Embedded Files
Articles escrits i editats l'any 2008
en el LÈXIC DEL BALLADOR
de l'associació AI QUE EM BALLO! ara desapareguda.
EL LÈXIC DEL BALLADOR (6 i 7)
per Ives GRAS
LO RONDÈU
LO RONDÈU
Hem d’anar al sud – oest d’Occitània per trobar l’àrea del rondèu:
la Gasconha, antiga “Vasconia”.
Fa més de mig segle que la transmissió del rondèu s’ha trencat amb la desaparició de la societat que ho portava.
Tanmateix uns testimonis d’aquesta tradició ballada encara eren vius durant els anys 60 i 70, època on unes quantes persones s’hi van interessar i van recollir, de la gent gran, una mica d’aquest tresor.
LES FORMES:
LES FORMES:
La forma més antiga era una rotllana (ronda barrada) principalment cantada, girant en sentit horari. Aquesta forma sembla haver desaparegut al començament del segle XIX.
El rondèu s’ha transformat en una ronda auberta o ronda trencada és a dir en una fila.
Generalment és un home (lo qui mia) que la mena.
Lo qui tòca la tanca. A dintre, els balladors es reparteixen més aviat per parelles però no sempre.
En alguns casos el rondèu pot ser compost únicament d’homes o de dones.
El desplaçament es fa sempre en el sentit horari.
Cada fila té forma d’arc, i cada ballador ha de poder veure els altres.
Lo qui mia té la responsabilitat de menar la fila amb prou energia, però sense cansar els balladors.
Lo qui tòca és responsable de la cohesió i de la forma de la fila.
El rondèu es balla amb diverses files curtes (10 o 12 balladors com a màxim). La primera que és forma serveix de referència. Si una altra fila va més de pressa li passarà per darrera. Tampoc una fila tallarà el camí a una altra.
Aquesta forma, en fila, es ballava a l’oest i al sud de les Lanas de Gasconha.
Una forma intermediària entre el rondèu de cadena i el rondèu de coble va ser recopilada dins la regió de la “Petita Lana”. Utilitza el pas del rondèu de coble però amb un desplaçament rítmic. Les cadenes són de quatre balladors amb els homes a les extremitats.
L’última transformació abans la fi de la transmissió natural va donar la forma de parella.
Aquesta forma va ser recopilada en el nord de les Lanas de Gasconha, al sud, en el departament del Gers, amb una forma de ballar més enèrgica.
En fi, en el “ Naut Agenes” existeix una forma en parella dita “branle del Naut Agenes”.
La majoria dels rondèus cantats són irregulars. Molt freqüentment utilitzen només les 5 primeres notes de la gamma per estalviar esforços als balladors - cantants.
Els rondèus instrumentals recopilats, en canvi, tenen una estructura melòdica regular. Però hi ha massa poca informació per treure’n qualsevol teoria sobre l’existència – o no – d’una tradició instrumental del rondèu i de les seves possibles característiques.
La majoria dels documents recopilats indiquen un tempo entre 112 i 116.
ELS INSTRUMENTS:
ELS INSTRUMENTS:
Els instruments tradicionals que han pogut tocar els rondèus:
el violí, la boha (cornamusa de las Lanas), la flauta de tres forats amb els seu tamborí de cordes, la viola de roda i, últimament, l’acordió diatònic.
Per més informació llegir: Rondèus e congòs de las Lanas dels Menestrèrs Gascons (bilingüe occità – francès).
Es tracta d’un llibret on trobem una presentació de la dansa, una anàlisi dels passos i dels moviments (rondèus i congòs) i fins i tot partitures, tot acompanyat d’un CD de 50’.
Els Menestrèrs Gascons han penjat a internet, a disposició de tothom, aquest treball. El podeu buscar per internet o visualitzar i/o descarregar-lo a baix d'aquesta pàgina (pdf).
Contacte :
Domenja LEKUONA
F-64110 SANT-HAUST (Occitania)
Tel : 00 33 5 59 83 13 44 Fax : 00 33 5 59 83 10 09
Page updated
Google Sites
Report abuse