TRADICIONAL o POPULAR ?

No canvia res, al moment de ballar a la plaça, saber si un ball és tradicional o si és popular. En aquest moment estàs per la teva parella, o pel grup de gent present, i no fas anàlisis lexicals ! Però si llegeixes, cada mes, el Lèxic del ballador és potser perquè hi trobes una satisfacció complementària al simple fet de ballar. Doncs mirem això de més a prop.

Per essència el ball tradicional és també popular però ell ball popular, ell, no és sempre tradicional.

Es defineix com tradicional un ball eixit d’una tradició – doncs del temps on existia la societat tradicional, abans la societat industrial – i que porta en ell un ample passat, una història arrelada a la terra on s’ha desenvolupat.

És el cas, als Països Catalans, pel contrapàs, el ball pla, la sardana (encara que la seva història sigui molt original al si de les danses tradicionals), el fandango, la jota, la mateixa, la llarga i la curta (Eivissa), etc. N’hi ha molts. Només són exemples.

Si mirem cap a Occitània tenim el rondèu (de fila i de parella), els congos, el branle d’Ossau i els salts (set sauts, Mariana, Dus...) per la Gascunya. També tenim la borreia en Alvèrnia i Llemosí, el rigodon i la farandola en Provença, las fecas en Llenguadoc, etc.

Podríem donar encara com exemples la borreia de dos temps (Borgonya), en dro o l'hanter dro (Bretanya), el fandango i l’arin arin (Euzkadi), la maraîchine (Vendée), l’alessandrina o la monferrina (Itàlia), etc.

Es parla de ball popular quan el temps (massa curt) no ha pogut deixar un rastre suficient per que aquesta dansa sigui “la dansa del país” i reconeguda com tal pels indígenes. En aquesta categoria hi trobem totes aquelles danses de parella aparegudes a la meitat del segle dinou com el vals, la polca, el xotis, la masurca, la redova, la moscova, la varsoviana, el pas doble, etc.

Al moment de convidar la teva parella per una masurca romàntica, si no et recordes la classificació...no l’atabalis amb això! Ho verificaràs més tard...