La dansa a Occitània

L’OCCITÀ A EUROPA

La llengua occitana es parla dins tota la meitat sud de França (31 departaments), excepte a Euzkadi i a Catalunya nord. A més a més està parlada també dins algunes valls del Piemont italià així com a la Vall d’Aran a l’estat espanyol.

La part nord de l’estat francès deia “oil” i la del sud “òc” per dir “si”. És per això que els francesos parlen de « langue d’oil » al nord i de « langue d’oc » al sud.

D’aquí surt el nom occità d’aquesta regió d’entre Nimes i Tolosa : “Lo Lengadòc” (en català : Llenguadoc).

La Gasconha (Gascunya), lo Lemosin (Llemosí), l’Auvernha (Alvèrnia), lo Lengadòc (Llenguadoc) i la Provença formen Occitània amb els seus cinc grans dialectes.

La Gascunya, a l’oest, és terra de rondèus (rondèus de parelles i rondèus de files) i de congòs (Marin-congò, congò de Capsius…)

Més al sud trobem els branles (de parella i de grup) i, en el Biarn, conjuntament amb la provincia de la Soule del País Basc (estat francès), tenim els sauts (Set sauts, Mariana, Dus..)

Si seguim els Pirineus cap a l’est l’Arieja és una regió on s’hi ballava una forma de borreia de 2 temps.

Tota la part central d’Occitània (Llemosí i Alvèrnia) balla la borreia (principalment de 3 temps)

En fí si tota la Provença és coneguda per les seves farandolas, la part nord, més alpina, es diferencia amb el rigodon. S’ha de notar que aquest rigodó no té res a veure amb els rigodons coneguts a Catalunya.

En compte!

Aquelles danses occitanes són les que coneixem en el àmbit del ball folk. En realitat el panorama de la dansa tradicional a Occitània és més ample que això.

Hem volgut només aclarir una mica la geografia d’aquelles danses que practiquem sense saber sempre d’on venen.

Adissiatz!.