Diuen que el poble esquimal, a fi de garantir la seva supervivència en un mitjà tan inhòspit com les terres àrtiques, va
haver de desenvolupar un vocabulari ple de matisos per referir-se a l'enganyosa complexitat d’un paisatge sempre blanc. No és el mateix el blanc ferm i sòlid que permet creuar a l’altra riba que el blanc a mig quallar capaç d'empassar-se el trineu amb la càrrega i els gossos; o el blanc que cau suau convidant a voltar i desplaçar-se, que el blanc que anuncia la irrupció d’una tempesta imminent. Reconèixer la complexitat d’una realitat que no resulta tan senzilla com semblava ens pot ajudar a viure més i millor.
L’AMOR és bastant més seductor que la neu o el gel, i també més complex.
En canvi, el nostre vocabulari no sempre ens ajuda a orientar-nos en els seus laberints. Tots afirmem sentir AMOR i desitgem estimar i ser estimats. Però en dir “T’estimo!” no tothom es refereix a la mateixa realitat. Els nostres avantpassats de la Grècia clàssica utilitzaven 3 termes per parlar de l’amor: EROS, FíLIA i ÀGAPE.
EROS
A la mitologia grega, Eros (en grec antic Ἔρως) era el déu responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe. També era venerat com déu de la fertilitat, de l'amor correspost i del desig que els amants senten l'un per l'altre. Encarna la força de l'amor eròtic i l'impuls creatiu de la natura sempre florent.
FÍLIA
Fília (del Grec: φιλíα) és un antic terme per referir-se a l’amorfratern, és a dir, a l'amor amical de germanor i afecte. La paraula Fília ha estat definida també com la intenció de promoure el bé comú quan es treballa en cooperació amb altres. Aristòtil dóna exemples de filia: amics de tota la vida, ciutadans, pares i fills, companys de viatge, membres de la mateixa societat religiosa o de la mateixa tribu.
ÀGAPE
Àgape (en grec ἀγάπη) és el terme per descriure un tipus d'amor incondicional, on l'amant té en compte només el bé de l'ésser estimat. Alguns filòsofs grecs també van fer ús del terme per designar l'amor universal, entès com amor a la veritat o a la humanitat. Altres autors clàssics l’utilitzen per referir-se a l’amor vers l'esposa i la família, o a la vocació d’una activitat concreta.
Aquí tens uns fragments extrets de diferents llibres de la Bíblia per il·lustrar el que acabem de llegir:
el Càntic dels Càntics, l'Evangeli de Lluc i la carta de St.Pau als Corintis
També la música inspira i expressa els nostres sentiments.
Series capaç d'assenyalar i argumentar quin tipus d'amor va inspirar als autors de cadascuna d'aquestes cançons?
Trobaràs les lletres més avall.