Habilitats socioemocionals

Article sobre les habilitats socioemocionals a l'aula (2013)

Activitats digitals per al desenvolupament de les

competències socioemocionals i en valors.

Jornades d'Educació emocional (2013) Núria Alart

Resum de l'article

L’entrenament i la pràctica en habilitats socioemocionals i en valors és indispensable per al desenvolupament de la convivència, la cohesió i la inclusió de tots els membres de la comunitat educativa, ja sigui en activitats específiques de la programació d’aula, amb un temps i espai propi, o bé,com un element transversal a treballar en els diferents continguts.

Aquesta comunicació presenta una proposta d’activitats que tenen per objectiu, el desenvolupament de les competències socioemocionals i els valors morals dels adolescents. Les competències socioemocionals a treballar són el conjunt de coneixements, habilitats i actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de manera apropiada els fenòmens socioemocionals i els valors morals. Aquestes les adquirim exercitant-les, és a dir, aprenem a fer les coses, fent-les. Disposar d’unes habilitats socioemocionals afavorirà que siguem capaços de mantenir la nostra autoestima, els nostres valors morals i un bon benestar personal i social, amb independència del grup que ens envolti. La xarxa d’Internet és la que ens possibilitarà fer aquestes activitats educatives

CACERES DEL TRESOR SOBRE HABILITATS SOCIOEMOCIONALS

Segons Goldstein l’aprenentatge de les habilitats socials s’estructura en quatre fonaments:

  1. Modelatge. Es tracta de seguir un model. Les persones aprenem a fer les coses a partir del que veiem que fan els altres. A partir d’un docent, un ajudant o un vídeo es pot ensenyar una habilitat social, ja que aquests fan de model.

  2. Interpretació. Fa referència a assajar l’habilitat social de la manera més realista possible. És el moment central en el programa d’entrenament en habilitats socials. Cal que l’alumnat se senti motivat i entusiasmat perquè s’ho passi bé fent-ho.

  3. Crítica. Després de representar cada habilitat es fa a cada estudiant una crítica constructiva. Primer es pregunta l’opinió a tot el grup i després al protagonista perquè s’autocritiqui, tan es les coses bones com en les dolentes. El professorat també ha de donar la seva opinió, el més objectivament possible i amb paraules que animin a continuar treballant l’habilitat.

  4. Generalització o transferència. L’alumnat ha de comprendre que aquesta activitat és per conviure millor al carrer i a casa i que s’ha de dur a terme. Han de ser capaços de generalitzar al carrer o a casa el que han après i representat al centre. També, l’alumnat ha d’aprendre a reforçar-se interiorment i ha de plantejar-se l’habilitat social, tot exercitant el pensament causal, l’alternatiu, el de perspectiva i el conseqüencial.

Una persona no pot ser hàbil socialment si no té un pensament alternatiu, és a dir, si no veu diverses sortides a una situació interpersonal, a un problema de relació. En aquesta vessant hi intervenen tres tipus més de pensament, segons Spivach i Shure (1974)

  • El pensament causal. Capacitat per fer un diagnòstic interpersonal, per poder determinar què està passant.

  • El pensament conseqüencial. Preveure les conseqüències d’un fet i imaginar-les amb encert, abans de fer o dir alguna cosa.

  • El pensament de perspectiva. La capacitat d’empatia, és a dir, posar-se al lloc de l’altre i saber sintonitzar amb la seva alegria, la seva tristesa, el seu entusiasme, els seus temors...

Entenem per competència socioemocional, el conjunt de capacitats personals per a expressar i solucionar conductes adients en situacions interpersonals, amb la finalitat d’obtenir respostes satisfactòries dels demés.

Exemples de Caceres del Tresor per treballar les habilitats socioemocionals:

Cacera del Tresor: Ens disculpem

Cacera televisió i publicitat

Obra de Núria Alart i Guasch està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons

Creat a partir d'una obra disponible a www.xtec.cat/~nalart