La literatura és fonamental perquè té una intenció que permet:
Estimular el descobriment del llenguatge.
Motivar l'interès i l'aprenentatge.
Enriquir la imaginació, la creativitat i l'espontaneïtat.
Afavorir la comunicació.
Fomentar el gust per la lectura.
Segons Gianni Rodari, el conte no ha de ser considerat mai com una cosa per omplir temps buit, com una activitat accessòria, sinò com una acció didàctica plena de sentit.
La importància de la calma i l'autoconeixement.
Aprendre a compartir amb els demés.
Perseguir els somnis.
Que no hi ha coses de nins ni coses de nines, sinó coses que ens agraden i coses que no.
Una altra meravella en forma de conte d'en Chris Haughton.
Ara em veus, ara no és un conte que ensenya als infants que no hem de fer als demés allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres.
Els contes de Chris Haughton tenen unes il·lustracions colorides i senzilles però captivadores. Aquestes conten historietes divertides que mantenen als infants expectants durant tot el temps i amaguen un missatge que regalen als infants en quan se tanquen les seves cobertes.
Un any més Sant Jordi ha arribat i amb ell els que fan festa: els llibres!
La nostra aula s'ha omplert de contes per tot arreu; una llegenda de princeses, de cavallers i de dracs..., de contes de tota la vida i d'altres una mica diferents.
Tots els contes els ha duit per sorpresa en Paf, el nostre drac particular, que s'acomiadava de nosaltres cada dia amb un besito o un mordisquito.
... i de la sang del drac va néixer un roser...
Qui millor que un drac de veres per fer d'un drac de mentida?
Un drac molt impacient i rabiós que pega foc al conte.
Un drac que torna la llum al sol i es converteix en l'heroi del seu propi conte.
Després de les vacances i per començar a encalentir motors pel dia de Sant Jordi hem elegit un clàssic d'entre els clàssics, el conte de Hansel i Gretel.
Al Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, no és un superheroi, sinó una superheroïna: na Megapower. Ella és valenta i capaç de fer moltes coses i el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i en Max sap molt bé per què.
Aquest conte és un petit homenatge a totes les Megapowers que podem trobar en qualsevol casa o família.
Aquest mes de març ha vengut carregat de contes! Per començar un conte que s'ha convertit en un clàssic en els darrers anys, el màgic "Un llibre". Un altre conte que ens ha duit és un clàssic de sempre que els hi va agradar molt, "Les set cabretes i el llop". Finalment, n'"Aquil·les el puntet", un nou descobriment!
Durant aquest mes de febrer hem anat contant molts de contes. De mica en mica som més capaços d'estar atents i d'escoltar contes; això ens permet gaudir dels diferents mons als que ens transporten cada un dels contes.
Un altre clàssic que mai falla: Els tres porquets.
I un altre conte que en els darrers anys també s'ha convertit en un clàssic: El monstre de colors.
Na Caputxeta Vermella, un clàssic que tots coneixen i que sempre agrada!
I per l'època de l'any en que estam no pot faltar sa Jaia Corema!
Potser és un dels contes més coneguts dins el món infantil. Un conte ple de colors vius...
... i que ens permet treballar infinitat de conceptes a partir de la història que ens conta.
Nosaltres l'hem aprofitat per introduir els nombres. Així, d'una manera lúdica ens iniciam en el comptatge, el reconeixement de la grafia de cada nombre i la relació quantitat-grafia.
El passat dijous dia 4 de febrer fou el dia d'Antoni Maria Alcover, a qui devem l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó, com a una de les seves principals obres.
Per recordar-lo i fer-li un petit homenatge, vam contar una de les potser més conegudes rondaies: En Joanet de sa gerra.
"El dimoni cucarell no té banyes ni capell"... Això li deien els altres dimonis de l'infern a n'en Cucarell, un dimoni que no tenia banyes. Tot canvià quan va trobar a na Tonina, una nina que el va ajudar a fer-se unes banyes...
Un conte que parla sobre el treball en equip, la col·laboració, i els somnis compartits.
Una tortuga vol saber quin gust té la lluna, així que puja a una muntanya per agafar-ne un bocí, però no hi arriba. Demana ajut a un elefant, que s'enfila damunt seu i s'estira a veure si hi arriba, però tampoc. Mica en mica, altres animals s'hi afegeixen a veure si poden arribar-hi...
Finalment, el ratolí aconsegueix arrencar un trosset de lluna, el reparteix entre tots i...
...a que no endevineu de què té gust?