LA CONTRADANSA

– Has sentit a parlar de la contradansa? – Si, si..

– I saps de que va? – Hmmm...

“Quan el marquès de Dangeau escriu en el seu diari personal, el 27 d’octubre 1684: “A la nit (…) s’ha ballat per primera vegada les contradanses que un mestre anglès, amb nom Isaac, havia ensenyat a totes les dones” no sap que un capítol nou s’obra dins l’historia de la dansa europea” escriu Jean-Michel Guilcher dins un prefaci al facsímil de les contradanses de la revista musical “l’Echo”, Liège, 1986.

Així la contradansa, que ve d’Anglaterra, apareix a la cort del rei de França a la fi del segle XVII i pren tota la seva importància durant el següent.

Jean-Michel Guilcher remarca com una característica fonamental de la contradansa anglesa : “Els trajectes són gairebé tot, els passos poca cosa. Els passos, per majoria molt senzills, tenen per objectiu de portar el ballador d’un lloc a un altre. En si mateixos no són carregats d’intenció expressiva” [1].

Les diferents disposicions del ball són (principalment) : The ROUND per 3 o 4 parelles o més, The SQUARE per 8 balladors, The LONGWAY (una fila de parelles).

Una colla de balladors disposats per parelles fan trajectes per anar d’un punt a un altre canviant de lloc. (S’ha de notar que, malgrat els canvis de posicions, tu i la teva parella sempre anireu ballant junts... Oi que t’he tranquil·litzat?!).

Canviant de lloc, les parelles canvien generalment de paper: quan la parella 1 té un trajecte per fer, la parella 2 en té un de diferent. Però quan la 2 es troba en posició 1 ha de canviar de trajecte i adoptar aquest de la parella 1. Em segueixes..?

És així la contradansa: és molt fàcil pels peus perquè no hi ha passos (es tracta només de caminar) però t’ha de funcionar el cap! Si t’escapes tres segons (ah aquesta morena de la parella nº 2...) segur que no sabràs reaccionar a temps i que el ball acabarà en un caos..!

Total és un joc i, com tots els jocs, n’hi ha de senzills i de més difícils.

Aquí a Catalunya bolangeres i rigodons són contradanses. També la quadrilla, coneguda sota diverses formes en diferents països, és una de les formes últimes de la contradansa.

Ara, queden centenes de contradanses per descobrir...

Doncs, apa, a ballar..!

[1] Jean-Michel Guilcher – “La Contredanse, un tournant dans l’histoire française de la danse”, Bruxelles, 2003 – p48 .