DINÀMICA GRUPS
Un dels objectius per treballar diferents dinàmiques de grup aplicades a l'aula, és familiaritzar i posar en pràctica una sèrie de dinàmiques de grup, per tal que una agrupació humana esdevingui un grup cohesionat i operatiu. L'intercanvi entre els alumnes afavoreix: la cooperació mútua, tots i totes ensenyen, cadascú pot aprendre de l'altre...
Exemple per treballar els valors del treball cooperatiu.
EL FUSTER I EL SEU EQUIP DE TREBALL
(Adaptació assamblea a la fusteria)
Vet aquí que un dia les eines de la fusteria varen decidir fer una assemblea per canviar els seus representants. Fou una reunió difícil i emotiva, en què tots prengueren consciència del llarg camí que els quedava per fer.
El martell, que fins llavors havia assumit la presidència, es va acomiadar bo i agraint la col·laboració de tots i cadascun dels seus col·legues. Aquests li correspongueren amb el seu reconeixement i els seus afalacs. Però aviat la reunió va perdre el to amable i distès dels primers moments. La causa?… En un rampell de sinceritat, les altres eines li varen tirar en cara les seves actuacions passades i les decisions que havia pres. Feia massa soroll! A més, es passava la vida donant cops.
El martell reconegué els seus errors i va acceptar les culpes, però va demanar que també amonestessin i cessessin el ribot. Per què? Doncs perquè tot el seu treball el feia a la superfície. Mai aprofundia en res.
El ribot, amb una humilitat inusual, reconegué les seves faltes i va acceptar el seu cessament. Però, per un principi d’equitat, va demanar l’expulsió del cargol. Argumentà que se li havien de donar voltes i més voltes abans no servís d’alguna cosa.
Davant d’un argument tan contundent, el cargol també va acceptar de plegar. Però, al seu torn, va reclamar l’expulsió del paper de vidre. Va posar en evidència que el seu tracte era molt aspre i que sempre tenia friccions amb els altres.
El paper de vidre s’hi mostrà d’acord, però amb la condició de què també fos expulsat el metre, ja que no feia altra cosa que mesurar els altres amb la seva mida, com si ell fos l’únic perfecte.
En aquestes que arribà el fuster, es posà el davantal i s’acostà al banc per començar la seva feina. Va fer servir el martell, el ribot, el paper de vidre, el metre i el cargol. A la fi, després d’hores de treballar durament, però en perfecta harmonia i coordinació, les fustes, tosques en un principi, es convertiren en mobles refinats; una taula, una cadira i una prestatgeria estaven llestes per a fer un bon servei.
Després que el fuster se n’anés i la fusteria romangués de nou sola, l’assemblea reprengué les deliberacions. Fou llavors que el xerrac prengué la paraula i digué: “Senyors, ha quedat demostrat que tenim molts defectes, però acabem de veure el que el fuster es capaç de fer quan treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que deixem de pensar en les nostres aspectes negatius i concentrem-nos en els nostres aspectes positius”.
L’assemblea s’adonà llavors que el martell era fort i contundent; el paper de vidre aconseguia superfícies suaus, el ribot era eficaç i discret. Es van fixar en què el cargol tenia la capacitat d’unir i donar força; que el paper de vidre era especialista en afinar situacions i llimar asprors. I observaren que el metre era precís i exacte.
Llavors, es varen sentir novament un equip capaç d’ajudar a construir mobles de qualitat. Se sentiren orgullosos de les seves possibilitats i de les seves qualitats, i s’alegraren de poder treballar plegats.
ETAPES EN L’EVOLUCIÓ D'UN PETIT GRUP
La majoria de grups passen per estadis de coneixement mutu i conflicte abans de treballar eficientment.
El psicopedagog Bruce Tuckman, després d'observar durant anys el comportament de petits grups en diferents àmbits, va resoldre distingir 4 fases per les quals travessaran els grups després de la seva formació:
1. Fase de constitució
En aquesta primera fase els individus es troben per primera vegada. Com a conjunt d'individus, encara no “senten que formen part d’un grup”. L'activitat principal d'aquesta fase consisteix a descobrir qui són els altres membres del grup, i ho fan de la manera següent:
- Intenten conèixer les actituds i el passat dels altres (qui són, d’on vénen, quines aficions tenen, preferències...)
- Intenten determinar quins comportaments interpersonals són acceptables o inacceptables.
- Demostren les seves identitats personals a la resta dels membres i estableixen una primera impressió dels altres.
Davant d'una situació de treball, en aquesta fase els membres del grup determinen la tasca que es durà a terme, i quins mètodes i normes seran apropiats.
2. Fase de conflicte
En aquesta segona fase de desenvolupament del grup trobarem un nivell considerable de conflicte, per la qual cosa pot ser un període incòmode per als membres del grup.
Aquests conflictes normalment s’originen perquè els membres del grup intenten establir el seu propi lloc dins del grup i influir en el desenvolupament de les seves normes de funcionament. Amb tot això, els objectius i els interessos personals de cada membre es fan evidents. Les hostilitats apareixen quan es fan patents les diferències entre objectius individuals.
En aquesta fase, les relacions que es van establir en un principi poden veure's trencades o reorganitzades. Els temes que cal discutir es presenten de manera més oberta i es fan esforços per aclarir els objectius del grup.
3. Fase de normalització
Amb el temps, els membres del grup desenvolupen maneres de treballar, dirigint qüestions referents a qui farà què i com ho farà. S'estableixen, doncs, regles de treball i operació a partir de:
- Normes de comportament acceptable i no acceptable per a tots els membres del grup.
- Atribució de diferents rols a cada membre.
En aquesta fase es comença a percebre un sentit d'identitat, de ser únics i diferents respecte a altres grups.
4. Fase d'execució
No tots els grups aconsegueixen arribar a aquesta etapa. Es caracteritza per la unió total del grup i perquè els grans dilemes s'han resolt, com ara les relacions interpersonals, els rols, la comunicació i el lideratge.
En aquesta fase, els membres del grup coneixen a la perfecció la seva posició i el seu paper dins del grup i, per tant, poden dedicar tota la seva atenció a la feina o tasca que cal dur a terme, així com a complir els objectius que s’havien proposat. Es considera que el grup que arriba a aquesta fase de desenvolupament és un grup madur, concentrat en el seu rendiment.
Cal ressaltar que no tots els grups han de passar necessàriament per aquesta seqüència de fases. El grup pot dissoldre’s abans d'arribar a un grau acceptable de rendiment, o pot quedar-se permanentment en una fase anterior del desenvolupament i ser per sempre un grup ineficient. De la mateixa manera, també poden donar-se passos enrere, a una fase anterior, si es produeix l'entrada o sortida de membres clau del grup.
Exemples de "Caceres del Tresor" per a desenvolupar diferents dinàmiques de grup a l'aula
