Embedded Files
Activitat introductòria
VIDEO: S'ha intensificat la lluita contra les serps a Eivissa (5/05/2015) https://www.youtube.com/watch?v=xv9Z9eZT3dI
VIDEO: Les serps invasores en expansió (17/08/2017) https://ib3.org/les-serps-invasores-en-expansio
VIDEO: La presència de serps empitjora (23/08/2020) https://ib3.org/la-presencia-de-serps-empitjora
Material de consulta
Presentació que utilitzarem durant el tema:
4ESO Presentació ecosistemes.pptxEstructura_ecosistemes_Biocenosi.pdfInformació sobre ecosistemes d'Eivissa i Formentera: Praderies de posidònia:
Ecosistemes_Formentera.pdfLlibre_Posidonia_AlgaQueNoHoEs.pdfTambé pots trobar informació sobre el tema en aquests enllaços:
Naturalsom: https://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/6-els-ecosistemes/
Imatges i textos de ciències: https://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com/2014_07_01_archive.html
Més informació sobre les successions ecològiques
https://sites.google.com/a/xtec.cat/evolucio-biodivervitat-i-canvi/4-canvien-els-ecosistemes
I si voleu saber més sobre entomologia forense aquest és el vostre enllaç.
Activitats
1. Observa les següents imatges i omple la següent taula amb l'ajuda del document que tens adjunt en l'apartat de material:
especifica les característiques concretes del biòtop de cada ecosistema esmentat
dóna 2 exemples d'animals i 2 de plantes que poguem trobar a cada un d'aquests ecosistemes a les illes d'Eivissa i Formentera
ECOSISTEMA 1: PENYA-SEGAT ECOSISTEMA 2: DUNES
ECOSISTEMA 3: ZONA HUMIDA ECOSISTEMA 4: GARRIGA
ECOSISTEMA 5: CONREU ECOSISTEMA 6: PRADERIA POSIDÒNIA
Per recordar els nivells tròfics i les relacions alimentàries pots consultar aquestes animacions: Bon profit!
2. De la llista següent d’animals i plantes, que conviuen en un ecosistema, indica quins són els productors, consumidors primaris, secundaris o terciaris: romaní, mata, llagosts, ratgrill, xoriguer, conill, eriçó, sargantana, tudó, merla, formiga, escarabat. Elabora tres cadenes tròfiques reals indicant els diferents nivells tròfics.
3. Agafa com exemple la cadena tròfica que has representat en l’exercici anterior. Què passaria en l’ecosistema si desaparegués un element d’una cadena tròfica? Si passàs en una xarxa tròfica seria més o menys greu? Per què?
4. Es podria mantenir un ecosistema sense productors? Per què?
5. Quines diferències hi ha entre hàbitat i nínxol ecològic?
6. El xoriguer i la sargantana són dos animals que poden trobar a la garriga. El primer s’alimenta de ratolins i sargantanes i el segon de plantes i petits insectes. Descriu quin és l’hàbitat i el nínxol ecològic dels dos animals.
7. Quines problemàtiques més destacades presenten les espècies invasores relacionada amb els nínxols ecològics?
8. Per què dues espècies no poden ocupar el mateix nínxol ecològic?
9. Per què són fonamentals la llum i l’aigua en els ecosistemes terrestres?
10. Per què la majoria dels organismes no poden sobreviure per damunt de 50ºC o per davall de 0ºC?
11. Anomena algunes adaptacions que presenten els organismes del medi terrestre per protegir-se contra la dessecació.
12. Com afecta la llum a la distribució d’organismes en el medi aquàtic?
13. Quin factor abiòtic creus que ha condicionat més la forma dels peixos?
14. A quines condicions ha d’estar adaptada la vegetació de les platges i dunes?
15. Les plantes de la zona mediterrània tenen fulles petites, endurides i recobertes de pèls. Per què creus que són així?
16. Assenyala un exemple d’adaptació dels animals a aquests factors: falta d’aigua, temperatures altes, temperatures baixes, foscos quasi permanent.
17. La gràfica mostra les corbes de tolerància de dues espècies, el gavià argentat i l’abella de la mel, en funció de la temperatura.
a) Indica la zona òptima de temperatura per a cada espècie.
b) Quines temperatures extremes provoquen la mort dels gavians? I de les abelles?
c) Quins són els límits de tolerància de cada espècie pel que fa la temperatura?
d) Quina espècie mostra més resistència al fred?
e) Quina espècie és més tolerant a la temperatura?f) Digues quin dels dos es pot considerar un organisme eurioic i quin estenoic.
18. Quina diferència hi ha entre una relació de tipus social i una de gregària?
19. En què es diferencien la depredació i el parasitisme?
20. Indica en cada una de les relacions representades a la taula amb un símbol (+) si l’espècie en surt beneficiada, amb un signe (-) si en surt perjudicada i amb (0) si l’efecte és neutre.
21. Escriu el nom de la relació intra o interespecífica corresponent:
a) Formiguer
b) Esbart d’orenetes
c) Construcció del niu i cria dels pollets per part d’una parella d’orenetes
d) Una sangonera que xucla la sang a una persona
e) Creixement cap a la llum de les plantes herbàcies d’un bosc
f) Un rusc d’abelles
g) Migració d’una bandada de nyus
h) Captura de preses per part d’una àguila
i) Bandada de llops
j) Ocell que menja paràsits de búfal
k) Voltor que menja carronya del depredador
l) Banc de sardines
m) Escull de corall
22. L’energia del Sol ingressa en la cadena alimentària amb els productors. Només una petita part passa als consumidors. Què passa amb la resta? Per a què utilitzen els éssers vius l’energia?
23. Concepte de biomassa, producció i productivitat.
24. Quines piràmides es poden invertir? En cada cas explica per què.
25. Per què les piràmides de nombres són menys significatives que les de biomassa o energia?
26. Si s’abandonàs un camp de blat, quin tipus de successió hi tendria lloc? Raona la teva resposta.
27. Com canvia la diversitat d’espècies al llarg d’una successió ecològica? A què es deu aquest canvi?
28. Què és l’etapa clímax? Coneixes cap ecosistema mediterrani que estigui a prop d’aquesta etapa?
Activitats de repàs
R1. A l’esquema hi ha representada una xarxa tròfica típica del litoral rocós mediterrani.
a) Agrupa els éssers vius segons el nivell tròfic a què pertanyen.
b) Escriu dues cadenes tròfiques.
c) Hi ha organismes que pertanyen a més d’un nivell tròfic? Si és així digues quins.
d) Suposa que per una pesca excessiva s’eliminen els bous de mar de l’ecosistema. Augmentaria el nombre de barretets? Disminuiria el de gavians? Què passaria amb l’enciam de mar?
R2. A la península ibèrica hi ha diferents espècies d’ocells pícids, uns ocells insectívors que fan el niu a forats que excaven als arbres. El picot garser mitjà nia a les branques altes, i el picot garser petit, a les branques primes.
a) Quin és l’hàbitat d’aquestes espècies?
b) Tenen el mateix nínxol ecològic?
c) Per què poden sobreviure al mateix ecosistema totes aquestes espècies?
d) Què creus que passaria si dues espècies fessin el niu a la mateixa zona de l’arbre?
R3. Observa aquestes imatges. Quines adaptacions presenten aquests organismes per facilitar la flotació?
R4. La gràfica següent mostra dues corbes de tolerància.
a) Quin factor limitant s’estudia?
b) Quins són els límits de tolerància per cada una de les espècies?
c) Indica el punt òptim per a cada espècie.
d) Quina correspon a un organisme eurioic i quina a un estenoic?
R5. A la sabana conviuen diferents herbívors: zebres que s’alimenten de branques altes i seques; nyus que consumeixen brots laterals de les herbàcies; i gaseles de Thompson que mengen tiges curtes i baixes. Quin és l’hàbitat i el nínxol ecològic de cada espècie?
R6. Els esquemes mostren les piràmides de biomassa (g/m2) i de producció (g/m2 any) d’un llac.
a) Quina correspon a una piràmide de biomassa? Per què ho saps? Quina correspon a la de producció?
b) Com es podria interpretar que una biomassa de 10 g/m2 de fitoplàncton alimenti una massa de zooplàncton de 18 g/m2?
R7. Indica la relació interespecífica que hi ha en cada cas:
a) El cucut pon els ous als nius d’altres aus perquè aquestes altres aus li covin els ous i li alimentin els pollets.
b) El peix rèmora s’adhereix amb una ventosa al cos del tauró i se’n desprèn per alimentar-se de les restes del menjar d’aquest.
c) El peix agulla viu dins l’holotúria, sense perjudicar-la, i en surt només per menjar.
Espècies invasores
Documental del programa QueQuiCom sobre "Les espècies autòctones i les invasores" (25 min)
En aquest blog tens informació variada sobre espècies invasores: https://especiesinvasores.wordpress.com/
Exemples d'espècies invasores a les Balears:
- Flora introduïda a les Balears
- Fauna introduïda a les Balears
Espècies vegetals introduïdes http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/especies-introduides/1/illes-balears
ACTIVITAT. Relaciona cada espècie invasora d’Eivissa amb el lloc de procedència, la introducció a l’illa i els problemes que ocasiona (tens un llistat d'opcions davall la taula). Per completar la taula pots consultar els següents links:
Catálogo español de especies invasoras : a baix de tot de la pàgina hi ha una llista dels diferents grups taxonòmics. Necessitareu consultar el de flora (vinagrella, ailant i ungla de gat), artropodes no crustacis (becut vermell i moscard tigre), rèptils (tortuga de florida) i algues (Caulerpa taxifolia)
Butlletí d'herpetologia (serp blanca)
OPCIONS per omplir la taula
Introducció a l’illa:
Pel comerç de cítrics.
Per la importació de palmeres infectades.
Com a planta ornamental.
Com a mascota.
Pel transport de materials de construcció i plantes per jardineria (sobretot oliveres).
Pel comerç internacional, probablement transport de neumàtics usats.
Com a planta ornamental.
Des dels aquaris del Museu Oceanogràfic de Mònaco.
Pel transport de materials de construcció i plantes per jardineria (sobretot oliveres).
Problemes que ocasiona:
Mengen sargantanes preferentment, de manera que pot conduir a la seva extinció.
S’escampa fàcilment creant una estora i competeix per l’espai i els recursos
Reaccions cutànies doloroses i transmissió de malalties.
Les larves excaven galeries a les palmeres produint la seva mort. Amenaça la palmera autòctona, el garballó (Chamaerops humilis).
Desplaça la tortuga autòctona (Emys orbicularis) ja que té major mida, més descendència i dieta molt variada.
Amenaça les praderies de Posidònia ja que s’escampa ràpidament formant una estora que impedeix la difusió d’oxigen al sediment. També crea una toxina que mata els herbívors, per tant, afecta les cadenes tròfiques.
S’escampa fàcilment i dificulta el creixement de plantes autòctones.
Mengen sargantanes preferentment, de manera que pot conduir a la seva extinció.
Arbre que s’estén ràpidament i dificulta el creixement de plantes autòctones i conreus.
Joc de les parelles exòtiques: https://jocespeciesexotiques.cat/
Desdoblament: dinàmica de poblacions
VÍDEO: Dinàmica de poblacions (15 min)
Entra en el següent enllaç i segueix les instruccions de la fitxa que t'ha donat la professora:
https://phet.colorado.edu/sims/html/natural-selection/latest/natural-selection_ca.html
Articles interessants
Joc de miralls en ecologia: https://blog.creaf.cat/coneixement/jocs-de-miralls-en-ecologia/
Eriçó a la fuga: https://blog.creaf.cat/noticies/erico-fuga/
Tenir parents en entorns urbans augmenta l'èxit d'invasió: https://blog.creaf.cat/noticies/tenir-parents-a-entorns-urbans-augmenta-lexit-dinvasio/
Vocabulari
Biocenosi
Bioma
Biomassa
Biòtop
Cadena tròfica
Capacitat de càrrega
Competència
Comunitat clímax
Consumidor
Consumidor primari
Consumidor secundari
Consumidor terciari
Depredació
Descomponedor
Ecotò
Eutrofització
Factor limitant
Hàbitat
Impacte ambiental
Nínxol ecològic
Producció
Productor
Recurs natural
Recurs no renovable
Recurs renovable
Successió ecològica
Xarxa tròfica
Correcció d'activitats
Activitats del tema: Activitat invasores:
Activitats de repàs:
Google Sites
Report abuse