"Todos los adultos, con demasiada frecuencia, sentimos la necesidad de etiquetar, de enseñar continuamente; mientras que la atención cercana y el acompañamiento silencioso suelen ser más valiosos. Valiosos porque, entonces, cualquier cosa puede suceder."
Ursula Kolbe, artista y educadora infantil.
Aquest divendres, després de l'activitat teatromusical de "Les joguines de na Martina", vam sortir a berenar a l'entrada de l'escola per canviar un poc d'aires!
Aquesta setmana hem tengut la sort de poder conèixer moltes flors diferents! Les hem pogut olorar, tocar i apreciar els seus meravellosos colors.
Però n'hi ha hagut una que ens ha fascinat! Una flor que es converteix en la boca d'un animal que ens encanta: el llop!
En una flor que una nina va dur a l'escola vam trobar una sorpresa ben amagada: un caragol! El vam estar observant i vam veure el camí de baves que deixava damunt les nostres mans i vam descobrir que a la punta de les banyes hi té els ulls!
Divendres al pati ens vam trobar amb un company inesperat, una Somereta de Sant Antoni o del Bon Jesús.
Una bona estona el vam estar observant mentre ell es tancava i s'obria per a sorpresa dels nostres ulls.
"Sentiment de benestar o plaer que es té quan s'ha complert un desig o cobert una necessitat".
Quan demanam als infants que ens ajudin o que ajudin als altres a fer alguna cosa els hi produeix molta satisfacció, perquè en l'acte en qüestió a dur a terme, se n'adonen que saben fer alguna cosa. Alhora se senten reconeguts i se senten plens i goiosos perquè nosaltres, els adults, hem confiat en ells i elles.
Cal fer partíceps als infants de les rutines de la vida diària, de les petites coses. D'aquesta manera ens adonarem de quantes coses saben i poden fer de les que tal vegada pensavem que eren incapaços.
Donar-los llibertat per experimentar i potenciar la seva autonomia és nodrir la seva autoestima i autoconcepte per adonar-se'n de que són capaços de fer les coses per si mateixos.
Conta l'Emocionari, (Palabras Aladas) que experimentam sorpresa quan allò que crèiem impossible resulta ser cert. La sorpresa ve de la innocència i de la curiositat.
Una característica de la sorpresa és la seva curta durada, tan sols uns instants. Després dóna lloc a altres emocions, moltes vegades alegria (quan ens trobam davant un aconteixement positiu) o tristesa (davant una situació desagradable).
En aquest cas va ser una sorpresa que va acabar amb molta alegria al descobrir que les dues duien la mateixa camiseta.
A vegades, les coses més senzilles i qüotidianes poden convertir-se en un aprenentatge.
En aquest cas treballem l'hàbit de neteja, la disciplina i la coordinació òculomanual.
I quan el dia acabava i tornàvem del pati cap a l'aula ens hem trobat un animaló inesperat pel camí.
Entendre's amb algú sense paraules, amb un gest, una mirada o un somriure... o tot alhora.
I de sobte s'ha posat a ploure, a ploure molt! Hem corregut cap a la finestra i hem sentit els esquitxos d'aigua a les nostres cares i hem tocat les gotes de pluja amb les mans.
Petita, vermella amb taquetes negres i voladora. Què és?
Una marieta que ens ha deixat observar-la ben d'aprop abans de tornar a emprendre el seu vol.