LE BRANLE DOUBLE

Sabem poca cosa de les danses de l’Edat Mitjana i, a més a més, dins l’àrea francesa, no se’n pot reconstituir cap per falta d’informació suficient.

Però és diferent pel que fa al període del Renaixement, que correspon més o menys al segle xvi. Tenim la sort que el llibre de Jehan Tabourot, canonge de Langres, que ell va escriure en 1588, ha travessat els segles per arribar fins a nosaltres. Amb el pseudònim de Thoinot Arbeau, Jehan Tabourot escriu l’Orchésographie, llibre en el qual trobem la descripció d’unes 35 danses.

Una de les més bàsiques és el branle double. La paraula “branle” indica un moviment d’anar i tornar. El ballador farà dos passos a l’esquerra seguits per dos passos a la dreta. Això representa un gran canvi: a l’Edat Mitjana, la rotllana (la carole) anava sempre, i només, a l’esquerra.

Le branle double es balla en fila girant cap a l’esquerra (fila que l’últim ballador te la possibilitat de tancar donant la mà al primer) o en rotllana. És un avantpassat del tan conegut en dro bretó.