TUTORIA I ORIENTACIÓ

Que és la tutoria?

Un procés d’acompanyament en la formació dels estudiants que es caracteritza per ser personal, dinàmic, periòdic i sistemàtic.
Cerca la formació integral de les persones, la millora dels rendiments escolars, el desenvolupament de la personalitat, la integració en el grup classe.
Ajuda en la resolució dels conflictes, en el desenvolupament de les habilitats socials, dels valors, en la millora de l’autoestima i l'autoconeixement.
Presenta altres aspectes com: els administratius, de dinamització de grups, de control d’assistència, de millora del rendiment acadèmic, l'orientació professional, la presentació de diferents temàtiques ...

L’acció tutorial és el conjunt d’intervencions educatives que es realitzen a l’alumnat, amb la col·laboració de les famílies i l’equip educatiu. Té per finalitat contribuir en el desenvolupament personal i social dels infants i joves en els aspectes intel·lectuals, emocionals i morals, d’acord amb la seva edat.

Per garantir l’acció tutorial, el centre educatiu ha de definir una estructura organitzativa que faciliti:

El seguiment del desenvolupament de l'alumnat.
La planificació i coordinació de les diverses actuacions tutorials.
Els mecanismes de relació i cooperació amb les famílies.

El tutor és l’agent educatiu que coordina totes aquestes intervencions. Tasques que realitza un tutor/a:

- Acompanyament personal: Ofereix confiança, ajuda , orientació i comprensió. És exigent i clar.Posa límit però amb afecte. Dóna ajuda i suport davant els problemes emocionals, socials, familiars.

- Relació amb les famílies: Programa les entrevistes amb la família, les rep i les assessora. Porta un control de les assistències i dels acords presos.

- Professional Orientadora: Acompanya en la presa de decisions i dóna el seu criteri i el de l’equip docent

- Coordinació del grup de professors: Comanda i coordina les sessions del equip docent dels seus tutorats. Rep i dóna informacions sobre l’alumne. Té vot de qualitat en les sessions d’avaluació.

- Administratives: Ajuda en els tràmits administratius. Porta el control del expedient acadèmic.

- Acadèmiques. Dóna informació als alumnes i les seves famílies sobre aspectes generals i del currículum. Gestiona el currículum de l’alumnat individualment.

- La programació del PAT, pot ajudar a elaborar o actualitzar el PAT del seu curs.

En general consisteix en escollir en cada moment la tècnica més adequada per aconseguir una millora del grup i de les seves persones i en utilitzar la informació amb discreció i respecte cap a l’estudiant i la seva família. Els temes a destacar són: la dinàmica de grups i l’entrevista que proporcionen eines fonamentals a l’acció tutorial.

Sintetitzant un tutor treballa les relacions personals, l’autoestima, el respecte als altres, les normes de convivència, l’orientació acadèmica i professional, l’autonomia, la responsabilitat, el saber comportar-se, la solidaritat, la tolerància i altres valors. Fa el seguiment personal i col·lectiu del grup. Dinamitza i dóna coherència a les relacions personals i col·lectives.Vetlla per la coresponsabilitat entre les famílies i l'escola.

Concepte de l’orientació educativa secundària

L’orientació educativa com a tasca d’acompanyament personal a l’alumnat en el seu procés d’escolarització general. Tot el conjunt d’actuacions docents en cadascuna de les accions educatives que es produeixen en el centre. Orientar el jove vol dir reconèixer i prioritzar la seva diversitat concreta, distingir-la de les altres diversitats de les seves companyes i companys i facilitar amb un bon acompanyament uns rendiments acadèmics d’èxit. La concepció d’aquesta orientació educativa inclou els següents aspectes:

1. És una tasca que comença des de l’Educació Infantil i Primària, es continua i s’intensifica a l’Educació Secundària i suposa per al professional de l’ensenyament formar-se en el treball de la diversitat àmplia de cada alumne que acompanya. La diversitat de cadascun dels joves, amb les seves pròpies necessitats i expectatives, cal treballar-la des del conjunt de totes les accions educatives dels docents per tal de donar resposta a la seva raó fonamental, ser justa i equitativa en l’atenció personalitzada de cadascun dels joves.

2. La implicació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. No s’orienta de forma deslligada al procés d’aprenentatge del jove. Els millors resultats en educació els trobem, en la majoria dels casos, en aquest treball de l’orientació exercida de la mà de l’aprenentatge escolar de la persona. L’orientació, doncs, guiada pel professional de l’ensenyament, demana un treball arrelat en el procés progressiu escolar del jovent.

3. Orientar un procés d’aprenentatge no és mai una tasca individual d’un o alguns professionals sinó la planificació i la coordinació de tot un equip (del mateix centre i entre centres de distintes etapes educatives) que condueix l’organització i el funcionament de les seves actuacions al servei d’aquesta concepció. Una feina que va molt més enllà d’un traspàs puntual d’informació entre equips i planifica, comparteix, i modifica aprenentatges diversos per als diferents alumnes. És apel·lar al reconeixement d’una competència del docent, d’ell com a professional , dins un equip i en resposta a un Projecte Educatiu de Centre. És així com l’orientació educativa situa la professionalitat docent en la seva doble dimensió: la individual de fer de mestre/a i de professor/a amb la col·lectiva, resultat d’una acció de centre que rescriu una trajectòria pedagògica pròpia.

4. La funció orientadora s’emmarca en una organització i coordinació al servei de l’acció personalitzada de l’alumnat pel seu èxit educatiu i assegurada per la seva autonomia de centre. D’aquesta manera, orientar l’alumnat es concreta en una competència professional del docent al voltant del tractament concret de la diversitat dels alumnes i que, a nivell col·lectiu, es compromet amb una autonomia de centre que posa l’organització i el centre al servei de l’atenció personalitzada.

5. Una competència professional del docent també com a orientador porta incorporada una formació global de la tasca de fer de mestre i de professor. En primer lloc, una formació del professorat que va més enllà dels coneixements de l’àrea o àrees específiques i, en segon lloc, una formació del treball del professional en equip que vincula els bons resultats de l’alumnat a una tasca continuada, reflexiva, sistemàtica, compartida i avaluada.

6. La tasca d’orientar s’ajusta a la gestió competencial dels continguts d’aula, treballada en equip i coherent amb els objectius educatius de cada etapa. Una concurrència entre plantejament competencial i orientació educativa que només es fa possible des de la consideració dels tres aspectes fonamentals de l’aprenentatge per competències:

Una visió del currículum compartit entre àrees sobre uns continguts amplis (globals i bàsics) que són els que aniran orientant a l’alumnat cap a la definició del seu projecte personal i superació educativa.
Unes metodologies de treball al servei de l’alumnat (paidocentrisme), d’uns coneixements integrats i aplicats i el màxim d’interdisciplinaris, en resposta a les diferents capacitats dels joves.
- Una avaluació formativa que esdevé l’eina bàsica de comunicació amb els alumnes, dels seus processos d’aprenentatge.

Els continguts generals de l’orientació educativa són:

El de l’autoconeixement personal del jove que es va obrint camí a partir d’un treball del currículum compartit de tot un equip de professionals.
El de la diversitat concreta de cada alumne (diferents capacitats) tractada amb les metodologies i els recursos al servei d’un coneixement i aprenentatge aplicat.
1. El de l’acompanyament personalitzat assolit des de la detecció de les potencialitats i dificultats del jove promoguda des d’una concepció d’avaluació formativa.

Objectius i continguts generals de l’orientació educativa

Els objectius que es deriven de la concepció de l’orientació educativa comporten la implicació del conjunt de l’actuació docent en cadascuna de les accions educatives que es produeixen en el centre. Per tant, abasten una dimensió més àmplia que les estrictament acadèmiques de l’àmbit curricular. Incorporen l’acció tutorial, la de l’assessorament orientador i psicopedagògic, i el propi compromís de les famílies. I, sobretot, impliquen a l’alumnat com actor principal i, per tant, responsable últim de les decisions personals, acadèmiques i professionals que, en el marc d’un projecte de vida, vagi prenent dins el procés gradual, continuat i acompanyat de la seva trajectòria escolar.

Així, els principals objectius de l’orientació educativa són:

Dotar a cada jove d’un entorn adequat perquè el faci capaç d’assumir amb responsabilitat les seves decisions en els àmbits personal, acadèmic i professional.
Facilitar al grup classe les eines i les ajudes necessàries perquè es pugui instaurar i consolidar un clima positiu i enriquidor a nivell relacional, social, acadèmic i convivencial.
Detectar el més precoçment possible aquelles problemàtiques o circumstàncies que poden comportar dificultats per a l’aprenentatge, per al desenvolupament personal i per a l’assumpció de l’autonomia de decisió de cada alumne.
Proposar accions i metodologies organitzatives i didàctiques, en els centres, que puguin oferir una resposta educativa més personalitzada i ajustada a les necessitats educatives pròpies de la diversitat de l’alumnat i dels grups classe.
- Dissenyar una proposta curricular de tipus competencial que inclogui els elements essencials de l’orientació educativa (avaluació inicial, avaluació formativa global, cohesió del grup classe, projecte de vida, acompanyament amb implicació de les famílies, etc.) i que, en el marc de cada àrea curricular, es puguin planificar, desenvolupar i avaluar les competències integrals de cada alumne des de la major personalització possible de l’aprenentatge.

D’acord amb aquests objectius, els principals continguts (fets i conceptes, procediments i actituds) de l’Orientació Educativa són de diferents tipus: curriculars, metodològics, avaluadors, de grup i personals de l’alumnat:

Les competències bàsiques de tipus integral que faciliten orientar als alumnes de forma global, al temps que se’ls acompanya en el seu procés d’aprenentatge d’una àrea específica.
L’avaluació formativa com la tasca educativa primordial a treballar en el si dels equips docents de cada grup classe.
Les mesures d’organització de l’aula (espais, temps, agrupaments de l’alumnat)que permetin un treball personalitzat de l’alumne/a, combinat amb activitats degrup i per equips que desenvolupin la funcionalitat de les competències curriculars.
L’atenció a la diversitat de l’alumnat com a eix sobre el qual fonamentar l’organització dels diferents temps didàctics i interdisciplinars i que permetin atendre adequadament, tant els alumnes amb més dificultats per aprendre, com els més talentosos així com els d’altes capacitats.
Les competències emocionals i afectives, tan personals com de grup, que permeten una enriquidora convivència i una adequada autoestima i equilibri personal.
L’acció tutorial com una tasca col·lectiva i de coresponsabilització de tot l’equip docent, de l’orientador educatiu i de l’equip directiu del centre.
La Carta de Compromís Educatiu com instrument útil i present en les accions educatives perquè les famílies, juntament amb els professors i els alumnes, prenguin consciència i participin dels compromisos que adquireix el centre en general, i els equips docents en particular, en l’acompanyament efectiu del procés d’aprenentatge i de desenvolupament personal de cada alumnat.
L’autonomia en l’alumnat que li possibiliti una adequada presa de decisions en els àmbits personal, acadèmic i professional, especialment en els períodes de les transicions escolars (el pas de primària a secundària, la finalització de l’educació obligatòria, etc.).
Les relacions dels alumnes en cada grup classe des d’una dinàmica de treball, deonvivència, així com de comunicació, cohesió i creixement de grup.
La detecció i diagnòstic precoç de les dificultats per aprendre, dels problemes de desenvolupament i dels trastorns d’aprenentatge.
Els programes individualitzats (PI) i els (PIM) programa individual de millora o de grup que contemplin els objectius a assolir, les activitats a realitzar, els recursos a posar en marxa i els criteris d’avaluació dels objectius plantejats.
La coresponsabilitat amb les famílies

Professorat del segle XXI

ORIENTACIÓ

PRINCIPIS PER A UNA DEONTOLOGIA DE LA FUNCIÓ TUTORIAL

(Extret de: “La tutoria y el tutor: Estrategias para su práctica”. Autores: Giner, T. y Oscar Puigardeu)

PRINCIPI DE BENEFICÈNCIA

El tutor/a té l'obligació d'actuar de manera que produeixi el major bé possible al seu alumnat, entenent com a major bé possible la recerca del seu màxim desenvolupament i la seva inserciósociolaboral, propiciant el seu benestar i el saber estar en societat. Aquest principi suposa garantir la seguretat física i psíquica així com la satisfacció de les seves necessitats bàsiques.

PRINCIPI DE NO MALEFICIÈNCIA

Postula no causar cap dany al tutor/a ni al grup classe. Entenem per mal qualsevol acte o situació que impedeixi el desenvolupament de l'alumnat o que suposi un perill; s'ha d'evitar dany físic, psíquic i moral.

PRINCIPI DE CONFIDENCIALITAT

El docent no podrà revelar ni fer un ús indegut de les informacions que obtingui durant el seu exercici professional.

PRINCIPI D'AUTONOMIA

El tutor ha de respectar la situació d'independència i autonomia de l’alumnat, ajudant-lo en el seu desenvolupament i no estimulant la dependència. Té l'obligació de crear situacions propíciesper al seu desenvolupament.

PRINCIPI DE VERACITAT I JUSTÍCIA

El tutor ha de ser just en el tracte amb l’alumnat i els seus pares, aplicant la normativa de forma igualitària per a tots els membres de la comunitat educativa, a més d'honest i veraç en lessessions d'avaluació i en les informacions que ofereixi.

Relació interpersonal significativa tutor/alumnat

Atendre a la singularitat de cada alumne: coneixement de les seves necessitats, capacitats i interessos.
Seguiment del procés d’aprenentatge.
Identificar factors de vulnerabilitat, condicions personals, sociofamiliars i educatives…
Evitar possibles situacions generadores de risc de desenvolupar conductes que desencadenin desorientació i desmotivació personal i acadèmic.

Potenciar:

Centrar-se en les qualitats positives de l’alumnat i en els seus encerts.
Reconèixer esforços i avenços.
Mirada capacitadora centrada en els elements que afavoreixen el progrés de la persona més que no pas en les causes dels seus problemes.
Evitar les comparances.
Reconeixement, per part del tutor, de cada alumne sense exclusió.
Establir límits clars i ferms sense deixar de costat l’afecte.
Respecte i confiança en el noi/a: possibilitar l’expressió d’opinions, pensaments i interessos sense por a cometre errors. Fomentar el sentiment de seguretat en si mateixos i l’autoestima. (Vincle i aferrament)

Entrevista tutoria