La imatge maquillada

Avui dia, assegurar l’èxit comercial d’una pel·lícula vol dir dedicar bona part del seu pressupost a crear unes imatges espectaculars, sorprenents, o inversemblants. Però això no és exclusiu de les pel·lícules, com se sol dir la realitat supera la ficció. Som a l’època dels efectes especials i el nostre entorn sovint es camufla sota una cara atractiva de reclam visual amb tendència a l'exageració. La visualitat de les coses es converteix en un aspecte massa important, sobrevalorat i alhora desconegut. La imatge pública és, en el cas dels polítics, explícitament treballada pels seus assessors, però també es planteja, en major o menor grau, en tots els àmbits de la vida quotidiana. De les persones, de les coses, dels esdeveniments, ens hem acostumat a avaluar-ne de manera excessiva la seva aparença. Amb un simple contacte visual ja ens fem el retrat de com deu ser una persona. Potser sí que gràcies al seu aspecte podem deduir-ne força coses, però no n’hi ha prou. Cal conèixer-la millor. De fet els homes i les dones, i encara més els que són adolescents, procuren que el seu aspecte extern sigui un bon reflex del que són o més aviat del que voldrien ser, com una mena de projecció cap al futur que comença per la façana per anar avançant cap a l’interior. Si més no, de moment, ens mostren com volen que ens els imaginem. Sigui com sigui és prou clar que ens preocupem massa pel nostre aspecte físic i això es nota amb  l’augment d’hores d’oci dedicades a l’esport o al fitness, o amb l’aparició de noves malalties com l’anorèxia. També es nota amb l'augment de vendes de cotxes, i sobretot dels més cars. Així, molts objectes -tot i que alguns més que d’altres, no només els cotxes, també els vestits, els rellotges, els telèfons mòbils...- s'han convertit en una prolongació personal del que som, o volem ser. Objectes que ens permeten satisfer la necessitat de fatxenderia, superar els nostres complexos i demostrar la nostra superioritat sobre la resta de mortals. La publicitat, gran maquilladora visual, s’ocupa de dotar de personalitat aquests objectes. Com un xaman que fa que determinats estris esdevinguin màgics i qui els porta adquireixi uns poders especials. Així a través del màrqueting i la publicitat es manipula la visió que tenim de la realitat. Transformada en un gran decorat on els simples esdeveniments es converteixen en grans shows. Es dediquen grans esforços i recursos econòmics a crear suggestius efectes visuals a través dels anuncis. Malaguanyats atractius visuals per a la comunicació d'uns continguts tant pobres i vulgars que només pretenen augmentar les vendes i els beneficis econòmics. Al menys les actuacions d’un xaman contribueixen al benestar personal, a la resolució de conflictes i a l’equilibri de l’home amb el medi. A més a més la publicitat incorpora als seus espots aquelles actituds més primàries del comportament humà. Les posa de moda i per tant ajuda a prevenir la seva extinció. Els anuncis són com una mena de diccionari dels aspectes més negatius de l'ésser humà i de la convivència. El masclisme, la fatxenderia, l'individualisme anul·lador de l'altre, l'agressivitat, la superficialitat, el fet d’aspirar a no fer res més que jeure tot el dia bevent cervesa i mirant el futbol, la comunicació a crits estúpida i buida... Els telèfons mòbils ens faran lliures, els cotxes transformaran els homosexuals en veritables mascles i els objectes més diversos ens faran sentir realitzats, independents i madurs!

A l'altre extrem de la publicitat hi ha la capacitat crítica. Bona part de la població es manifesta visualment inculta, o als menys, poc exercitada en el judici visual. I sembla que cada vegada ho serà més donada la política educativa de reducció horària de l’educació visual.  Deu ser que als polítics, grans manipuladors de l'aparença per sobre la veritat, però també als industrials i comerciants no els interessa una població que pensi i tingui una capacitat de judici suficient per anar més enllà d’una imatge que es mostra amb tot el seu esplendor superflu. Sobretot són els nens i els joves les víctimes més cruels de la publicitat. Indefensos i a vegades abandonats pels pares a l'autoeducació televisiva d’on extrauen els seus models a seguir. És per això que a moltes televisions europees ja s’ha prohibit, o si més no limitat, l’ús de la publicitat dirigida als infants. Com a exemple d’aquesta manipulació només cal veure l’èxit fulgurant d’Internet i de la telefonia mòbil.  Potenciats no tan sols per la publicitat directa sinó també pels mateixos mitjans d’informació pretesament objectius, pels governants i pels ensenyants. “Encara no estem a nivell europeu en l’ús de la telefonia mòbil i d’Internet”, amb missatges com aquest llençats des de la televisió s’incentiva la població a sumar-se als últims avenços tecnològics que, en el fons, no tenen altre objectiu que incrementar el consum. Sota les fal·làcies de la globalització democratitzadora,  de la immediatesa de la informació i les utopies de la llibertat d'accés per a tothom al coneixement, s'amaguen els veritables impulsors d’Internet, que no són altres que la indústria del sector i tots els seus accionistes amagats al darrera. Els mateixos joves, absorbits per aquesta imatge seductora de modernitat, s’acaben convertint en genis dels negocis a la xarxa, en nou rics i empresaris novells. El triomf americà a partir del no res portat a l’extrem. Des de casa, jugant amb l'ordinador, el nen es pot convertir en multimilionari. Els grans negocis s’amaguen cada vegada més sota la façana de l’interès social, del patrocini cultural o ecològic, i sota valors de progrés i llibertat. Les grans multinacionals, conscients de la importància de fer-se una bona imatge, canvien els seus logotips, els seus colors i les campanyes publicitàries per mostrar-se més properes al seus clients, més amables i de fàcil accés. Sempre  disposades a ajudar-nos. Ben mirat, si existeixen és només per a nosaltres, per a fer-nos la vida més fàcil i feliç.

En una societat veritablement democràtica, si bé és difícil evitar el maquillatge visual en la comunicació, al menys s’hauria de procurar que la població disposes dels suficients recursos “desmaquilladors” o de judici per desxifrar les maquinacions visuals de què són objecte els diferents missatges. És clar que també hi ha manipulacions verbals, però això ja és un altre tema.

 Josep Morral