-la, de tal forma que res de la nostra història ens impedeixi de poder-la estimar; de tal manera que res es converteixi en un obstacle que ens impedeixi afirmar l’amor de què som capaços.
Quan vivim i estimem així, sense que altres amors legítims ens desviïn d’aquest amor fonamental, llavors, en aquest tipus d’amor es fa present la llibertat.
Aquesta llibertat genera una alegria, un goig i una felicitat especials que són l’expressió de que nosaltres també podem viure i estimar com Jesús.
Mirem aquest vídeo. L'alpinista català Ferran Latorre té un objectiu llargament anhelat: ser el primer català en aconseguir els 14 vuit mils del planeta. S'ha preparat a consciència per culminar l'Everest (8848m) i ara es disposa a realitzar l'assalt final al cim.
En aquests moments es troba a 8.300m, des d'on pràcticament pot veure el cim de la muntanya més alta del món.
És aleshores que troba en el seu camí un xerpa d'una altra expedició greument ferit i abandonat pel seu equip.
En Ferran havia d'escollir entre aconseguir el seu objectiu o socórrer un ésser humà necessitat. I va renunciar al seu somni per salvar una vida. En Ferran va afirmar així la seva llibertat.
Aquí tens la crònica dels fets explicada als mitjans de comunicació per ell mateix:
Sin más dilación y con los nervios añadidos al cansancio de los 8300m me dispongo a hacer lo que nunca había imaginado que tendría que hacer: clavar mis primeras inyecciones. Me estreno con nervios a 8300 m, cojo las jeringas, las agujas, las dos ampollas de dexametazona de 4 mg. Y sigo las instrucciones que siempre me explicaron: romper la cabeza ampolla, absorber con la jeringa el líquido, unos golpecitos para hacer subir el aire, sacar parte de líquido, y adelante, clavar la aguja en el hombro e inyectar el líquido. Lo repito de nuevo, previa pérdida inepta y nerviosa de una de las agujas. Terminada la operación, la tensión y la angustia vividas durante las cuatro últimas horas, y consciente de que el Everest se ha acabado, explotan con un llanto descontrolado y ahogado con Retemba, abrazados los dos, bajo la presencia poderosa y tan cercana del Everest. Estoy asustado porque no sé cómo bajaremos aquel hombre por aquel terreno tan difícil y largo. Grito hacia la tienda de los ecuatorianos, unos treinta metros más arriba. Les digo que hay que bajar ese hombre como sea. Empezamos a bajar, Retamba y yo, y entonces se produce un milagro inolvidable: Dawa se pone de pie, y empieza a andar lentamente. Nunca antes había visto los efectos de esta medicina en un hombre con edema cerebral -lo que suponemos que tenía-. Pero el caso es que el hombre revive. Retemba y yo, con paciencia y con mucho cuidado, lo vamos ayudando hasta bajarlo, al cabo de unas horas, al CB Avanzado.
Jesús ens va parlar d'aquesta llibertat quan ens va oferir la següent paràbola: Lc 10,25-37
L'home que baixava de Jerusalem a Jericó quan va caure en mans dels bandolers era un jueu. Molts jueus el van evitar (un levita, un sacerdot...) En canvi, un samarità, poble menyspreat pels jueus, va decidir fer-se càrrec d'aquell home.
Hi trobes relació entre el que acabes de llegir i el testimoni d'en Ferran Latorre?
De què es va alliberar el samarità que es va compadir del jueu ferit?
Aquí tens un testimoni més d'una altra persona alliberada. Es tracta d'en Ronny, un israelita que veu com el govern del seu país està motivant l'odi contra l'Iran per així poder justificar un possible conflicte armat. A través de Facebook, en Ronny pren la iniciativa. Aquest és el resultat.
"Happiness is not something you acquire;
love is not something you produce;
love is not something you have;
love is something that has you."
Anthony de Mello
ÀREA DE TREBALL... GRUPAL
L'estudi d'aquest tema consistirà en l'elaboració i en l'exposició d'un treball en grup.
Objectius:
a) Els treballs ens han d'ajudar a crear-nos una opinió ben fonamentada sobre els següents temes:
La pena capital o pena de mort
La interrupció de l'embaràs o avortament
El consum de tabac
El consum d'alcohol
b) Els treballs ens han d'ajudar a relacionar la nostra reflexió sobre la llibertat amb les decisions que se'ns puguin plantejar al voltant d'aquests 4 temes.
Per això caldrà:
1. Informar-nos
2. Un cop informats, cadascú compartirà amb el grup la seva opinió personal tot argumentant la pròpia postura.
3. Tant si el grup arriba a un CONSENS com si no hi arriba, caldrà procedir de la següent manera: a) decidir quina és la informació que desitgem presentar i com volem exposar-la; b) explicar quina és la postura (o postures) amb la que el grup s'ha identificat; c) compartir els arguments que han motivat la decisió presa.
Page updated
Google Sites
Report abuse