metacognicio

4) Construcció del pensament. Metacognició.

4.1 Pràctiques prèvies . Després de fer observacions en les aules comprovant els procediments i metodologies utilitzades pels docents especialistes en suport educatiu, he pogut comprovar que d'una forma generalitzada és donava molta importància als aprenentatges d'habilitats prèvies i que el treball de la lectura i de l'escriptura quedaven referenciats a exercicis que tenien més relació a habilitats metacognitives que cognitives. Fer preguntes, construir camins, ordenar continguts, parlar... Elaborar propostes tot pensant en la reflexió per part de l'alumne en el seu propi procés d'aprenentatge. L'alumne ha ser conscient del lloc on es troba (coneixements previs) i el lloc on vol arribar i els camins que ha de seguir entre la situació inicial i la final (això és precisament, un procés).

4.2 Consciència i aprenentatge.

Sempre he treballat com a mestre de persones adultes i moltes vegades en els primers nivells, el que és diu “formació instrumental”. La formació de persones adultes permet en tot moment percebre les percepcions de l’alumne respecte a la situació en la que és troba en cada etapa de la seva formació. Hi ha una situació “de consciència” de l’aprenentatge, sap perquè vol aprendre i de quina manera “pot aprendre millor” i a més sap explicar-lo.

Es absolutament necessari presentar –sempre d’acord a les capacitats dels nens i de les nenes amb dificultats en l’aprenentatge- les diferents activitats com entitats transformadores, com elements de canvi que milloren les seves capacitats, habilitats i emocions. Els nens i les nenes han de saber “que no estan jugant”, sinó que estan realitzant una tasca amb una significació i amb uns objectius concrets d’aprenentatge.

L’activitat formativa i educadora serà possible únicament si la persona utilitza les seves capacitats “meta” 

 en relació als coneixements d’una manera conscient. Cal cercar criteris pel que fa a les presentacions de les tasques en les aplicacions informàtiques. Cal diferenciar esbarjo de feina... Ara estem treballant¡.

En un centre volia treballar amb un nen immigrant un contingut a partir d’una lectura... em va dir “jo el que vull fer és català”. El vaig dir que això era precisament el que estàvem fent. Davant la seva insistència li vaig suggerir que anés a la pàgina en la que treballava català habitualment amb l’ordinador. Efectivament, va entrar a una pàgina WEB allotjada en servidor educatiu, -molt interioritzada, ja que la va trobar amb gran facilitat- i va a començar a jugar descaradament amb un joc que proposava un seguit d’exercicis amb un nivell clarament superior al seu, amb unes animacions del tot cridaneres.

Pràctiques continuades amb programaris no adequats poden produir efectes no desitjats , ja que “les tasques educatives guarnides amb cotó” intentant minimitzar les dificultats inherents als aprenentatges poden provoca finalment actituds contraries en el moment que presentem les situacions d’una manera més “normalitzades”, amb la necessitat d’un esforç personal per part de l’alumne.

Els criteris que han d’emmarcar les presentacions en relació a la dualitat treball/esbarjo són un axioma encara no resolt pels especialistes en suport digital. L’equilibri resulta complicat.

L’única resposta possible està més en les intencions que en les formes, ja que els resultats finals sempre tindran connexió amb els propòsits que els autor han creat els materials. Estem parlant clarament “d’intencionalitat”.

No estic negant cap tipus d’aplicació multimèdia, únicament m’estic referint a la necessitat d’entendre tot el treball educatiu com a un procés. Un vídeo, una animació, un joc no tenen sentit si no estan integrats en uns fets procedimentals. Ha de ser una part de les unitats que conformen globalment la tasca educativa. Un dels aspectes més aconseguits en “Mira.els.meus.cucs” ha estat l'equilibri entre les presentacions engrescadores i els objectius educatius pensats en la construcció de processos intel·lectuals per afavorir l’aprenentatge significatiu.

4.3 Metacognició i Cognició.

En relació a les estratègies metacognitives Flavell 

 diferència entre:

Estratègies cognitives

Són el conjunt d’accions encaminades a fer progressar les activitats, les accions formatives, el desenvolupament més curriculars. Així la lectura, l’escriptura i d’altres activitats de classe són elements de tipus cognitiu.

Estratègies metacognitives.

Conjunt d’accions introspectives que serveixen per supervisar i analitzar els processos. Fer-se preguntes en relació als objectius marcats, reflexionar respecte al que hem après serien més els aspectes “meta ” 

.

Tot el que esta més relacionat amb els processos que ajuden a suportar els aprenentatges futurs, estan formats per experiències que realitzen autònomament els nens i les nenes sense la necessitat de ser plantejades ni explicades per ningú. Són aspectes que els alumnes interioritzen en “situacions normals”.

En els nens i les nenes que presenten dificultats d’aprenentatge derivades de discapacitats motrius, retard maduratiu o dèficit cognitiu aquest treball previ s’ha de plantejar des de les unitats de suport, ja que una manca d’autonomia personal no els permet assolir aquestes capacitats tant necessàries en el desenvolupament de les habilitats bàsiques que les permetin assentar ordenadament els aprenentatges. Aquesta feina cal plantejar-la a partir d’un treball dirigit, d’un treball de suport educatiu ben planificat i dissenyat.

Una bona consolidació de les estructures mentals i de les relacions espai-temporals seran un element essencial on sedimentar i consolidar els coneixements en relació a les habilitats per tractar les emocions i on situar els diferents coneixements d’una forma autònoma i ordenada.

El joc simbòlic, les diferents activitats d’investigació de la realitat, de la situació del seu “jo” i el seu cos en relació al temps i a l’espai que realitzen els nens i nenes d’una forma autònoma i espontània no les poden fer moltes vegades molt nens i nenes com a conseqüència de:

Una percepció no completa del seu propi esquema corporal com a conseqüència d’una discapacitat motriu greu (per exemple, un nen o una nena afectat amb paràlisis cerebral que camina amb una cadira de rodes

D’una negació del seu propi cos en casos de discapacitats relacionades amb aspectes emocionals o d’una una nul·la percepció del seu cos en relació al seu entorn més immediat en nens i nenes amb “dèficits cognitius”.

Situacions d’incapacitat física que no permeten el treball manipulatiu amb les mans i per tant la impossibilitat física de manipular eines d’escriptura.

Dificultats de treballar en base a processos com a conseqüència d’un dèficit cognitiu.

Dificultats generals en relació a aspectes sensorial

És en aquest casos on s’ha d’estudiar treballar “els compartiments” on es desenvolupen les activitats conscients de l’aprenentatge a partir de treballs individualitzats o amb petit grup en l’aula de suport educatiu. Aquestes necessites es van plantejar d’una forma immediata en les diferents consultes realitzades als especialistes en suport educatiu. CAL CREAR MATERIAL ESPECÍFIC...

4.4 Habilitats bàsiques.

4.4.1 Nivell d’Atenció: Estar en disposició d’escoltar, veure, observar… és el primer aspecte a treballar i esta molt relacionat amb la motivació. A més atenció més possibilitats de fer front als possibles distractors. La manca d’habilitats motrius és un dels elements que més condicionen la capacitat d’atenció i la causa amb més possibles solucions. (teclats virtuals, sistemes Senseclic, parladors, són algunes de les solucions). En el programa “Mira.els.meus.cucs”. el treball de l’atenció està molt treballat amb diferents propostes de treball. Les imatges i els diversos sons i els textos estan plantejats per generar espais d’atenció que permetin la concentració en el treball i per tant obrir la porta als aprenentatges.

4.4.2 Nivell de discriminació per observació: Per discriminar cal capacitat de concentració i atenció i obre el camí a altres habilitats bàsiques necessàries per a construir aprenentatges. Establir diferencies dos o més objectes en funció de diverses variables:

Mapa conceptual sota llicència Creative Commons -Bernat Orellana López- 

Nivell Atenció: (estímuls per fixar l'atenció).

Nivell Discriminació: (establir diferències entre dues o més objectes).

Activitats Complexes: (mantenir l'atenció, discriminar, per a...)

 

Per començar l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura cal fer un treball inicial de totes les habilitats prèvies en nens i nenes que presenten dificultats atenen a que són activitats complexes que requereixen associar, relacionar i memoritzar signes gràfics abstractes amb entitats significatives concretes.

Aquestes habilitats, els nens i les nenes amb potencialitats d'aprenentatge estàndard, les interioritzen d'una manera autònoma i no requereixen activitats de reforç complementàries, a diferència dels alumnes amb necessitats educatives especials que si requereixen aquest tipus d’activitats. Alguns programes específics són:

“Mira.els.meus.cucs”, “Cognigraf”, “Mira.el.meu.puzle”.

 

4.5 Hector ja sap què és un procés.

HC és un nen de P5 amb diferents discapacitats com a conseqüència de diverses malalties. A les ja difícils condicions d'aprenentatge hem d'afegir continues i prolongades absències com a conseqüència del seu estat malaltís: refredat, al·lèrgies.. Esta molt ben acollit i excel·lent tractat en una escola ordinària amb el suport de la Concepció Vall que és la mestra de reforç educatiu . En aquesta escola treballant molt la fotografia i és un dels elements més utilitzats "a sobre del taulell". Aquesta va ser una qüestió que vaig anotar i subratllar convenientment. Per a ajudar als docents en el tractament de les imatges, vaig crear una eina: Mira.la.meva.foto 

L'equip d'atenció pedagògica del centre (Mestre de suport, tutora, logopeda del Creda i psicopedagoga de l'EAP) treballant d'una forma coordinada els diferents àmbits de reforç educatiu per fer possible l'educació d'HC d'una forma inclusiva amb els seus companys. En l'últim trimestre van valorar la possibilitat de incorporar al nen amb un règim d'escola compartida.

HC va iniciar els seu primers contactes amb l'ordinador a partir d'unes diapositives amb animals que anaven passant. Van situar un botó al que havia de fer clic... Era un autèntic desastre, movia compulsivament el ratolí i al final el llençava al terra. Desesperació...

HC te la ma dreta afectada per una hemiplejia i es convenient que treballi amb ella, encara que ell, degut a les dificultats sempre incorpora el braç esquerre. Van plantejar la possibilitat de interposar un objecte en mig de la taula per impedir la tendència de la mà esquerra. La mestra de suport va fer les consultes oportunes i ens van desaconsellar aquesta possibilitat, així que no ho van provar.

El teclat i el ratolí hi eren a sobre d'una safata d'aquestes que s'amaguen sota la taula. Van fer canvis en la disposició dels perifèrics posant ratolí i teclat ben visibles al costat del monitor. No ens sortien... El nen no es concentrava i el ratolí acava sempre al terra o contra la paret. Vaig estar més d'un mes fent proves i proves fins que van aconseguir dues coses que van ser determinants:

1) Incorporar un sistema "Senseclic" 

Cada persona esta habilitada per utilitzar millors uns perifèrics que no uns altres. La nostra obligació es la de treballar per aconseguir sempre que sigui possible que aquests siguin sempre les eines més ràpides i millors. Per renunciar a un perifèric més normalitzat, sempre som a temps. Mireu el programa Senseclic.

2) Crear un petit programa que seria l'inici del programa "Mira.el.meu.cuc"

3) La combinació de dos programes va canviar radicalment la situació.

El nen ja no tenia la necessitat de fer clic (el provocava angoixa, que era la causa per la qual llençava el ratolí al terra).

Ara feia clic contínuament i per tan no interioritzaba cap procés. Vam fer un canvi significatiu, que va ser l'esclat inicial del seus aprenentages: si clicava a sobre de la icona endavant, no podia, abans havia de fer clic (situar-se a sobre de la superfície verda que activava el só). Llavors el nen ESTAVA INTERIORITZANT UN PROCÉS PER PRIMERA VEGADA...

Ara anava endavant i ja:

Verbalitzava situacions:

Contava:

Comparava:

Feia previsions:

I sobre tot mantenia estones de treball reflexió que el permetien avançar en nous processos. Mira.els.meus.cus és un repte personal per afavorir processos inclusius.